La justícia no descansa. L’economia tampoc









I tampoc no sembla descansar alguna gent que no para d’insistir, malgrat estar ja tot claríssim. Altres recalcitrants també maregen sense desmaiar amb la llengua ...I això que a uns i altres els fem tot el buit possible.

Però per fi, tenim una sentència del Tribunal Suprem que no haguérem pensat millor nosaltres mateixos. Bé, és cert, en tenim una altra contrària que ens costarà un ull de la cara. I encara una altra, d’algun jutjat que no ens deixa purificar el mapa televisiu. I, ufff, una més, però nosaltres continuem endavant.

Si d’economia es tracta, per fi el Síndic de Comptes s’adapta a la realitat valenciana. Ahí estem: plenament competitius en l’Espanya actual. Com sempre. Donant el suport econòmic que necessiten iniciatives punteres, siga en matèria cultural, siga en l'àmbit esportiu, o siga en la reivindicació del transvasament de l'Ebre.

Encara que, mira per on, hem perdut poder adquisitiu i el deute autonòmic se'ns ha pujat a la parreta: qui tindrà la culpa d’açò, sinó Zapatero?

Tot pel territori, amb valentia









El nostre territori inspira les nostres accions: no consentirem que ens furten El Saler (encara que hem fet una mica tard). Protegirem el nostre millor patrimoni i respectarem els paratges protegits. Donarem preferència a les necessitats reals. Lluitarem amb determinació contra el canvi climàtic amb els millors professionals. Materialitzarem l’ús escolar dels sòls previstos. Si no pot ser Mundo Ilusión, doncs quina pena; continuarem ajudant al lloguer jove. Ah! I premiarem els bons constructors.

Afavorirem que la gent s’instal·le a El Cabanyal, coste el que coste, i caiga qui caiga.

I deixarem que Europa continue amb la seua obsesió contra els valencians.

La millor oferta? Nosaltres








Per a demostrar-ho, manifestem el nostre profund respecte i total compromís amb l’educació i amb la ciutadania. I amb els idiomes. I amb l’objecció de consciència. I amb l’opinió dels juristes.

En punt a esperit democràtic, ningú supera el nostre president. Gestionem les institucions com ningú, perquè sabem fer-ho. Això d’Albalat dels Sorells? Bah! Una minúcia. I quines han sigut les millors Falles de la història de l’Univers? Les de 2008!

Més exemples de la nostra eficiència: en un plis plas aprovem el pressupost a Alacant i en menys d’un minut preparem la governació, amb la mirada fixada únicament en el bé comú de tots els valencians (observeu com a la dreta sembla aguaitar el que seria el millor Síndic de Greuges possible). Som els primers en reivindicar, sense mirar qui governa a Madrid. Sempre oferim eixides honroses quan es tracta de salvar la dignitat de les Corts. Si tenim la millor televisió del món, tractem d’exportar-la. Clar que ja torna la Síndica dient que RTVV ens afavoreix. Però com és possible? Si és la tele que millor informa de tot!

Bueno, sí, es cremen contenidors, i cotxes... però com sap tothom, això és culpa de Zapatero. Que també és culpable de què amb els impostos de Fabra es pague als terroristes. I com ja va dir el líder màxim: no em digues les copes de vi que haig de beure, ni els cigarrets que m’he de fumar.

El centenari de Renau? ¿Y quién es él? ¿A qué dedica el tiempo libre?

Que sí: confieu en nosaltres






Quina dèria en clavar-se amb nosaltres per la gestió de la Llei de Dependència! Si està mal feta! Doncs (com no!) la Síndica apreta, els ciutadans apreten i per si era poc, el Defensor del Pueblo apreta.

Però nosaltres continuarem a la nostra marxa: mimant la sanitat pública mimem a qui més la necessita. Perquè cal continuar construint hospitals. Sense oblidar les necessitats espirituals dels malalts, o l’atenció als discapacitats, o la bondat dels remeis pal·liatius, o la cura d’infants amb càncer. Clar que qualsevol entén que en Falles... és una altra cosa.

Som pioners en defensar la igualtat homes-dones i en fomentar les ajudes a la família. I en lluitar contra la violència masclista.

Mimar l’educació també és un plaer. Com per exemple, a El Campello. I en els alts nivells, també saben que poden comptar amb nosaltres.

I un recordatori: de tant en tant, les institucions s’han de renovar, també els seus noms.

Sospitosos habituals?



Cal veure el rebombori que munten alguns per allò que no és més que una elecció ètica en al camp de la política!