Manda euros




L'economia ha concentrat un bon grapat de notícies durant el mes de desembre, i tot sembla indicar que serà punt de mira les pròximes setmanes, amb vistes a les eleccions generals del 9 de març. Com ho hem fet molt bé, la tranquil·litat ens embarga i l'enemic ens ataca i s'inventa coses.

I sí, hem perdut alguna oportunitat, però quatre milions tampoc no és per a tant.

Encaixem les crítiques


Per molt que als tribunals vulguen posar en dubte la integritat dels nostres edils siga a Orpesa, siga a Cabanes, siga a València, o atacar l’honorabilitat de les millors persones, el que cal fer és deixar que la justícia treballe al seu ritme.

Una administració responsable no pot contar-ho tot, no pot crear alarmisme. I en canvi hem de veure que alguns se’n van, de la llengua o del magí, o insisteixen a abusar de la paciència aliena. Sort d’algunes magistrades que saben el que fan!

Crítiques als calendaris de les infraestructures: ens n’hem acostumat ja. Però en el tema de carreteres, no podran dir que no hem fet res.

Així és, si us ho sembla


En política, poca novetat: la insistència antivalenciana en demanar més investigacions, més aclariments, més auditories o més comparecences, com si la desgràcia natural del Palau de les Arts no estiguera claríssima; la candidata que ens mortifica; la croada contra la televisió il·legal o les palisses de l’assignatura Educació per a la ciutadania, o de la Llei de Dependència.

La millor atenció social


Quina ocurrència de les forces de l’ordre: diuen que no en tenen prou. Però si tothom sap que nosaltres complim sempre les nostres promeses! (Encara que de vegades ens retardem una mica). I de què es queixen a Alboraia si tenen els millors serveis sanitaris?

I uns altres: diguen el que diguen, sabem que interpretem la llei de forma correcta.

Sempre avançant


Mal assumpte, quan algú ens posa els catalans com a exemple. A nosaltres, que som el paradigma de l’eficàcia, per molta insídia que llancen.

I tindrem més progrés per a Cullera, malgrat l’oposició dels de sempre, que voldrien que se’ns caigueren els edificis, però no cauran perquè ningú no protegeix millor i més que nosaltres. I si es tracta de monuments històrics, tindran molta ràbia i enveja però no tenen res a ensenyar-nos.

Per fi, Calatrava posa Castelló al mapa de la plena modernitat i, a més a més, a l'endemà ens dóna la raó en la gestió de la catàstrofe natural del Palau de les Arts.

Una manera de ser, una manera de fer




La política és la nostra manera de defensar lo nostre: l'aigua, l'honor, la llibertat religiosa, la televisió pública, la transparència informativa, el valencianisme en totes les seues facetes. I sempre que calga rebutjarem les ingerències deslleials, serem rigorosos front als enemics (fins i tot abans que es porten malament) i mantindrem la més estricta fermesa parlamentària.


I tot açò ho farem compatible amb el necessari impuls modernitzador de l'Administració, impuls que l'Ajuntament de València ha aprofitat per a proclamar novembre com a Mes de la Campana.

Sempre millorant


Amb una clara concepció de l’educació lliure i accessible per a tothom, malgrat algun petit desajust, fins i tot per a qui més ho necessita. Regulant la convivència escolar i equilibrant els diversos interessos dels actors educatius.

I deixant clar que el valencià és la nostra opció lingüística per excel·lència.

Ressaca al Palau de les Arts


Després de la tempestat, ens toca afrontar les seqüeles: les reparacions costoses, les opinions dels enterats, la necessitat de reconèixer alguna cosa, les pressions perquè diguem el cost dels danys, i sobretot la deslleialtat d'alguna gent en donar als quatre vents els problemetes causats per les inundacions.



Uns problemetes que no eren previsibles! (...i a més a més, la culpa ha estat del conductor, no nostra).

