antes rota que roja (...o era al revés?)

El jorn dels miserables

2011-05-23T00:01:00.000-07:00

SR. JUTGE:

A la vista dels esdeveniments succeïts el passat 22 de maig de 2011 i de l'avanç imparable de les forces de l'esquerra, l'autor ha decidit suïcidar-se. I no hi ha res més que parlar.

Adéu

Honor a Francisco, Paula, Juan, Rita, Carlos, Alfonso, Milagrosa, José María, Sonia, Soraya, Federico, José Joaquín, Ricardo, Esperanza, Mariano, Vicente, Esteban, Mª Dolores, Angélica... i tutti quanti!

Conclusió

2011-05-22T23:59:00.001-07:00

En fi, ja hem demostrat sobradament que els nostres equips i els nostres líders són els millors als que pot aspirar el poble. I el poble, savi com és, sabrà recompensar la nostra dedicació i esforços.

--> Per l’educació pública, veritable viver de bons ciutadans.
--> Per les enormes inversions en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola. Justament al revés que el nefast govern Zapatero.
--> Per dedicar els impostos a dotar a la población dels millors serveis públics possibles.
--> Per la seriositat a l’hora de valorar el nostre futur econòmic.
--> Pel respecte més profund a les víctimes. A totes.
--> Per la racionalització de la despesa en tots els projectes: mirem fins a l’últim cèntim d’euro!
--> Per no destinar ni un cèntim d’euro a cap cosa inútil.
--> Per l’honradesa del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els líders del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els càrrecs pública del nostre partit.
--> Per l’equilibri informatiu i pel dret a la información del poble.
--> Per procurar la igualtat d’oportunitats per a totes les forces polítiques.
--> Per la millor televisió pública d’Espanya (segons algunes fonts, la millor d’Europa, i segons unes altres, de tot el món!). La més imparcial.
--> Pel compliment abundós de totes les nostres promeses electorals.
--> Per l’exquisida consideració cap als que no pensen com nosaltres: pura sensibilitat.
--> Pel puntual pagament a totes les empreses que treballen per al Conselli en definitiva per a tots els valencians.
--> Per posar en marxa les infraestructures imprescindibles, en el moment oportú.
--> Per les ajudes incondicionals a les famílies necessitades.
--> Per la coherència demostrada en els grans projectes que hem tirat endavant.
--> Per la máxima transparencia, un estil que practiquem tots els dies.
--> Per la fidelitat a l’ideal d’uns serveis socials de qualitat a l’abast de tota la població.
--> Per la dedicació indubtable als dependents.
--> Pel nostre lideratge absolut en l’aplicació de la Llei de Dependència.
--> Pel respecte total a la justicia com a pilar bàsic de l’Estat de Dret.
--> Per la col·laboració, constant i incontestable, amb tots els òrgans judicials. Encara que ens perjudique (que ja és difícil).
--> Per l’escrupolós joc net amb l’oposició: la respectabilitat dels rivals és sagrada.
--> Per les obres ben fetes que permeten que la societat funcione a la perfecció.
--> Pel desvetllament en dotar de tots els mitjans a la sanitat, fins i tot els més petits.
--> Per l’educació integral dels nostres joves a les escoles públiques.
--> Per la defensa a ultrança de la societat laica que som i voler continuar sent.
--> Per la lleialtat institucional alhora que per la creença en la llibertat religiosa: sense cap favoritisme.
--> Pel suport a l’entramat empresarial: especialment al més petit, el dels barris.
--> Per la consideració a tots els col·lectius socials quan prenem les nostres decisions.
--> Per estendre els serveis públics a tota, però tota tota, la població.
--> Per la inversió descomunal, mai vista abans, en infraestructures educatives.
--> Per la valentia i enteresa dels nostres líders, tot un exemple per als ciutadans.http://www.blogger.com/img/blank.gif
--> Pel sometiment conscient a les sacrosantes normes democràtiques.
--> Per l’honradesa, bonhomia, dignitat i valentia del nostre líder màxim.

AQUESTS SÓN ELS NOSTRES LÍDERS

Uns fets

2011-04-30T12:00:00.000-07:00

Els fets esdevinguts a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana en aquesta darrera època no vénen sinó a ratificar el lideratge que l’orquestra fantàstica del nostre benvolgut poble valencià, dirigit per l’extraordinària banda de grans mestres del partit popular i per l’egrègia batuta inqüestionable del seu líder Francisco Camps, està mostrant al món sencer. I, no s’oblide, en particular també l’està mostrant a tots els espanyols: perquè la pròxima etapa de conquesta serà l’expulsió dels malignes socialistes del Govern central per a fer de la pàtria comuna anomenada Espanya la RESERVA ESPIRITUAL I MATERIAL D’OCCIDENT. Visca la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana!

Un temps

2011-04-30T11:00:00.000-07:00

El temps que estem vivint a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana és d’una importància colossal. Estem descobrint, tan ràpidament com inexorablement, els potencials d’un poble decidit a ser el primer entre tots els pobles, un poble que se sent unit als seus dirigents, que se sap partícip de les immenses fites i dels enormes guanys que els governants valencians del partit popular, sota el comandament del grandiós cabdill Francisco Camps, estan aconseguint un dia rere un altre . Són els fonaments essencials d’un noble futur en què la pàtria valenciana serà, per fi, una, gran i lliure!

Un país

2011-04-30T10:00:00.000-07:00

És per tot això que està passant i que estem vivint els valencians, que podem estar orgullosos del nostre país. Perquè per al partit popular, el ciutadà és no sols el centre del nostre discurs sinó també és l’autor del mateix. Si nosaltres actuem correctament és perquè escoltem i atenem les preocupacions reals de la gent. Així, tenim grans idees, un gran sentit polític, molta honestedat i molt de treball. I tenim l’honradesa dels nostres dirigents, la valentia dels nostres governants (recordeu: sempre del partit popular), que dia a dia es baten el coure i es deixen la pell per tots els racons de la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola, per a buscar el major benestar possible del nostre benvolgut poble.

Honestedat

2011-03-31T12:00:00.000-07:00

Ara que s’acosten les eleccions resultarà molt interessant que els valencians coneguen les virtuts i les capacitats que a diari despleguem des dels diferents governs del partit popular. Primera bandera que podem exhibir: l’honestedat. Virtut que practiquem tots els dies, a tota hora i en totes parts. I gràcies a la qual la nostra regió és un paradís per a viure, treballar i conviure.

ni el chorrito del Maneken Pis

No nos duelen prendas (heu escoltat l'Alfonso Grau?): som un exemple d’honestedat proactiva (proactivitat: presa d’iniciatives meditades acuradament i seleccionades per a desenvolupar accions creatives i audaces que generen millores) i el destí ha volgut que tots els altres governs i partits vulguen mirar-se al nostre espill i vulguen imitar la nostra actitud quotidiana devant qualsevol fet. Mantenint una total coherència (sempre, en tot moment i condició). La fidelitat a aquest principi d'honestedat és sagrada per al partit popular. I la coherència demostrada al llarg dels temps avala aquesta sacralitat, practicada des del President fins a l'últim mico. Marca de fàbrica.

Regeneració

2011-03-31T11:00:00.000-07:00

En aquesta carrera sense fons que és la bona governança, nosaltres, el partit popular, el més popular dels partits de tot el món, ens avancem a tots els nostres adversaris i proclamem ben fort que farem bandera també de la regeneració. I anem a ser belicosos amb aquest tema: ja n’hi ha prou d’aprofitats, de sinvergüences i de lladres que aprofiten la seua ocupació de servidors públics per a enriquir-se i enriquir a la seua família i als seus amics. Aquesta colla d'impresentables ho tenen francament cru amb nosaltres, amb el partit popular, el més popular dels partits de tot el món. I amb el president més popular, per descomptat, de tot el món. El que triomfa perquè és el més hàbil. El més estimat perquè és el més treballador. Per això el líder nacional se’l mira i no se’l troba.

Transparència

2011-03-31T10:00:00.000-07:00

També, com no, podem presumir de transparència, l’altra gran qualitat que adorna els governs democràtics. I entre ells, el més democràtic de tots: el nostre, el del partit popular, el més popular dels partits de tot el món.

Obres són amors

2011-03-31T09:00:00.000-07:00

Ja deien els nostres avantpassats que ‘obras son amores’. Doncs bé, com que nosaltres ens estimem per damunt de tot al poble treballador i després a la terra valenciana, vet ací algunes proves palpables d’aquest amor sense límits. L'extraordinària Ciutat de les Arts en seria un. Les promeses complides en infraestructures educatives una vegada i una altra en seria un altre exemple. El compromís amb els valencians il·lustres en seria un tercer exemple. Visca València!

Foteses

2011-03-31T08:00:00.000-07:00

Fruslerías, o futilidades, que dirà algú. Però no. La Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola està més forta que mai per l'enorme quantitat d'equipaments de tot tipus que s'han fet al llarg i ample de tot el nostre territori. Durant aquests últims anys s'ha realitzat el major esforç inversor en tota la història de la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola, i sempre atenent les necessitats de tot el conjunt del territori, per al present i el futur de les generacions futures. La Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola està més preparada que mai per a qualsevol situació, independentment del moment que visquem. Per això la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola serveix com a referent per a la resta d'Espanya: perquè ha sabut com orientar tot el seu esforç inversor i els seus pressupostos.

