Mes de Passió


Dolor, dolor, latigazos, espinas, traición ingrata. Sangrante, víctima, abandonado, solo, clamas al Padre. Es tu estertor, el consumatum est, amor sin límites. Es tu obediencia, tu humano sacrificio, la libertad. Tu cuerpo es llaga, agua, sangre, pan, vino, eternidad. Pero al final se rompe el velo del templo silencioso. Triunfa la Voz.
Una detenció, un plante, un silenci.
Una petició, un cante, un indici.
Una declaració, una fugida, un benefici.










El llenç.
El plor.

Acció pública


Malgrat tots els entrebancs del Gobierno de Zapatero que ens odia, de la policia que ens persegueix, del jutges que ens volen empaperar, de l’Europa que ens enveja, resulten inapel·lables les conseqüències positives de l’acció pública del govern valencià.

Aixi, per exemple, és una gran satisfacció poder dir que els nostres subministradors estan encantats, que les obres públiques van a un ritme inigualable, ja que aquest és un tema en el que no descansem, que els serveis conformen un sector al que dediquem els esforços que nega el Gobierno de Zapatero, o que si parlem de transparència, ningú pot venir a donar-nos lliçons.

Passa igual que amb la millora imparable del nostre sistema democràtic: perquè les generacions futures hi troben una societat millor, i confien plenament en els representants de la voluntat popular.

Vet ací, per exemple, el seriossísim treball per a fer de València el millor destí turístic, amb la bandera d’un o dos esports populars que estan de moda, sense oblidar els milers de turistes que vindran via Castelló (clar que hem d’estar preparats: si fallen les previsions, ja sabeu de qui és la culpa... De Zapatero).

Vet ací el fortíssim impuls de la cultura a tots els nivells: la música, amb tota una Ciutat dedicada a ella i el millor coliseu del món, la nina dels nostres ulls culturals, o, en l’acostumada cita de primavera, el món editorial i literari.

Amb els calers no es juga


El Consell de Francisco Camps no s’arrufa mai i continua lluitant sempre. Per això està a la capçalera de les inversions productives: els parcs temàtics, la música melódica, les regates, les motos, el Palau de les Arts (que va vent en popa), la memoria històrica, les necessitats hídriques, el sòl per a habitatge social

I és perquè, fa ja molt temps, vam contraure un deute amb tots els nostres conciutadans: un deute sagrat que els valencians sabran reconèixer i agrair quan arribe el moment.

Els resultats mostren, negre sobre blanc, la nostra capacitat de gestionar els diners de tots els valencians. Sense ocultacions. Sense distincions. Tot justificat. Tot controlat. Tot ben abonat.

Amb una dedicació tan abnegada i seriosa, és lògic esperar la millor recompensa.


I tot gràcies a la valentia del nostre President, que no es deixa impressionar per les dificultats, i impulsa mesures de defensa de la vida, com mai s’havia vist a cap lloc del món!, i impulsa institucions valentes com ara la Sindicatura de Greuges perquè els valencians se senten emparats.

Finalment, com a mostra de l'austeritat que no sols defensem sinó que practiquem, un simple botó.

Persones humanes


Encara que ho puga semblar, no som Déu. Som només gent d’un partit ple de persones humanes, al servei exclusivament de les persones humanes, en favor d’una societat més humana.

SANITAT. Àrea prioritària dels nostres esforços, per atendre totes les necessitats sense demores, esperes o retards, controlant la despesa però gastant en allò que de veres mereix la pena, creant els centres sanitaris que calen i nodrint-los amb el personal adequat.

EDUCACIÓ. Incrementem l’ajuda a l’ensenyament infantil, ampliem de forma constant la possibilitat d’aprendre en valencià i patrocinem un model educatiu que, sense cap dubte, es projecta al futur de forma vertiginosa.

MEDI AMBIENT. En aquesta àrea d’interès creixent per al govern del Partit Popular, som escrupolosos amb la seua cura i conservació.


TERRITORI, URBANISME i PATRIMONI. La mateixa cura que mantenim amb el territori, on procurem un creixement raonable perquè els nostres hereus no se’l troben destrossat. O amb l’urbanisme, respectant tots aquells elements que conformen el valuós patrimoni arquitectònic valencià i revitalitzant el centre històric.

OCUPACIÓ i TREBALL. Tanquem abril amb la part negativa: recordeu tots els guanys laborals i la plena ocupació que ja havíem assolit gràcies als nostres afanys, dedicació i savoir faire? Doncs ara tot se n'ha anat en orris... per culpa de Zapatero.