CCC - Continuem construint comunitat


Per fi!, obrim via per al creixement de Cullera, ajudem a millorar la gestió dels transports, i a Alacant també anem pel bon camí. D'altra banda, un retard ací, una interrupció allà, alguns petits incompliments (com si no haguérem avançat ja tantíssim), alguna protesta (dels de sempre), les rancúnies dels antivalencians i les seues acusacions constants... poc importa tot açò front al progrés que impulsem.

I què dir de l'operació d'enbelliment sublim de l'antiga Tabacalera, tan necessari... El que molts ens tenen és pura enveja!

(I com sempre, hi ha qui vol judicialitzar la política, carregats amb el seu resentiment).

Justícia: llarg recorregut


Per què la Síndica de Greuges sempre va contra nosaltres? Caldria canviar-la!

Quant a Carlos Fabra, no li podran trobar res, passen els jutges que passen pel seu cas. Igual que els cas de Tabares, o el del l’alcalde de Fanzara, o la suposada corrupció a Alacant: res de res!

Diners per a tot


Sí. Diners per a tot. Però, segons quines coses, en tindran menys o en tindran més. Perquè hem de ser seriosos i és essencial tenir clars els vertaders interessos. Intentem ser equitatius tant amb la televisió com amb la sanitat. I si per casualitat algú no cobra el que li és degut, raons n’hi haurà.

I perquè creiem en la participació ciutadana, anem a donar veu a tots els sectors socials.

Respecte a les conseqüències de la política lumínica, no és per a tant considerant la importància d’una gran capital com València.

I a certes enquestes no cal fer-les molt de cas: en ocasions, es veuen superades per la realitat.

El naufragi del vaixell almirall


L'emblema cultural de la nova València és notícia a tot el món:


Quina mala fortuna! Se’ns inunda el Palau de les Arts, després d’haver-hi invertit 442 milions d'euros (dada de finals de 2006, segons informe de la Sindicatura de Comptes). Ara, clar, hem de suspendre la venda d'entrades. Doncs se suspén; posem un anunci a la premsa i avant. Total, a qui li poden interessar les causes de la suspensió? I a aguantar el xaparró de canvis i retards en la programació. Ens veurem obligats a donar a conèixer algun dia el cost de la gracieeta?

Per cert, un altre edifici 'singular' que també ha estat tocat...

De tribunals i altres patiments


Hem conegut el primer apòstata que venç l'arquebisbe de València. Oh, quin disgust per a un home tan sensible, just un dia després de ser creat cardenal!

Al sud, les coses no acaben d'estar clares per a l'alcalde d'Alacant. I al nord, tot continua igual, afortunadament: el temps passa, la instrucció s'atasca.

Més política a l'octubre


Alguns es prenen el seu temps en 'fer contactes' de cara als seus projectes; altres reaccionen amb rapidesa inusitada.

En qüestions de caràcter, el drama de l'accident de metro permet al nostre president mostrar-se com és.

Política i economia: de vegades, assumptes que obliguen a decisions complicades. Siga en relació al planejament urbanístic, al ball dels diners, a la salut ciutadana o a una visita papal. I per demanar, que no quede: tenim una alcaldessa ben combativa.

Amb vistosos vestits també es pot fer política pel bé de la societat.

Un gran equip per a un gran i productiu treball: Europa.

Sort que algú es preocupa del nostre nivell idiomàtic!

A Saragossa ja en diuen A buenas horas... Però, què es pensaven?




Relliscada a Paterna (però després de la gran polèmica hem rectificat).

Hi ha batalles que en ocasions és millor donar per perdudes. Serà cert?

Perles culturals


Algunes mostres de l'alt nivell cultural i educatiu de la comunitat valenciana: una perla històrico-filològica, una d'internacionalisme, una sobre instal·lacions i una sobre incomparables astúcies.

I que conste en acta: els deliris de un temps arriben a la seua fi (quan diners fets fum!).

Desenvolupament sense mesura


Van coneixent-se dades i dades de Terra Mítica, així com altres característiques de l'urbanisme actual. La Generalitat està encantada perquè Jacarilla es farà ben gran. Una pena que algú vulga aturar el creixement de L'Atzúvia.