Creiem en la vertebració del territori i en la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans. Per això les inversions s'han distribuït per a apropar el projecte de modernitat i de futur de la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola de manera homogènia i coherent, en un ingent esforç inversor en escoles, hospitals, infraestructures, carreteres, depuradores, habitatge, en definitiva, en tot allò que hem volgut fer a la nostra Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola per anar modernitzant en qualsevol comarca, en qualsevol província, en tota ella.

Protagonista del quinquenni

2011-02-28T12:00:00.000-08:00

Tothom coincideix: "el candidat més superguai d’Occident", "el sentinella d’Occident"... No cap dubte que el protagonista de la vida nacional dels últims anys és un home que, precisament per la seua importància, té grans enemics. Enemics confabulats amb forces malignes que intenten per totes les vies destruir-lo, encara que siga a costa de la seua pròpia vida.

Sort que Francisco Camps és indestructible. Com el propi Partit Popular que ell comanda, que sempre ix indemne –i no sols indemne: guanyador– de totes les batalles.

Últim itinerari del protagonista:

I el miracle és que tot això ho aconsegueix només amb la seua honradesa i el seu sentit comú. Un líder per a 5 milions de valencians i gratis total!

Inigualables

2011-02-28T11:00:00.000-08:00

La Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana és coneguda a tot el món pel respecte que infon el seu govern del Partit Popular. Un respecte guanyat a pols per la trajectòria que portem des de fa 16 anys (20 en el cas de la capital València), i que ha aixecat aquest país, perdó, aquesta comunitat, fins a límits mai vistos abans. Sense dubte, i tal com el nostre President va avançar amb la seua visió de líder i de futur, anem més depressa que ningú altre al món.

A diferencia del govern del dissolut i malgastador Zapatero, nosaltres tenim motius per a poder parlar, amb orgull, de la confiança que el poble valencià -tan exigent i puntillós en qüestions polítiques i participatives- diposita contínuament sobre el nostre partit. Una confiança que mai no es veu defraudada, perquè només ens guia el benestar dels valencians i la seua eterna prosperitat.

L’esquerra confon el treball seriós del nostre govern amb el pillatge i la corrupció. Per això admiren Chávez, o Gadaffi, o Castro o el tripartit. Però a diferència de Chávez o Gadaffi o Castro, nosaltres no confonem el país amb el nostre ‘cortijo’, no confonem la democràcia amb els nostres interessos particulars ni confonem la política amb les nostres martingales inconfessables. No confonem l’eficàcia comprovada al llarg de tants anys amb la burda manipulació. El nostre govern no confon ni confondrà mai les majories absolutes amb “la gracia de Dios”. Per això estem cridats a romandre in saecula saeculorum al front d’aquest poble tan noble i que només té un destí: ofrenar noves glòries a Espanya!

A diferencia del tripartit, nosaltres no som una banda de senyorets autoritaris, prepotents, intolerants, maleducats i antidemocràtics. Ens conduïm amb educació, respecte i sensibilitat.

I admetem les crítiques. Sempre. Les crítiques ens serveixen per a millorar.

Ens comportem amb sinceritat política, amb transparència. Les mentides les problamen uns altres. Nosaltres mai no entrarem en eixe joc. Perquè ens preocupen les persones del carrer, la gent i el seu benestar diari. Sense mentides ni enganys ni maniobres fosques.

Igualment d’exemplar és la coherència dels que guien la nostra actuació. I l'honestedat de mantenir una posició sense pressions de 'ningú'.

la coherència:

l'honestedat:

Això no lleva perquè de tant en tant no ens tirem una maneta entre nosaltres. Quan cal. Perquè si no ens ajudàrem els uns als altres, si no miràrem pels nostres amics de l'ànima als quals debem tant, i si no creàrem oportunitats per als sants emprenedors, no seríem dignes de ser acceptats com la gran ‘família’ que som. Tenim molt present que ‘és de ben nascuts ser ben agraïts’.

Els nostres vincles són indestructibles. I en conseqüència, el món ens mira amb admiració i se sorprèn en veure com tothom se’ns vol acostar. I quina culpa tenim, si som els millors?

Etcètera

2011-02-28T10:00:00.000-08:00

Efectivitat.
Solucions.
Transversalitat.
Honestedat.
Respecte.
Generositat.
Justícia.
Equanimitat.
Patriotisme.
Sensibilitat.

Brigada anticorrupció

2011-01-31T08:00:00.000-08:00

En una més de les innombrables mesures que hem pres des del nostre Partit Polític Popular per a la regeneració de la nació, hem impulsat i creat la BRIGADA ANTICORRUPCIÓ amb el noble objectiu de tallar d'arrel i en sec totes les males pràctiques que s'estan duent a terme a Espanya, i que s'estan perpetrant especialment a la nostra Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana per culpa de Zapatero. No tindrem pietat amb aquests delinqüents corruptes que estan socavant les arrels morals de la nostra pàtria i les essències més pures de la nostra societat. Acabaran tots jutjats i condemnats per aprofitar-se de la seua posició política per a créixer i fer créixer a les seues famílies i amistats. Caiga qui caiga!

Pla confiança

2011-01-31T07:00:00.000-08:00

Com ja és ben sabut fins a l'últim racó d'Espanya –què dic d’Espanya: d’Europa!–, gràcies a Zapatero la deriva de la sagrada nació és caòtica, el rumb està definitivament perdut i les dramàtiques bandades que pateix la nau amenacen la vida de la nostra unitat de destí en l'universal. Ens dirigim directament al caos, si no tallem amb valentia aquest gravíssim problema que posa la nostra pàtria en perill imminent d’extinció. Ara és el moment d'aixecar esperances d'un futur millor, un futur que arribarà amb nosaltres i amb el nostre fantàstic... PLA CONFIANÇA! La nostra manera d'ofrenar noves glòries a Espanya! Què dic a Espanya: a Europa!

Valencians! Deixeu-vos dur en braços de la nostra puixança! Valencians, tingueu memòria! Amb el nostre comandament, el salt cap endavant que donarà la comunitat serà tan gran que podríem xafar la lluna. Estem en un moment decisiu, en què la unitat permanent, ferma i indestructible del nostre partit popular permetrà prestar el millor servei als ciutadans, que al·lucinaran (si és que no estan al·lucinats ja) en veure on els portem: líders en ocupació... pública, primers en Dependència, paladins en llengua autòctona, destacats en medi ambient, matrícula en sanitat, excel·lència en educació, model en floricultura. I, amb el nostre mascaró de proa, campeons en cultura! Tenim líders exemplars i amb un expedient brillantíssim!

Xe, feu-nos cas! Perquè nosaltres som intel·ligents, audaços, llestos com ningú!

Tot el contrari que el govern de Zapatero. ¿Què podem esperar d’un govern i un partit socialista que ens margina, ens odia i ens vol fer desaparèixer de la faç de la terra?

Justícia nostra

2011-01-31T06:00:00.000-08:00

La justícia és la concepció que cada època i cada civilització tenen sobre el bé comú i el sentit de les seues normes jurídiques. Doncs bé, nosaltres tenim la nostra, que com tothom sap, és la millor. Sense discussió. I no és l'actual. La JUSTÍCIA NOSTRA seria una justícia equànime, equilibrada, justa, generosa, magnificent, estricta, prudent, respectuosa; en dues paraules, una justícia cristiana i moderna. I no una justícia pagana, atea i ressentida. Quina pena, comprovar que alguns jutges socialistes ressentits van contra nosaltres per revenja! Algun dia se’n penediran d’això!

Educació i humanitats

2011-01-31T05:00:00.000-08:00

Portem als valencians a les més altes cotes del progrés mitjançant l'aposta total per l'ensenyament públic. I ho fem amb el nostre lema irrenunciable: EDUCACIÓ I HUMANITATS. Gràcies a l’esforç educatiu dels nostres líders i a la categoria humana que ens caracteritza pròpiament a nosaltres, dotarem a la nostra democràcia d’un nivell mai vist a tot l’Occident. Tant és així, que la nostra autoestima, dins de la natural modèstia, se’ns surt per tots els porus! Fins i tot estem legitimats per a donar lliçons de democràcia.I no volem ometre ací una sincera lloança a la noble professió periodística, amb la que treballem en estreta col·laboració:

Correm *

2010-12-31T12:00:00.000-08:00

Practicar l’elegància social del regal no està renyit amb una bona gestió de les nostres empreses, que tan excel·lents resultats ens estan donant gràcies a la política transparent del nostre govern i a la sàvia utilització dels recursos econòmics.

Precisament aquest savoir fer ens permet triomfar amb una visita tan extraordinària com la del Papa, sempre amb la col·laboració d’experts molt importants que saben el que es porten entre mans. On intervenim aconseguim èxits que no per esperats són menys gratificants. I si la justícia ens fa costat, ja podem quasi dir que toquem el cel sense passar pel confessionari.

I és que les nostres connexions són meravelloses!

* Wikileaks s'equivoca: no pot ser 'corrupció en Emarsa'... tampoc no pot ser 'corrupció en marxa'. Deu voler dir allò que el nostre gran President va assenyalar fa temps, amb gran clarividència.

