Un clàssic: els bons propòsits


Des de l’eufòria continguda per haver solucionat un greu problema i haver donat carpetazo al conflicte que els radicals ens tenien muntat en l’ensenyament, i pròxim el canvi d’any en què és habitual fer-se bons propòsits per al futur, el nostre portaveu en desgrana uns quants:

A casa, al treball, al carrer...


En aquests temps de pau i humanitat, volem recordar que la nostra tasca té un sentit: el benestar de tota la societat. Treball, vivenda, ajudes socials, sanitat...

Si la resta d’Espanya creara ocupació al ritme que ho fem nosaltres, una altra Espanya tindríem!

Cases acordonades? Que ningú no s’alarme! Ho tenim tot ben controlat a través del fantàstic IVVSA (Instituto Valenciano de la Vivienda, Sociedad Anónima).

Hem posat el focus en els dependents i no hi cedirem ni una miquiua. Com també l'hem posat en tota la gent necessitada d'ajuda.

Això sí, encara tenim per davant alguns grans reptes: per exemple, educar als usuaris de la sanitat perquè no abusen del sistema.

Visca la Constitució!


Rectificar és de savis i ara la Constitució –com Fraga i com el carrer– és nostra, i la celebrem al nostre gust. Què més donarà que fa 30 anys estiguérem contra ella?

Una força imparable


Hi ha gent que no sap què fer i es llença al carrer per no res! Però de veritat pensen que aconseguiran doblegar-nos a còpia de protestes?

Però si el nostre partit representa un model imparable al que s’apunta cada dia més gent! I no és estrany: per exemple, a l’hora de treballar amb la pasta, som uns cracks! L'economia se'ns dóna de meravella i ningú no tindrà mai una queixa.

Si creiem fermament en la cultura com a part essencial del desenvolupament humà.

Si el nostre estendard cultural continua sorprenent a propis i estranys, perquè està basat en un funcionament sòlid, beneït reiteradament pel favor del públic.

I què dir de l’Ajuntament del cap i casal! Podem estar ben orgullosos d’un consistori que porta els comptes al dia i sense cap problema. I sempre mirant de no tirar els diners. A l'igual que la gestió de les llicències d'obres. A l'igual que les excel·lents relacions internacionals. O a l'igual que les activitats pensades per a la diversió i formació de nens i joves...

Sort que n’hi ha qui valora els nostres esforços i es comporta conseqüentment... És la vertadera societat civil, que sí que contribueix al progrés de la nostra regió!

La part 'chunga'


Sempre ha d’haver-hi una part chunga, una contrapartida a tanta felicitat: considerem que tant el Tribunal Superior de Justícia com el Tribunal Suprem són deslleials al nostre Estatut. Així que, per què hauríem d’obeir-los?

Doncs on hi haja un ciutadà exemplar perjudicat per la Justícia, ahí estarem nosaltres per a tirar-li una maneta.
I la panda d'envejosos? Estem passejant per Europa el nostre model educatiu i lingüístic, amb tal èxit que moltes regions acabaran imitant-nos.

Deixem per al final a l'enemic dins de casa: el govern Zapatero ens ha tendit una trampa!