Per contra, cau una masia a Catarroja (curiosament, quan l’anàvem a declarar Bé d'Interès Cultural).

A la conselleria d'Infraestructures encara deuen preguntar-se: Informe? Patrimoni? Què és això?

Les pluges desaforades en són les culpables. I no el desenvolupament urbanístic com a algú li agradaria. El nostre urbanisme no ha influït en les inundacions ni en la riuada d'Alacant. Encara i així, Adena ho té clar.



Qui serà culpable de la ruïna total d'aquesta humil barraca de La Punta?


Finalment ressenyem alguns problemetes en les obres de l'autovia de Llíria.

Tot per al poble, sempre sense el poble


La Síndica de Greuges no descansa en els seus atacs: vet ací les seues recomanacions i les seues reprovacions, respecte al tractament de la població immigrant.

I què dir de les típiques mobilitzacions? S'han vist de la plataforma de salut mental, del veïnat del nou Mestalla, de la gent de Russafa i de la de Benimaclet per la desaparició de sol escolar... Fins i tot, un nou ple municipal alternatiu, aquesta vegada al Cabanyal.

A Benestar Social, ens esmenen la plana respecte a la llei de la dependència i el silenci no podrà ser negatiu com seria desitjable. D’altra banda, no tenim cap inconvenient en 'invertir' en publicitat.

Però com es pot parlar d’imprevisió municipal o de desídia? No serà que hi ha massa immigració?

Diners de tort fan veritat


Veieu l'alegria de la Generalitat en el maneig i distribució dels diners de tothom. Lamentablement, algú ha d'eixir-hi perdent, algú ha de quedar-s'hi 'pelat'. Una pena, que siguen les persones més necessitades.

A l'àmbit del treball, no llençarem les campanes a volar, de moment.

I malgrat tot, tenim una bona notícia que potser no interesse publicitar molt.

Al setembre, calbots


Passades les vacances, ens trobem amb algunes galtades (injustes, com sempre) a les nostres polítiques:



...i una reflexió que només servirà als de sempre.

Educació en precari


L'educació continua sent un problema que sols nosaltres podem arreglar, especialment explosiu quan es combina amb el tractament de la immigració, i que desemboca en els desequilibris actuals.

La realitat inversora és la que és, i no té per què quadrar amb la promesa inicial, siguen quines siguen les conseqüències que se'n deriven.

Simpàtica crida per a nostàlgics, tornem al túnel del temps:









(On hauré posat aquells vells exemplars de Vidas Ejemplares de la meua infantesa?)

Desesperança





Terrible contrast entre el drama produït per la desesperació, i la indecència de qui ens acusa de no treballar per a impedir-ho.



Capítol a banda mereixen l'atenció sanitàrio-farmacèutica i la voluntat de cooperació de les autoritats.

La política és 'lo nostre'


Sense pausa, doncs, anem a continuar millorant la línia informativa de Canal 9. De forma complementària, mà dura amb els il·legals i amb els traïdors. Molt de rigor també amb els conspiradors antivalencians.

Com a contrast luminós, la generositat de Grau en avisar del perill a l'enemic. O el saber estar de les nostres autoritats. I a la recerca del sempre desitjable punt just en les discussions, igual que la sinceritat política.

Cacaus o no cacaus, that's the question


Parlem d'economia. D'entrada, es veu que hem fet el gran forat.

Dos músics assequibles. I els tenim a València!

Per tenir content al personal, què millor que rebre dos (o més) sous, no?

Batem rècords per oferir més glòries a Espanya. I si eixim als papers, és perquè fem grans coses en educació, sanitat, serveis socials...

Amb nosaltres sempre hi ha qui es beneficia de la política municipal: siga a València, siga a Cabanes.

I la gran sorpresa: ara ens hem de dedicar a desmuntar açò.

Ciutadania en peu, ciutadania irredenta


La població continua mobilitzant-se per reclamar millores (més?) en la seua qualitat de vida. Mentrestant, altres persones esperen des de llarg una solució que necessita el seu temps per a materialitzar-se.