Batent rècords

2010-12-31T11:00:00.000-08:00

El President de la Generalitat ha afirmat rotundament quin és el seu objectiu prioritari. Al contrari que l'impresentable de Zapatero, que es comporta com un veleta irresponsable, el nostre President continua fidel a la coherència que el caracteritza. Com en 2008. Com en 2007. Com en 2007 també! I com en 2006!! I com en 2004!!! Francisco Camps: batent rècords!!!

Bones pràctiques

2010-12-31T10:00:00.000-08:00

Per a finalitzar l'any, presentem un resum de l'última versió del Catàleg de Bones Pràctiques. A imitar, de forma imprescindible, per tots els governs autonòmics, locals i estatals del món.

Bona utilització dels procediments administratius.
Màxim respecte a les instàncies judicials.
Totes les facilitats per als estudis sobre els serveis que proporcionem.
Total suport a la cultura (en determinats casos, a l'escultura).
Seguiment exacte de la normativa impositiva.
Generosos beneficis impositius a la nostra gent (al revés que l'esquerra).
Àmplies mesures de discriminació positiva cap a les dones.
Respecte solemne per totes les víctimes esdevingudes al nostre territori.
Patrocini incondicional a la investigació valenciana.
Equilibri absolutament democràtic en la composició de les institucions.
Seriositat en els grans projectes d'infraestructures, ben pensats i executats.

Exemple per a tots

2010-12-31T09:00:00.000-08:00

És així com hem aconseguit ser un exemple per a tots. El camí recorregut no ha estat fàcil. Hem hagut de prendre mesures fermes, inspirats només en els beneficis per a la població i en l'obtenció de la millor qualitat de vida per als nostres ciutadans.

Hem portat la riquesa de la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana a la més alta cota possible, demostrant alhora la preocupació pels sectors més dèbils de la societat, en un esforç sense precedents reconegut per les pròpies institucions valencianes de control. Referents en tot el món per la defensa del medi ambient i de l'equilibri ecològic, el nostre govern destaca per haver creat la hisenda pública més seriosa i per disposar d'una complexa i delicada xarxa d'empreses públiques que donen, dia rere dia, tota classe de serveis al poble.

Per a tot això comptem amb les eines més adients, que estan donant un resultat aclaparador.

No són d'estranyar, doncs, els pirops continuats que ens dediquen des de tots els àmbits.

Grans invents

2010-12-31T08:00:00.000-08:00

Sempre ho hem dit, i ho mantenim: els grans invents són la base i l'altura de la nostra prosperitat.

Contra els retalls

2010-12-31T07:00:00.000-08:00

Com a governants responsables que som, rebutgem els retalls despiatats que està fent Zapatero, que sols porten a la ruïna econòmica i social. Nosaltres impulsem altres tipus de mesures que aconseguiran el miracle d'enfortir l'economia valenciana i ens permetran continuar sent la locomotora d'Espanya. Què dic d'Espanya! Del món!!!

Terra d'oportunitats

2010-11-25T23:00:00.000-08:00

Per fi! Ja podem ben dir que hem aconseguit convertir la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana en el que tota la vida hem volgut que fóra: LA TERRA DE LES OPORTUNITATS!!!Oportunitat de col·locar els diners on millor estan. De posar València al mapa... per a què ens vegen bé de nit. De convertir les escombraries en riquesa de la bona. D’invertir en les millors societats anònimes. De retre el millor servei (encara que siga l’últim) als nostres. Oportunitat per a aconseguir l'educació que necessiten els valencians. De triomfar en l’Olimp de l’arquitectura. De multiplicar els pans i els peixos en quantitats astronòmiques. De demostrar a tothom qui som i sobretot per què ho valem. Oportunitat de dotar als nostres organismes d’una xarxa informàtica collonuda. De trobar, per fi, una estupenda ocupació sòlida i ben remunerada. De racionalitzar, ja era hora en l’administració pública, els recursos. Oportunitat excel·lent per als fabricants d’autos (immillorable ocasió, amb l’èxit que estan demostrant els nostres parcs temàtics!): la millor prova de la nostra aposta per la coherència. D’ajudar als que veritablement ho necessiten més que ningú. De vestir bé, segons la consigna apolínea que sempre segueix el nostre govern... Ah! i de franc. Oportunitat única per a periodistes sensibles que saben el que volen: Oportunitat, també, de demostrar l’avanç tecnològic de les nostres empreses punteres. D’estar al mapa de les ciutats més importants: que tot el món ens assenyale. De liderar les llistes (a qui li importa si és per davant ...o per darrere). D’ampliar l’oferta culinària (mos volien furtar la paella! Bueno, si es tracta del PP, com és nostra, és d’ells). De tenir els millors ambaixadors per ahí rodant (i per a què necessitarem papers si és pel bé de la comunitat). Oportunitat d’ajudar a un bon company: això sí, transparencia ante todo, no tenemos nada que ocultar. Oportunitat per a obrir, poc a poc però sense pauses, un gran futur als joves. De garantir la màxima rendibilitat als nostres negocis.

Oportunitat, en fi, de posar al seu lloc als malandrins socialistes, amb tota la càrrega de justícia que impregna les nostres actuacions.

El dia a dia

2010-11-25T22:00:00.000-08:00

A benefici d'inventari:

Som un partit que creu en la dació d'explicacions. Igual que assumim sempre les nostres responsabilitats, encara que s'intente acusar-nos falsament.

Reconeixem els valors dels antagonistes perquè això permet enfortir la democràcia: també és una responsabilitat que exercim, a l'igual que la total transparència.

Fem valer cada euro públic per treure-li el millor suc possible de cara a la societat. Amb eixos diners fem possibles els equipaments que necessita el poble i que permeten que el creixement del progrés humà valencià continue imparable. Una gestió eficaç que és valorada molt positivament pels nostres col·laboradors. Som... garantia.

Volem el millor per als valencians, que saben que el nostre objectiu és fer una comunitat pionera, una comunitat sense rastres de brutícia ni cap irregularitat.

Tot això té el seu reflex en els mercats financers internacionals i en els agents econòmics nacionals, que ens adoren pels nivells baixíssims de deute.

No a la corrupció!

2010-10-31T12:00:00.000-07:00

El Partit Popular valencià, que assumeix el sacrifici i la greu responsabilitat de governar la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana, ha dit NO A LA CORRUPCIÓ per activa i per passiva, setze jutges d’un jutjat, qui la fa la paga, tot forat té el seu pedaç, agafats en pilotes, puja ací dalt i veuràs ta mare com fila, a la taula i al llit al primer crit, a les dures i a les madures, poc més poc manco, el qui no fuma se’l fumen, quants més serem més riurem, ves per on......a cul escaldat bragues d’espart, a tontes i a loques, amb pa i vi es fa el camí, al mal temps bona cara, l’ocasió fa el lladre, de banda a banda, mira qui parla, més clar aigua, per acabar-ho d’adobar, amb l’aigua al coll, si ho sé no vinc, poques paraules i ben dites, amb tota la carn a la graella, qui no corre vola, el qui pilla un ou pilla un bou, n’hi ha per llogar-hi cadires, amb diners torrons, els diners i els collons per a les ocasions, sempre amb l’ai al cor.

Sí a la transparència!

2010-10-31T11:00:00.000-07:00

La transparència es configura com la millor garantia per a l’excel·lència del bon treball a què estem obligats els servidors públics. Els esforços per aplicar, sempre, la màxima transparència a totes les nostres actuacions només resulten comparables a la magnitud còsmica del nostre compromís amb la societat valenciana.

Rebaixes

2010-10-31T10:00:00.000-07:00

En aquests temps de rebaixes per culpa del govern de Zapatero, volem assenyalar els grans esforços que fem perquè la societat valenciana no es veja perjudicada. Esforços perquè els nostres educands musicals tinguen la millor formació possible, o perquè els joves puguen aspirar a un futur prenyat d’expectatives a través de la formació professional. O per estendre el coneixement d’idiomes que obre tantes portes, sense oblidar la dedicació intensíssima a l’ensenyament en valencià, que com tothom sap, és la llengua prioritària a l’escola.

També la sanitat és objectiu prioritari de la nostra acció: tant en l’atenció directa a qui ho necessite com en la investigació sanitària apostem fort perquè sabem que redundarà en una millor salut de tots.

I els dependents? A altres llocs que facen el que vulguen. Nosaltres ho tenim clar: els nostres dependents tindran sempre i a temps els serveis que calguen.

Una altra parcel·la que concentra els nostres esforços afecta a tota la gent que busca un habitatge digne i en condicions. Nosaltres estem ahí. Sense vacil·lacions.

I més allà (Plus Ultra, com déiem en l’època gloriosa), la nostra visió de futur queda patent en el lideratge que exercim al camp de la I+D, líders d’Espanya.

Si parlem cruament de diners, la nostra liquiditat és una garantia en tots els àmbits, i així és com som l’enveja d’Europa.

Total: estem orgullosos perquè som diferents. Perquè, a diferència de ZP, nosaltres sí que treballem per a TOTS els valencians, independentment de la seua condició, origen o sexe.

