Carta del conseller d'Educació


Per la seua enorme transcendència, valor pedagògic i caràcter innovador, publiquem en la seua integritat la carta enviada pel conseller d’Educació D. Alejandro Ramón María de la Font del Valle y Mora-Inclán Turón als mitjans de comunicació i que, per a desgràcia de la professió periodística, ha estat ignorada per la totalitat de les publicacions, ràdios i televisions radicals, nacionalistes i d’esquerres, sense dubte a causa de la valentia de les seues afirmacions:



Altres èxits educatius


I, per no abandonar el tema educatiu, repassem unes quantes fites. És tal el carinyo amb què tractem tant els docents com els discents, que som l’enveja d’Espanya. La nostra societat té tot allò que necesita, instal·lacions noves i de la millor qualitat i tots els mitjans humans que corresponen a una educación de qualitat. I clar, els resultats parlen per sí mateixos.

Fins i tot en nivells superiors, ens permetem iniciatives que altres no es podrien permetre mai.

Altres èxits, en general


El repàs a altres activitats ens plena, com sempre, d’orgull. En sanitat som imbatibles en organització i en resultats. La cultura ens permet destacar la nostra preocupació per la llengua pròpia. En relació a benestar social, enfortim la lluita contra la pobresa i gestionem de forma equitativa els recursos públics, i tot això fa que la gent estiga cada dia més satisfeta i que rebem felicitacions per tot arreu.

La nostra concepció de la política com a via per a solucionar problemes és evident: en les institucions públiques, en les demandes tecnològiques o en la nostra relació amb les institucions sagrades (qui té un bisbe té un tresor) i les seues activitats.
Basant-nos, sempre, en el model del ciutadà exemplar per antonomàsia.

I l’economia... ai! l’economia! Si per ahí ja es diu que som un govern d’economistes consumats! Els empresaris ho reconeixen i la massa treballadora està encantada. Mantenim el dèficit autonòmic en nivells increïbles i tenim absolutament controlat el deute municipal. No gastem un euro debades i tenim uns aliats de luxe. Ja tothom sap que la crisi és culpa de Zapatero i ni nosaltres ni els nostres càrrecs tenim per què pagar el ‘pato’: fins i tot l’Ajuntament de València (el millor exemple de com fer bé les coses) ho reconeix així.

Per a finalitzar...


Uns quants apunts sobre planificació urbanística, sobre gestió econòmica, sobre atenció als barris del cap i casal, sobre racionalització líquida, sobre esforços en infraestructures sanitàries, sobre equanimitat recordativa i repartitiva, o sobre l’odi antivalencià i altres ingerències estrangeres en les nostres competències.