Tenim més regidors imputats per prevaricació derivada de l'urbanisme. I què?, és que això és un problema per a continuar en política?

Això sí, tenim algun problemeta a Castelló, amonestada pel TSJ.

Les bones obres

Afortunadament, els factors del progrés no descansen. I no els pesa avaluar decisions d'alta gravetat, encara que siguen doloroses.

L'economia, estúpids!




Com podem veure, el mes d'agost ha estat marcat per multitud de temes relacionats amb l'economia.

Les males llengües observen que quan no se'ns va la mà en recompenses, se'ns ve a dintre de la caixa per algun motiu, i clar, treuen la conclusió: deute campió a diverses bandes, per capita, d'empreses públiques, de fundacions...

Amb tanta borumballa, un savi consell: si tens alguna discapacitat, millor que no viatges a un parc natural.

I el colofó: prometem el 0,7% per a cooperació a bombo i platerets, i el reduim a la meitat quan ningú no ens veu (el 13 d'agost: som o no som els més llestos?).

De tribunals...


El cas IVEX propicia la detenció de Lagier, i a l'Ajuntament de Calp li volen fer creure que s'ha portat malament.

Especialitats de la casa (1)


Però de què serveix que la Unió Europea declare zones protegides? I què farem amb les nostres costes?

Això sí, en qüestió d'habitatge donem la nota. I en reserva de sol escolar, també.

En agost, hem conegut una nova pilleria de l'alcalde (anterior) de la Vila Joiosa.


I de nota total, la desvergonya d'un grup català que representa una versió actualitzada del Tirant lo Blanc.

El veïnat continua reclamant


Ja està la gent exigint coses: per exemple, una mostra de les demandes de les diferents Associacions de Veïns i Veïnes.

Algunes decisions ajuden a comprendre


La LUV rep una ajudeta del Consell Jurídic Valencià i des de la Generalitat rebentem el mercat de Fundacions.


I una cosa divertida: un alcalde valent que amenaça a qui s'atrevisca a repartir aigua dessalada!

Polítiques educatives


El conseller Font de Mora, per a justificar la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística, va dir amb claredat que 'no somos una reserva de apaches' durant l'acte en què va presentar una campanya de promoció del valencià als taxis. La millor campanya la vam prometre nosaltres mateixos quatre anys enrere, el que passa és que no hem pogut complir-la, com és quasi segur que l'Ajuntament de València no complirà la seua pròpia reglamentació al respecte (que hauria de ser plenament efectiva el 14 de maig de 2008).

Mentres tant, alguns acusen la conselleria d'Educació de no complir objectius en l'ensenyament en valencià, i diuen -falsaris- que mostra dèficits importants.

Per a afinar l'oferta cultural, el Palau de les Arts redueix el seu aforament en un 12% (que ja és reduir!).

Qui ens curarà?


En juliol tornem a trobar-nos de nassos amb notícies sobre l'hepatitis. I sobre la manca de professionals, així com sobre els retards per a aconseguir la certificació de minusvalidesa.

Per arrodonir bé les manipulacions, pinten a Sanitat com un departament ben morós.

Esperar sense desesperar




Les famílies de les víctimes del metro de València no han assistit a l’homenatge oficial, als peus d'un monolit (que no és tan il·legible com diuen) erigit per a l’ocasió.



Malgrat les informacions, garantim que les persones amb dependència no hauran d'esperar molt per a rebre l'atenció que mereixen.


I sobre el territori...


A poc a poc va quedant clar qui mana ací i qui té la clau per a ordenar la ciutat i el territori. Actuacions nobles, com les del Cabanyal i Tabacalera generen respostes injustificades. El consistori del cap i casal posa límit a les denúncies veïnals per sorolls, i a Alcoi acaben quasi a galtades i li donen la culpa als 'excessos urbanístics'.

De qualsevol cosa en diuen cases il·legals (en aquest cas, d'alt estànding).

Mala notícia per a Mundo Ilusión: li haurem de buscar l'aigua a un altre lloc.