Ben mirat, tot açò no és cap mèrit. Simplement és qüestió d’administrar bé uns diners que al cap i a la fi són de tots els ciutadans i per això hem de tenir totes les precaucions a l’hora de gastar-los.

Un govern imparable

2010-10-31T09:00:00.000-07:00

A l’octubre, el govern valencià no s’ha aturat. Per a començar, remarquem una reflexió del líder popular Francisco Camps, plena de seny i d’equilibri:

I continuem amb una llarga ristra de tasques, com la nostra croada per la seguretat al transport públic. Els afanys agosarats per dotar d’ocupació a tots els valencians, la preocupació per una millor educació sexual o el respecte a les diferents expressions sexuals perquè totes hi tenen cabuda, a la nostra societat.

Una altra bona causa que guia la nostra actuació és la utilització racional dels diners, àrea en la qual no tenim rival.

Treballem pel bé de la justícia. Perquè el respecte per la justícia és un altre dels pilars dels nostres governs, conscients que no poden haver-hi interferències en el poder judicial des d’altres esferes alienes. Només així es garanteix la independència i l’efectivitat de jutges i tribunals.

Pel que respecta a l’educació, ahí està la nostra gestió. Sols s’ha de veure què estem fent i quina línia portem: no es pot baixar la guàrdia, hi cal un esforç continuat. Així veiem com qui s’esforça pot sortir de la crisi ...no com altres.

Nosaltres, conscients que tot evoluciona, també evolucionem: ara el millor suport del benestar ja no són els grans events (com era abans).

I per a acabar, una sentida apel·lació a la religiositat del poble valencià.

Lideratge del bo

2010-09-30T12:00:00.000-07:00

No tenim paraules per a explicar el nostre lideratge.

sense paraules / sense paraules / sense paraules / sense paraules / sense paraules

I és que som...

Anem com una moto! No, no! Com un cotxe de carreres enmig d'un corrent en doll!!!

Com gastar bé

2010-09-30T11:00:00.000-07:00

També som...

Tenim en exclusiva la capacitat de gastar bé -extraordinàriament bé, hauríem de dir per a ser sincers- sense que es note molt.

Tant siga en oferir espectacle, com en donar exemple d'organització, com en la previsió del futur, com en fer que les urgències sanitàries funcionen a la perfecció, o com en la racionalització serena de la nostra televisió pública.

La millor inversió és l'educació

2010-09-30T10:00:00.000-07:00

I què més podem dir que som? Doncs també som...

Per això invertim fortament per a facilitar els estudis a les Universitats, apostem per l'ensenyament a persones adultes, estirem els comptes per tal que tothom tinga accés als llibres de text i posem tota la carn a la graella per a universalitzar el coneixement del valencià.

A més, com és clar i evident, la creació d'infraestructures educatives, que és la nostra aposta ferma i inequívoca pel futur dels valencians.

Superbé

2010-09-30T09:00:00.000-07:00

Per ser, som també...

A veure, si no, qui sap fer les coses superbé? Petita mostra de les habilitats dels nostres:

El comportament del partit popular, escandalosament bo, escrupolosament democràtic, fidelment respectuós amb la llei, immensament obedient a la legalitat, absolutament transparent com el més suau vidre polit, totalment educat en la dialèctica fina interpersonal i entre organitzacions, inequívoca garantia de totes les llibertats i de tots els drets dels valencians, valent enemic del favoritisme, del matonisme, del nepotisme i del feixisme, i ferm paladí de la consecució de la igualtat entre tothom, és l'òrgan natural, la columna vertebral del poder en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola, i així ho continuarà sent in saecula saeculorum, per la gràcia de Déu... i de l'Apòstol sant.

Les minúcies també

2010-09-30T08:00:00.000-07:00

I també, com no, som...

I no sols fem bé les coses importants. També a les nímies (tonteries, bobaes i similars) dediquem els nostres millors i majors esforços, ja que el nostre compromís amb la societat valenciana és TOTAL.

Cosetes simples, com l’extensió gradual i imparable de l’estructura judicial, o l’acceptació escrupolosa dels criteris filològics reconeguts arreu del món. O el tractament que dispensem a un benvolgut director d’Institut, encara que s’equivoque. O la fabulosa relació que mantenim amb els veïns del Carme, ja veus, és una cosa que no costa res. Més cosetes d’anar per casa, com la lluita diària per desenvolupar al màxim la indústria valenciana, o la tendra delicadesa amb què tractem les empreses contractistes d’obres que es bolquen a treballar amb nosaltres. Coses de poc valor i nul·la recompensa, com enfortir la dignitat d’un barri sencer de la ciutat, o com mantenir a ultrança la defensa del nostre medi ambient. Bobaetes com la creació d’una ONG en tota regla, que està xuplat, o la dedicació al comerç minorista, que ho fem sense despentinar-nos. Tot això també ho fem molt rebé, naturalment. Ah!, no oblidem una petita conquesta: la dràstica rebaixa dels nivells acústics als carrers de València, de manera que poques ciutats del món poden competir amb nosaltres.

Què hi farem? Som com som.

Exactament així.

Un govern líder

2010-08-31T23:59:00.000-07:00

Per què s’ha distingit aquest govern, des que el partit popular està conduint la nau de la prestigiosa, pionera, emprenedora i inigualable Comunidad Autónoma Valenciana Española? I per què es distingirà sempre, sempre, sempre? Vet ací un resum:

Per defensar el medi ambient davant de tot el món. Per liderar la lluita contra la corrupció i pel compliment estricte del seu codi ètic. Per liderar l’espiritualitat de la pàtria. Per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el castellà, i per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el valencià. En una paraula: la defensa de la nostra llengua està per damunt de tot.

En castellà ja ho tenim demostrat.

Per defensar les tradicions espanyoles més arrelades (i damunt hi ha qui diu que el Consell està paralitzat, que no governa!). I, oiga, atenció: no ens costarà ni un euro! Per defensar les millors instal·lacions públiques per al servei del poble valencià. Per defensar la dignitat dels nostres estudiants, que es mereixen lo milloret. I per defensar la dignitat dels nostres ensenyants que han de fer possible el miracle. Per liderar la pàtria amb el millor esperit emprenedor. I per liderar els avanços econòmics de la pàtria, que beneficien enormement a tots els valencians més que a cap altres espanyols. Per defensar la preeminència absoluta de les polítiques socials en el nostre quefer.

Per defensar la transparència de la nostra gestió i la dignitat de la política, pel convenciment d’estar creant la democràcia participativa i pel sentit de col·laboració amb l’Estat de Dret. Per la nostra seriositat sense taca i pel nostre respecte a la justícia.

I sobretot, sobretot, per la lluita fèrria contra la voluntat criminal del maligne, encarnació demoníaca de les forces del mal, culpable únic de totes les nostres desgràcies, enemic públic número ú de tots els valencians i de la sagrada pàtria valenciana: Zapatero, socialista.

Si és que tots ho diuen.
Ho diu Bellver
Ho diu Blasco
Ho diu Barberá que destapa el mobim.
Ho diu Sánchez:

Sense un duro?

2010-08-31T23:58:00.000-07:00

Diuen algunes males llengües que ens hem quedat sense un duro. Si això fos veritat, com tindríem el modèlic servei de metro que tenim? Com podríem garantir a la societat la seua mobilitat més fàcil i còmoda? Com mantindríem les comunicacions tan perfectes que gaudim? O la televisió pública, tan exemplar que és tema d’estudi internacionalment? Com asseguraríem la necessària educació dels nostres fills, en la millor xarxa educativa del món? Com faríem per estendre la cultura a que tothom té dret? O la sanitat, emblema de la societat del benestar per excel·lència? Com podríem millorar el model bilingüísta tan respectuós que ens caracteritza? O els extraordinaris recursos d’oci, coneguts i valorats a tot el món? Com ens podríem protegir contra els incendis i altres agressions de la naturalesa? Com potenciaríem el tresor valencià que és la sensibilitat musical valenciana? Com podríem presumir de tenir la millor i més completa xarxa assistencial coneguda? En què quedaria l’ajuda als dependents? Com faríem perquè els nostres majors tinguen la vellesa més digna possible?

Si això fos veritat, qui podria creure’s que els millors serveis públics del món són els valencians? Ningú, evidentment, ningú!

I és que ningú com nosaltres sap gastar millor els dinerets del poble! Per això cal fer cas omís a les males llengües i tots serem feliços.

Sense un duro, però...

2010-08-31T23:57:00.000-07:00

Sí, sense un duro, però quan arriba l’estiu, on vol anar tota la gent a passar-ho bé? Resposta encertada: A les costes del Llevant, sí senyor! La millor terra del món!
La terra dels contractes B(ons) quan cal, la terra dels sobrecostos sobradament justificats i de la rehabilitació urbana benintencionada i ben entesa, la terra de l’arbitri sà i reparador, la terra de la racionalitat urbanística i de la racionalització econòmica, la terra de les arts. La terra, en una paraula, de la dedicació exclusiva al culte diví, fruit de llargs segles de pregona generositat pesquera i agricultora, sublimació del simbolisme sagrat de l’albarzer ardent.

Sant Camil 2010

2010-07-31T09:14:00.000-07:00

Un es veu a l'espill i es tuteja fins i tot amb confiança, l'espill no té marc, ni comença ni acaba, o sí, sí que té un marc aprimorat daurat amb paciència i pans d'or però la lluna no és de bona qualitat i la imatge que torna ensenya les faccions amargues i desencaixades, pàl·lides i com d'haver dormit malament, potser el que succeeix és que retorna l'atònita faç d'un mort encara emmascarada amb la careta de la por a la mort, és probable que tu sigues mort i no ho sàpies, els morts també ignoren que ho estan, ignoren absolutament tot. Es fa examen de consciència i res no s'aclareix, no, tu no ets Napoleó Bonaparte, tampoc no ets el rei Ciril d'Anglaterra assassinat pels seus cortesans que li varen ficar plom fos pel cul igual que a un mico maricó, tu ets un cames, un pobre home amb el cervell ple d'idees gregàries, d'idees redemptores i que no condueixen a cap lloc, per a ser heroi cal ser més humil i sobretot no saber-ho, ací tot es mou a escala menor, al teu cap i fora del teu cap, ací tot és més domèstic i quotidià, els herois són molt domèstics i quotidians fins que un dia sense que ningú puga explicar-s’ho, passen a la història i farten a les famílies, sí, a les famílies, te’n recordes, de la grip del 18, que va delmar les famílies?, el record de la grip del 18 (de la pèrdua de Cuba, de la setmana tràgica de Barcelona, de la vaga del 17, del desastre d'Anual, de la dictadura de Primo de Rivera, del vol del Plus Ultra, del 14 d'abril, de la revolució d'Astúries) és el refugi dels presumptuosos homes sense història, tan feroços i roïns com els presumptuosos homes amb història, tu t'encares amb el problema i, és clar, no el resols. El cos d'Inmaculada Múgica fa olor de ranci, el vertader nom d'Inmaculada Múgica és Magdalena, no té cognom, tu creus que et desperta l'olor, et fan mal les cames, el pit i el cap però també hi estàs a gust, vagament a gust, acariciant-te el sexe amb la mà, l'alcova fa olor d’agre, de seroform i de cafè fred, les olors són totes bones i dolentes alhora, els passa com als sons, a la tassa de cafè agonitza una mosca, al principi aleteja amb violència i tira puntellons, després es cansa i acaba ofegant-se, poc importa, mosques hi ha moltes, les mosques dels morts són més juganeres i alegres, sembla que estan millor alimentades, les mosques dels amants, inclús les dels barallosos amants que deambulen per la contornada de l'escorxador, són molt circumspectes i acaben quasi sempre ofegant-se en un solatge de cafè fred (o calent, aquesta dada no podràs precisar-la mai). Sí, tu t'encares amb el problema una vegada i una altra i segueixes sense poder resoldre’l, és probable que tinga una solució però tu la ignores. Dir a les coses pel seu nom, no dir a les coses pel seu nom, renegar de tot allò humà i tot allò diví, no renegar de tot l’humà i tot el diví, gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, no gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia pot ser Magdalena àlies Inmaculada Múgica i pot també no ser-ho, passejar pel parc i pels solars on les parelles cometen les seues inevitables porcades, no passejar pel parc ni pels solars on les parelles cometen les seues delitoses i inevitables porcades que acabaran ocasionant-los debilitat, veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, no veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, hi ha xiquets que tarden horrors a morir-se, fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), no fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), llevar-se la vida amb gas, no llevar-se la vida amb gas, donar de menjar al famolenc, no donar de menjar al famolenc, donar de beure a l'assedegat, no donar de beure a l'assedegat, dur-li una xivatada a la policia, no dur-li una xivatada a la policia, compondre sonets, no compondre sonets, jugar al dòmino, no jugar al dòmino, assassinar traïdorament un company de col·legi, no assassinar traïdorament un company de col·legi, etc. No, és inútil, tu no ets Napoleó Bonaparte ni el rei Ciril d'Anglaterra, tu ets carn de catequesi, carn de prostíbul, carn de canó, tu ets el soldat desconegut, l'home a qui no li brilla una estreleta al front, els homes que són carn de forca solen tenir més aplom, la història dóna molta confiança, tu estàs entre el públic -en la catequesi, en la prostitució, en el front- i encara que de vegades et creus l'eix del món, no eixiràs mai a cos net per damunt o per davant dels altres catecúmens, dels altres freqüentadors de dones públiques, dels altres soldats, ningú no es fixarà en tu mai però no has de lamentar-ho, cadascú arriba fins on pot i els altres li deixen i a tu se't permet viure, et sembla poc?, i aprendre la doctrina i anar amb dones i fer la instrucció, i també recapitular, sobretot recapitular.

Als cagamandúrries

2010-06-30T23:00:00.000-07:00

Als cagamandúrries eixos de la banda ‘En moviment’, que demanen on són els seus diners... Però serà possible? Els diners? Els seus diners? Els diners estan on cal que estiguen! Ací estan els diners:

En el funcionament impecable de l’Administració autonòmica, en l’oci més productiu i rendible, en el desenvolupament de la típica sensibilitat musical, com molt bé s’han encarregat de proclamar els músics valencians, en les ajudes a la famiglia, en la col·laboració amb socis de luxe, en el dia a dia dels nostres representants públics, en l’estímul de la llengua pròpia per la que sentim una estima inigualable, en l’enfortiment del sistema financer valencià, fort com mai s’havia conegut, en promoure la lluminositat d’una ciutat líder del món, en les grans infraestructures que formen l’eix vertebral de la cultura i en les pròpies manifestacions culturals que ens fan ser un poble avançat, en la millora de la xarxa del Metro, combinada amb el compromís amb les millors infraestructures per a la mobilitat quotidiana, en l’obtenció de la millor aigua per als valencians, en garantir el benestar de les grans figures que engrandeixen el nom de la CV, en facilitar el treball i el confort dels nostres funcionaris, o en recuperar la relació de la ciutat amb el mar (i, com sempre, sense costar ni un euro a les arques públiques!).

I si algú creu que hi ha problemes, que mire cap al Govern d’Espanya, culpable de tots els nostres mals, i no a nosaltres, abnegats i eficients gestors que hem fet sempre els deures com toca.

Ara bé, quant a clavar les estisores... ningú com la gran alcaldessa, que (no com altres...) sí que sap com clavar-les!

El Partit Popular ÉS la justícia

2010-06-30T22:00:00.000-07:00

La relació del PP amb la justícia passa per moments molt dolços. La nostra fermesa en els plantejaments i la presència d’algú que per fi mostra la deguda sensibilitat cap a les nostres circumstàncies, junt a l’honestedat que ens caracteritza, ens permeten presentar-nos a la societat com l’única opció possible de govern, un partit lliure de tota sospita i unes autoritats lliures de tota sospita, i que mai, mai s’apartaran del camí just. Per a mostra, un botó: l’autoritat del ‘cap i casal’.

Siguem sincers: gràcies a De la Rúa i a Cholbi els valencians estan aprenent què és la justícia... valenciana!

Conquestes imparables

2010-06-30T21:00:00.000-07:00

I sense descans, calladament, continua la lluita per a posar el valencià al lloc que mereix, per fer de les nostres les ciutats més habitables, per aconseguir equilibrar-nos amb altres CCAA. Continua l’esforç per engrandir la nostra democràcia valenciana, sempre lluny de personalismes barroers, una tasca en la que no estem sols i per a la que tenim el recolzament constant i visible del líder nacional.

Continua la lluita titànica per elevar l’educació dels valencians sense importar els costos (qui diga el contrari és un bellaco: quan ha mentit el Consell en aquest terreny?), per a la qual cosa comptem amb el millor gestor, que ha degut lidiar amb funesta herència i que per això és tan estimat entre la comunitat educativa. I si algú no creu el que diem, ací ho pot comprovar:I que no falte l’estimulació del “sano contraste de pareceres” i d'una vertadera eclosió informativa per a la millor formació dels ciutadans.

Camí de perfecció

2010-05-31T22:59:00.000-07:00

La perfecció és la nostra meta per a la nostra estimada Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola. Qui busca amb perseverància la perfecció, acaba trobant-la. I nosaltres l'hem ben trobada.

Hem tingut un mes de maig magnífic: hem demostrat la nostra eficàcia al front de l’Ajuntament capitalí i el valor de la nostra gestió del mercat de treball. Perquè, al contrari que el Govern de Zapatero, que odia els valencians, nosaltres complim sempre els nostres compromisos, com a conseqüència coherent amb la imprescindible veritat que impregna tots els nostres planejaments. Ja ningú no discuteix la importància del nostre major símbol cultural davant el món, com tampoc la bondat del millor pla mai imaginat per a l’estimat Cabanyal. Hem mostrat, una vegada més, que totes les nostres actuacions són sempre fidels a la llei, que ens mou la defensa de les intitucions més sagrades, com el matrimoni o, naturalment, com la famiglia: en les seues múltiples variants i des de múltiples punts de vista. I que som campions en la lluita contra la violència de gènere. També en maig hem donat un nou impuls a la idea de l’ensenyament en valencià, gràcies a un esforç econòmic únic en Espanya, i hem optimitzat l’estructura educativa valenciana. Posem de nou a disposició de la tècnica les infraestructures més espectaculars del món. Donem a Europa un clar exemple de respecte al medi ambient. Una Europa que es rendeix sense remei a les nostres iniciatives de reactivació econòmica. Reafirmem la voluntat d’estimular la llibertat dels ciutadans en consonància amb el nostre esperit superdemocràtic, encara que no estiguen en sintonia amb la nostra ideologia, sense abandonar als que –amb bon seny– pensen com nosaltres. Apostem per la dinamització dels barris de la ciutat, per la racionalització de totes les despeses, per la multiplicació de les oportunitats a les nostres empreses.