Coses de l'ensenyament


Estem enfocant una nova assignatura que no desperta entusiasme entre les forces vives. Els qui sí estan encantats són els ensenyants privats.

Serà per diners?


En l’apartat ‘pasta’, contribuïm al futur de RTVV, i la pena és que tindríem molts més diners si haguérem gestionat un Estatut diferent.

Anem a més


L'alcaldessa de València reparteix terrenys perquè hi haja més progrés a la ciutat. L’ajuntament d’Ontinyent tanca una televisió perquè hi haja més pluralitat. A Fabra li fem saber que no està sol (per si no estava clar) i, a més a més, que la seua família és recompensada:











En assumptes de justícia, el Constitucional dóna la campanada amb una resposta al Consell valencià pels altres Estatuts i per la dessaladora de Torrevella. No podia faltar (és que no se n’oblidaran mai?) l'inacabable cas Fabra:



I sobretot: la vida (?) continua




El tema central del mes ha estat l'expulsió d'immigrants del pont de Campanar -sobre el vell Túria- ordenada per l'Ajuntament de València per tal de millorar la decència de la zona.

Va arribar el juny


Juny comença amb els ànims excitats per una victòria electoral (no per més esperada, menys gratificant). Hem d’insistir en l'autoexculpació (iniciada dos dies després de les eleccions) sense embuts respecte a qualsevol delicte, pecat, error o maldat comesa anteriorment.

Manifestem la nostra fermesa a través d'alguna decisió dolorosa, però necessària per a mantenir la salut democràtica del país.

D'altra banda, la gent, la ciutadania –diuen que afectada–, reanuda les seues clàssiques protestes als carrers, als despatxos i als tribunals, Escola Valenciana xifra en 200.000 (!) les persones assistens als actes de les Trobades d'enguany i les associacions veïnals fan les seues reivindicacions.



Com ja ve sent habitual, l'urbanisme genera notícies a tort i a dret. Hi ha qui dirà: desaparició d'alqueries, destrucció de famílies, deportació de ciutadans i ciutadanes com ja es va fer a La Punta, carxots des de la Unió Europea i des de Greenpeace (no sols, però principalment, a l'Administració valenciana), avisos del Defensor del Pueblo, regidors amb un alt sentit del deure, o la denúncia al Tribunal europeu. Tot mentida.

Al voltant de la justícia també giren alguns elements interessants. Hi apareix, per què no dir-ho, l'obsessió hidrològica d’un govern compromès, així com l'Ajuntament d'Alacant i el seu mandatari, un regidor díscol, un alcalde bromista, aquell accident de metro que va haver a València, la petita explosió d'una subestació a Patraix, les martingales de Terra Mítica o la sensibilitat ecologista d’eixe mateix govern compromès.

Els diners, com no, han protagonitzat històries: amb gran satisfacció, podem assegurar que la nostra economia ja es tracta de tu a tu amb la de Ceuta, que l'ensenyament privat millora les seues expectatives, que naix una nova font catòlica del saber, que la nostra televisió bat rècords o que una família emprenedora va encertar amb els negocis i ha aconseguit una envejable fortuna. Parlant de diners i de serveis socials: vegem els recursos destinats i comprovem la tacanyeria de l'Estat o com tractem la gent major.

I com van en els últims temps les inversions estatals en la nostra terra?





Quant a l'atenció a les persones discapacitades de la ciutat de València, creiem que l'Ajuntament "roza la excelencia".

Finalment, aquest govern de l'Ajuntament capitalí ens dóna la notícia més espectacular: pletòric per la victòria, presenta dues regidories inefables, Canvi climàtic i Contaminació acústica. El cap i casal, com sempre, fidel a la cita en eixa línia pionera que el caracteritza i que defineix el nostre caràcter emprenedor i líder, molt millor i més productiu que no l'afició a la música, als ninots o a les taronges. I encara hi ha il·letrats que critiquen la profusió lumínica, o les previsions de l'ordenança contra el soroll, o les actuacions en aquesta matèria, o el tractament de residus!