Deixem per al final alguna cosa de política, que per a nosaltres no és sinó el noble art de treballar per una societat més democràtica, per un poble més solidari amb les classes necessitades, i de fer-ho amb plantejaments coherents i raonables. I, sobretot, amb la transparència imprescindible que es mereix la ciutadania valenciana.

L'alcaldessa de València, que no arriba als 100.000 euros a l'any, lamenta la seua dramàtica pèrdua de poder adquisitiu:

Serà per això que semblen tan preocupats aquests nobles mandataris?

En Paco sense por

2010-05-31T21:59:00.000-07:00

Hi havia una vegada un home anomenat Paco, que era molt, molt valent. Havia sentit parlar moltes vegades de la por, però ell no sabia pas quina cosa era això. Tenia moltes ganes de saber què era i un dia decidí anar-se'n pel món per veure si la trobava.

Caminant, caminant, se li féu de nit i va pensar en demanar posada a una casa que trobà en el camí. En acostar-s’hi, la gent li aconsellava que no hi anara, perquè allà hi havia la por, que cada nit eixia. En Paco, tot content, digué:

- Precisament jo busque la por, m'agradaria conèixer-la.

La gent el va prendre per boig.

A la casa no hi havia ningú, només una taula molt ben parada amb bon menjar i bon beure. En Paco va sopar i després se'n va anar a dormir. Així que va haver apagat el llum, començà a sentir un catacric-catacrec, com d'ossos de mort, i ben aviat començaren a caure del sostre ossos i més ossos. En Paco va eixir del llit, els va agafar i s'hi posà a jugar a bitlles. A mig jugar va caure un cap de mort, i en Paco, que tenia molta set, va agafar la calavera, la va omplir d'aigua i la féu servir de got. De seguida es va sentir un gran soroll de cadenes, i uns gemecs i crits esfereïdors, i en Paco va cridar:

- Qui vulga res, que vinga!

En Paco es tornà a posar en camí i a tothom que trobava preguntava:

- No em sabríeu dir si per ací prop hi ha la por? Perquè la voldria conèixer!

I la gent el prenia per beneit. Va trobar uns que li digueren:

- Aneu a passar la nit a l'Hostal del Mostatxot, i sabreu què és por.

I allà que se’n va anar. L'amo era geperut, el va rebre molt bé i li donà un gran sopar. Després li digué que li havia de tallar l'orella esquerra, car ell tallava una orella a tots els hostes, perquè havia de fer-se un ungüent per a poder-se curar la gepa, i necessitava per fer-lo tres-centes orelles esquerres, i que ja només n'hi mancava una, que era la d’en Paco. Aquest li replicà que no se la deixaria pas tallar, i que si es volia aplanar el gep, ja li l’aplanaria ell sense necessitat de cap ungüent, i li ventà un cop de porra al gep que li’l va rebentar, i de dintre en va eixir una bossa amb molts diners. El geperut quedà mort i en Paco se n'anà amb les seues dues orelles.

Caminant, caminant, se li féu tard, veié una casa a prop, i se n'hi anà. Estava sola, i trobà al foc tres calderasses que bullien; damunt la taula tres panarros grossos com tres rodes de carro, i tres truites enormes. En Paco tenia gana i menjà una mica d'escudella d'una caldera, una engruneta de truita, una miqueta de pa, però que amb tot i fer-se ell un gran tip, gairebé ni es va conèixer que ho havia tocat. Cercà llit per a dormir i trobà tres llitarros grans com tot València. Quan feia una estona que era al llit, varen venir tres grans gegants que es disposaren a sopar. En veure que els havien furtat menjar, es varen enfadar molt i juraren que si trobaven el que ho havia fet el farien xixina.

Quan se'n varen anar a dormir es trobaren amb en Paco, i li digueren:

- No et fem por?

- Precisament això és el que jo voldria, que me'n féreu, i, si voleu, ja me'n podeu anar a coure una mica de por, que de bona gana me la menjaré i així sabré què és, no hi ha cosa que desitge més.

Els gegants es varen sorprendre molt i no el varen fer eixit del llit, i l'amo del llit on dormia en Paco hagué de dormir a terra. L'endemà, en despertar, li digueren:

- Vols venir? Anem a divertir-nos.

En Paco els seguí i es passaren el dia matant enemics a milers. Arribat el vespre, parlaren d'anar a dormir, però en Paco digué que ell es quedava allí mateix, perquè així l'endemà podria començar abans a tornar a matar més enemics. Amb uns quants morts es féu com una barraca i es posà a dormir.

A mitjanit veié com una llumeta, cercà què era i es trobà amb una vellota que amb uns ungüents fregava el front dels enemics morts i els feia ressuscitar. En Paco la matà i li prengué la copa dels ungüents. Quan tornaren els gegants els digué:

- Nosaltres sí que la fèiem bona; mal podíem acabar amb els enemics, si els matàvem de dia i una vellota amb uns ungüents els ressuscitava de nit.

Els explicà el que havia vist. Els gegants no el volien creure, però ell els digué que li tallaren el cap i que després l'hi tornaren a afegir i que amb els ungüents tornaria a quedar viu. Ho varen fer i, en efecte, quedà com abans, però els gegants no n’estaven prou convençuts. En Paco els proposà de fer la prova amb ells tres; s'hi varen avenir; els tallà el cap, però en tornar-los-els a afegir els el canvià l'un a l'altre i els posà el davant al darrera. Quan en tornar vius es varen veure d'aquella manera, els agafà una por tan gran que els tres varen morir. En Paco s'estirava els cabells perquè tothom tenia por, fins els gegants, i ell no en podia tenir.

Aquells gegants eren mala gent, i el rei, que volia treure-se'ls del davant, en saber que en Paco els havia mort, tingué gran alegria i com que era tan valent el volgué per gendre i li oferí la mà de la seua filla. La princesa que va saber que el gran desig d'en Paco era saber què era por, es proposà que la coneguera. Una nit, mentre dormia, posà al seu costat un canteret d'aigua, li donà un colp i esguità el ventre d’en Paco, a qui agafà una gran por i un gran espant, i digué:

- Ara, si em mor no em sabrà greu perquè ja he sabut, per fi, quina cosa era això de la por.

I conte contat, conte acabat.

Doble jugada mestra

2010-04-30T11:10:00.000-07:00

Mentre asseguràvem el nostre futur...

...estalviant com a formiguetes, buscant el millor producte, seleccionant els nostres contractistes, fidelitzant als millors amiguets, protegint la família (no confondre amb nepotisme), estimulant l’elegància social del regal, arriscant la vida pels nostres, sacrificant-nos per Sa Santedat, promocionant la formació més vertadera del poble, repartint a tots sense distincions, gastant tot el que calia, practicant la llei del silenci, fent del turisme una font de riquesa, desenvolupant l’enginyeria financera, proporcionant ajuda a qui la necessitava, posant en valor la nostra gastronomia i donant espai a les empreses relacionades... i tot això, complint sempre la legalitat al peu de la lletra, per un govern plenament cohesionat que sols treballa per als valencians...

...estàvem creant la Comunitat més pròspera del món!

...produint grans esdeveniments a 0 euros, liderant la inversió en la sanitat, fent molt més del que havíem promès, donant una ocupació digna a tothom, treballant a fons per la pau social, invertint amb coherència en l’educació amb resultats espectaculars, pujant al màxim les ajudes als necessitats, rebaixant el deute (para que no se diga), bolcant-nos en el suport als dependents, ampliant les infraestructures per als discapacitats, esforçant-nos en l’atenció a la salut mental...

Lliçons de lideratge

2010-04-30T04:05:00.000-07:00

Un líder honest, sensat, generós, demòcrata, treballador, patriota, respectuós, sincer, sacrificat, religiós, just, voluntariós i valencià ha de ser necessàriament:

Pro-coherència, pro-dignitat, pro-democràcia, anti-confusió, pro-veritat, pro-patrimoni, anti-espoli, anti-venjança, pro-informació, anti-radical, pro-justícia, anti-corrupció, pro-bilingüisme. I molt més: sempre complim el que prometem. I és per això que som un model en tot el món. Un exemple a seguir per qualsevol govern. Amb el millor líder de tots.

Una mostra de la nostra sensibilitat (regidor d'Urbanisme, València):

I què no pot ser un líder? Doncs el que no pot ser és açò:

Compromís contra la crisi

2010-03-31T03:00:00.000-07:00

L’economia continua marcant la pauta de l’actualitat i nosaltres, compromesos amb la immediata sortida de la crisi, continuem donant exemple de racionalitat. Siga en rehabilitació dels nostres barris més emblemàtics, o en l’esport que tantes glòries i importància ens dóna, en la vigilància forestal de les nostres muntanyes, o en la contenció de la despesa sanitària, tan urgent en els moments actuals. O fins i tot en la imprescindible seguretat dels nostres líders.

A Espanya ja hem marcat fites irrepetibles. Tots es fan creus de com el poble valencià camina cap al seu futur. Regió capdavantera d’Espanya! Donant la nota! I d’entre tots els pobles valencians, Alacant: paradigma de creixement, ocupació, prosperitat, benestar, inversions, equipaments.. La millor terreta del món!

I des de l’estranger? Doncs també és lògic que es fixen en nosaltres. Perquè som un exemple de rigor i coherència. El millor dels exemples, com quedarà demostrat quan eixirem els primers de la crisi econòmica mundial.

I és que totes aquestes coses són summament importants.

Compromís amb la bona governança

2010-03-31T02:00:00.000-07:00

Com els bons pares, sempre estem atents a les necessitats dels nostres fills encara que ningú se n’adone. Si no els cuidem nosaltres, qui ho farà? Si no els eduquem nosaltres, qui ho farà? Si no els ensenyem nosaltres a comportar-se, qui ho farà? Doncs que vagen prenent nota...

Com els bons pares, cuidem de l’ecosistema que deixarem als fills: a nosaltres no se’ns acut tirar aigua al mar, com fan els catalans de Zapatero per per a no donar-nos-la als valencians. Cuidem el medi ambient complint escrupolosament els mandats de Kyoto. De la mateixa manera, vetlem per un urbanisme just i equilibrat: no hi ha res que no poguem arreglar!

Com els bons pares, som honestos i no fem política sols per als nostres interessos. No com els d’esquerres, que amaguen al personal els seus guanys i rendes reals! Tractem a tots per igual, sense favoritismes ni amiguismes: el rigor i la justícia són la nostra guia. I, molt important: no volem saber res dels violents; quede clar que, si estem disposats a delinquir, és perquè el fi ho justifica!

I tornant a ZP: com és possible que els socialistes ens vinguen una i altra vegada amb la matraca del Papa? No hem quedat ja que la culpa de tot la té Zapatero? És que no està prou clar? Quantes vegades haurem de repetir-ho?

Compromís amb el benestar valencià

2010-03-31T01:00:00.000-07:00

En el març de les millors Falles de la història, ratifiquem la nostra voluntat de dur el benestar valencià també a les més altes cotes possibles. L’educació pública, pilar bàsic de la societat, ens mereix la major consideració i per tant li dediquem bona atenció, bons diners, bona legislació i, naturalment, bons controls. Gràcies a això aconseguim que la societat valore el nostre sistema com el millor de tots. Alenem l’expressió cultural, sense fòbies ni censures, i és tal el nostre compromís, que protegirem dels bàrbars totes aquelles activitats que s’ho meresquen. El pròxim BIC serà, a no dubtar-ho, la paella valenciana. I ja posats, després vindrà la música: estem bolcats en la música valenciana, viver d’artistes com no hi ha un altre igual.

Ah! I no oblidem la internet: un marc universal on marquem la diferència i on, a diferència de l'esquerra esperpèntica, no sabem què és fer el ridícul.

Esdeveniments consuetudinaris

2010-02-28T10:00:00.000-08:00

Succeïts consuetudinaris que esdevenen a la rua valenciana.

València: bressol universal de l’art modern. Paradigma de la promoció del medi ambient entre la joventut. Epicentre d’una terra pionera en la protecció del territori, d’una Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana imitada per propis i estranys. Centre de gravetat d’una regió emissora de cultura al món sencer. Consagrada a una patrona que simbolitza la nostra voluntat de dedicació estoica als desemparats...

En aquesta ciutat que és l’enveja d’Europa per ser model de planificació respectuosa, uns forasters van eixir al carrer a manifestar-se, tal com ho va mostrar la nostra televisió, la millor eina informativa al servei dels valencians, modelo d’imparcialitat, objectivitat, transparència i pluralisme (i no com altres, que fan pena). El motiu era agredir les nostres sagrades institucions, que tan seriosament treballen per a prendre les decisions més encertades. Però el govern del partit popular, ferm el pas, mirada al front, continuarà implacable aplicant la legalitat per a la més sana consecució de l’interès general, que és l’únic objectiu que sempre ens guia. Des de la fortalesa, des de la coherència.

Perquè a nosaltres no se’ns pot acusar de favoritisme, amiguisme o nepotisme o com collons es diga això, ja que som extraordinàriament escrupulosos en el repartiment de prebendes i concessions i complim al milímetre les normes, els terminis, les formes.

Nosaltes som justos: alcem la veu contra qualsevol perjudici als valencians. No intoxiquem, no manipulem, no mentim. No apel·lem a les baixes passions. No faltem al degut respecte que ens mereixen els adversaris. Pel contrari, podem exhibir orgullosos un exemplar comportament cívic i una digna generositat amb els contraris. Qui vulga, que n’aprenga!

Sense justícia no som res

2010-02-28T09:30:00.000-08:00

El PP, sempre amb la justícia! En la nostra defensa aferrissada de la justícia, ens manifestem, una vegada més, fidels cumplidors de la mateixa i paladins en la vigilància del seu compliment. Totes les institucions que liderem col·laboren amb la justícia, perquè ella motiva sempre les nostres actuacions i perquè ella representa la garantia del manteniment de l’harmonia entre les persones. Perquè, com nosaltres, la justícia és ètica, és equitat i és honestedat. I perquè el primer objectiu del PP és el benestar i la felicitat de tots els valencians, encara que siga a costa del nostre sofriment i cansament. No caurem en la trampa d’utilitzar la justícia per a fer política, i molt menys per a servir-nos d’ella per als nostres (legítims) interessos econòmics personals o per als nostres (legítims) interessos electorals. Som així.

¡Viva la gente!

2010-02-28T09:00:00.000-08:00

El PP, sempre amb la societat! I sempre a favor dels aturats, vertaders necessitats en el moment actual, a favor dels professionals, motors imparables del nostre futur, a favor de rebaixar les càrregues a les empreses que ja pateixen prou, a favor de la fantasmologia, ciència que ens aportarà grans coneixements, a favor de la investigació amb un sac de milions, a favor de la recuperació arquitectònica dels barris, a favor de les infraestructures de l’aigua, a favor del patrimoni urbà, a favor del sector automobilístic i si és de carreres millor, a favor de l’ensenyament públic i gratuït, a favor de la llibertat religiosa catòlica... a favor, permeteu-nos la metàfora, de l’elegància.

Perquè tenim un equip que, treballant junts, aconseguirem el miracle! Uns a València, altres des de Madrid: tots espentant en la mateixa direcció! Tots donant exemple i mostrant al món que, si es vol, es pot!

I el nostre líder? On és el nostre líder? Vet ací el nostre líder: en la seua capella, renovant ànims per a afrontar la lluita! A aquestes alçades, els humans ens preguntem: ¿De dónde saca pa tanto como destaca?

Una casa que fa cantonet...

2010-01-31T12:00:00.000-08:00

I bé, si 5.472 veïns del Cabanyal (que, total, no té més que 20.515 habitants, i la majoria degradats) ens han votat, podem o no podem fer el que ens isca de les gònades en eixe barri de la capital? Doncs no, el Govern de ZP, que ens odia i té una fixació amb tot el que fa olor a valencià, no vol que ho fem. I els ultraradicals que són com ell, que a saber quins interessos persegueixen, tampoc volen. Però és igual, perquè la llei és de la nostra propietat i a més està de la nostra part, podem fer el que ens rote. I com assenyalen els mitjans de comunicació, des del poble pla fins a les institucions més competents, tothom està del nostre costat. Per això cobren especial importància les paraules pacificadores dels nostres líders, dites amb l'elegància senyorial del tinent d'alcalde i amb el sentit comú incomparable de l'alcaldessa, que actua en conseqüència amb la lleialtat institucional que la caracteritza.

El dr. NO contra els radicals dolents (que no descansen ni tan sols en cap de setmana...)

Catedràtics en metàl·lic

2010-01-31T11:00:00.000-08:00

Catedràtics d'economia teòrica i aplicada. Perquè de pistrincs... en sabem un rato.

Si no corren bons temps per a Espanya, no será per culpa nostra, ja que portem molts anys portant la Comunitat Autònoma espanyola Valenciana pel camí de l’estalvi i de la utilització sensata del tresor. Eixa és la raó per la qual destaquem en el panorama espanyol: gràcies a iniciatives pioneres i molt ambicioses, com el Plan Confianza, serem els primers en eixir de la crisi, estem creant ocupació a ritmes imparables (de fet, som campions mundials) i fent créixer la productivitat a nivells abans desconeguts. Per tant els treballadors valencians no han de témer res.

En poques paraules: tenim per davant un futur esperançador!

I tot això, a pesar del maligne culpable de tots els nostres patiments.

Àlbum

2010-01-31T10:00:00.000-08:00

Economia al rescat!

2010-01-31T09:00:00.000-08:00

Pas als salvadors de la pàtria! On se’ns necessita, allà hi som! L’economia al rescat de la política! (o si voleu, al revés, que vindria a ser el mateix)

Al rescat… de l’empresa privada que se sacrifica per la ciència i l’entreteniment. De l’entramat d’empreses publiques que fan progressar al nostre poble. De la deguda transparència informativa. De la vida embrionària (després de l’espentó a la Llei de la Dependència, és hora d’espentar la vida: no hi ha cosa més bonica, després de la geperudeta!). Del dret a la informació del nostre amat públic. Del just desenvolupament de les nostres infraestructures (a veure quina ciutat se’n gasta més!). Dels bons amics rics, que sols pensen en crear ocupació i riquesa. De la diversió: el valencià també té dret a passar-s’ho bé! (I sense cap cost per a les butxaques valencianes!!!). Del dret a la informació del nostre amat públic (açò em sona...). Del control minuciós de la despesa (no se’ns escapa ni un cèntim). Del sector obres i serveis (aquests, és que s’ho mereixen tot). De no gastar ni un euro més de l’imprescindible.

Dos apunts finals:

La nostra generositat cap al noble contrincant polític, que també té dret a la vida.

L’amor sense límits del nostre president a la comunitat valenciana! Perquè si Zapatero no és capaç de treure’ns de la crisi, Francisco Camps sí que pot!

Amics enemics

2010-01-31T08:00:00.000-08:00

Com ja hem relatat en algun post, en aquest partit de govern, d’amics en tenim un bon grapat. I ens ajudem els uns als altres. Com és lògic. I d’enemics, sembla que també n’hi ha. Això sí, sense cap raó: els nostres enemics, per l’oest o pel nord, estan motivats per l’odi, els mou l’enveja, actuen per a destruir-nos.

Any triomfal: el territori i el medi físic

2009-12-31T16:00:00.000-08:00

2009 ha sigut, de lluny, el nostre millor any. Però espereu a veure què farem en el 2010.Prenent com a base el que hem fet enguany, construirem desenes de milers de milions d’habitatges, suficients per a tots els habitants planetaris. Augmentarem la superfície protegida de la Comunitat en 892.440 hectàrees, la major de la terra. Abalisarem els 2.700 quilòmetres del metro valencià per a fer d’ell el més segur de tots. Regenerarem 7.000.000 d’arbres a la ciutat de València, el major pulmó verd urbà del planeta. Per al manteniment de les infraestructures imprescindibles llançarem un gran programa que no ens costarà ni un euro. Mostrarem a l’orbe sencer l’emblema que ens fa sentir-nos orgullosos de ser valencians. Donarem exemple de legalitat en totes les accions i iniciatives que afecten el territori. Construirem 14.833 col·legis i 10.204 instituts de categoria. Mantindrem a ratlla la despesa prevista sense passar-nos-hi ni un pèl. Engrandirem la capital amb fites arquitectòniques a preus ridículs. Construirem 2.300 jardins la mar d’ecològics que seran l’enveja del món. Muntarem 844 carreres de cotxes sense cap cost per a les arques públiques. Farem 1.200 centres de convencions i congressos que estimularan l’arribada del turisme. Implantarem 900 grans superfícies a tots els pobles de majoria popular.

Any triomfal: l'educació i la cultura

2009-12-31T15:00:00.000-08:00

Continuarem invertint més de 250.000 euros per alumne en l’ensenyament públic. Junts amb la comunitat escolar assolirem la millor educació del món, inaugurarem una nova etapa que farà de l’oferta cultural valenciana la més esplendorosa, racionalitzarem la inversió en la construcció dels 14.833 col·legis i 10.204 instituts de categoria i tota Espanya sabrà que 2009 ha sigut l’any de la desaparició dels barracons valencians.

Any triomfal: la política

2009-12-31T14:30:00.000-08:00

La política: una noble activitat necessària perquè tot funcione bé. Amb decisions emparades sempre per la llei. Amb la coherència que ens és característica. Amb l’honestitat a tota prova dels nostres càrrecs. Amb l’orgull de ser líders en tot. Amb la humilitat de qui tot ho vol per al seu poble. Amb la generositat que a tots alcança. Amb escrupolós seguiment de la separació de poders. Amb l’estendard de la lluita contra la corrupció dels altres. Amb el reconeixement de la diversitat nacional. Amb decisions sempre allunyades del sectarisme, tan perillós. Amb total distanciament del nefast nepotisme i del nefand favoritisme. Amb una aplicació exquisida de la normativa impositiva: sempre baixant impostos, és el nostre lema! Amb el major seny en les decisions interdepartamentals. Amb la grandesa dels poderosos que és misericordiosa amb els desgraciats. Amb la seriositat i la fermesa que ens reconeixen tots els poders polítics d’Espanya. Amb la lluita per la democràcia utilitzant totes les armes a l’abast. Amb la més severa justícia en el repartiment dels diners públics. Amb el respecte per la cultura amb majúscules, res a veure amb la caspa i la cutreria. I amb, com no, la major de les consideracions cap a tots els nostres opositors: com demostra el primer amo de Castelló... i també el segon amo de Castelló.

"...aquí mando yo..."

Eixe és el nostre repte i la nostra aposta, que tindran la recompensa merescuda. Ben aviat.

Any triomfal: l'economia i derivats

2009-12-31T14:00:00.000-08:00

Exhibim la marca que ningú més pot exhibir. I arribarem més lluny que ningú en la defensa de l’ocupació, establirem llaços íntims amb els Palaus de la nació vaticana –directament des del nostre propi Palau–. Guardarem zelosament la fórmula del nostre èxit estelar, perquè ningú puga mai igualar-nos al top més top del rànquing intergalàctic, un lloc de privilegi que mantenim orgullosos des de fa molt temps. Garantirem el control més transparent i democràtic de les institucions gràcies a la fidelitat indestructible dels millors funcionaris als que, amb plena generositat, sabrem perdonar algunes relliscades sense importància.

En resum: 10 anys creixent a ritme imparable i convertint-nos en la locomotora econòmica d’Espanya.

Any triomfal: el benestar social i la justícia

2009-12-31T12:00:00.000-08:00

Bolcats. En aquest tema, eixa és la paraula exacta.

Bolcats en un òptim funcionament de la Justícia, en la preocupació per la perfecta atenció als malalts mentals, en la correctíssima aplicació de la legalitat en favor dels dependents, en continuar sent líders en aquesta matèria, perquè eixes persones s’ho mereixen tot, en l’empeny destacat per a millorar les seues condicions de vida, en fer de la sanitat pública valenciana la més envejada d’Espanya, en la cura exquisida dels professionals i de les empreses del ram, en el més absolut respecte per totes les opinions que ens ajuden a perfeccionar la nostra acció.

Cap i casal

2009-11-30T22:00:00.000-08:00

Des del cap i casal liderem la recuperació econòmica i la regeneració democràtica d’Espanya!

Del 'paseo' ... al 'paseíllo'

2009-11-30T18:00:00.000-08:00

Del ‘paseo’ al ‘paseíllo’. O al revés. Un recorregut juganer per les últimes fites que hem marcat. (Ah! Les oques no amaguen res)

La _missió

2009-11-30T10:00:00.000-08:00

A les profunditats de l'orient espanyol, un home bo de la nostra elit intenta dur la civilització a una tribu nativa, perdulària i analfabeta. Ara, després d'anys d'esforços i marcat pel seu destí, aquest home presenta els objectius més destacats del seu treball: és la seua __missió ineludible.

Líders en esdebundícia

2009-10-31T09:00:00.000-07:00

Malgrat tots els intents de paralitzar-nos, el nostre heroisme, la nostra generositat, la nostra entrega sacrificada, continuen donant fruits gràcies a l’esforç continuat, entossudit, constant, que no cessa ni cessarà mai, mal que li pese al Gürtel, al Garzón o al Zapatero, perquè SOM DE RAÇA! ...

Estenem una perfecta xarxa sense descans, amb les millors infraestructures, perquè tots els valencians puguen gaudir-ne sense discriminació: a les ciutats i també a les comarques.

Invertim amb seny, perquè totes les decisions econòmiques estan sempre guiades per la racionalitat, l'equilibri i l'objectivitat. I lluitem contra la crisi, com no! Els resultats estan a la vista. I res no haguera estat possible sense coherència: sabem exigir igual a uns que a altres.

La nostra preocupació pel medi ambient no admet comparacions. En qualsevol de les seues vessants, sempre hi ha una actuació decidida del govern valencià. Per exemple: planifiquem el territori i l'urbanisme amb la cura més exquisida.

Lluitem per lo nostre: per exemple, hem col·locat un producte genuïnament valencià al top de les llistes de consum. La sanitat exhibeix unes xifres envejables, mai no ha estat en millors mans, gràcies als mitjans posats a la seua disposició i al control ferm de la conselleria.

I com a resultat, proclamem que hem aconseguit elevar la Comunitat Valenciana a les més altes cotes de preperdulència, triverasilitat i esdebundícia! El món sencer està en deute amb nosaltres!

Gürtelades divines

2009-10-31T08:00:00.000-07:00

Arreu del món és sobradament coneguda la religiositat dels valencians, i no menys proverbial resulta ser el fervor de les valencianes. És just, doncs, i a ningú no ha d’estranyar, que Déu envie a valencians i valencianes la seua recompensa i que el Vaticà els estiga eternament agraït.