Un clàssic: els bons propòsits


Des de l’eufòria continguda per haver solucionat un greu problema i haver donat carpetazo al conflicte que els radicals ens tenien muntat en l’ensenyament, i pròxim el canvi d’any en què és habitual fer-se bons propòsits per al futur, el nostre portaveu en desgrana uns quants:

A casa, al treball, al carrer...


En aquests temps de pau i humanitat, volem recordar que la nostra tasca té un sentit: el benestar de tota la societat. Treball, vivenda, ajudes socials, sanitat...

Si la resta d’Espanya creara ocupació al ritme que ho fem nosaltres, una altra Espanya tindríem!

Cases acordonades? Que ningú no s’alarme! Ho tenim tot ben controlat a través del fantàstic IVVSA (Instituto Valenciano de la Vivienda, Sociedad Anónima).

Hem posat el focus en els dependents i no hi cedirem ni una miquiua. Com també l'hem posat en tota la gent necessitada d'ajuda.

Això sí, encara tenim per davant alguns grans reptes: per exemple, educar als usuaris de la sanitat perquè no abusen del sistema.

Visca la Constitució!


Rectificar és de savis i ara la Constitució –com Fraga i com el carrer– és nostra, i la celebrem al nostre gust. Què més donarà que fa 30 anys estiguérem contra ella?

Una força imparable


Hi ha gent que no sap què fer i es llença al carrer per no res! Però de veritat pensen que aconseguiran doblegar-nos a còpia de protestes?

Però si el nostre partit representa un model imparable al que s’apunta cada dia més gent! I no és estrany: per exemple, a l’hora de treballar amb la pasta, som uns cracks! L'economia se'ns dóna de meravella i ningú no tindrà mai una queixa.

Si creiem fermament en la cultura com a part essencial del desenvolupament humà.

Si el nostre estendard cultural continua sorprenent a propis i estranys, perquè està basat en un funcionament sòlid, beneït reiteradament pel favor del públic.

I què dir de l’Ajuntament del cap i casal! Podem estar ben orgullosos d’un consistori que porta els comptes al dia i sense cap problema. I sempre mirant de no tirar els diners. A l'igual que la gestió de les llicències d'obres. A l'igual que les excel·lents relacions internacionals. O a l'igual que les activitats pensades per a la diversió i formació de nens i joves...

Sort que n’hi ha qui valora els nostres esforços i es comporta conseqüentment... És la vertadera societat civil, que sí que contribueix al progrés de la nostra regió!

La part 'chunga'


Sempre ha d’haver-hi una part chunga, una contrapartida a tanta felicitat: considerem que tant el Tribunal Superior de Justícia com el Tribunal Suprem són deslleials al nostre Estatut. Així que, per què hauríem d’obeir-los?

Doncs on hi haja un ciutadà exemplar perjudicat per la Justícia, ahí estarem nosaltres per a tirar-li una maneta.
I la panda d'envejosos? Estem passejant per Europa el nostre model educatiu i lingüístic, amb tal èxit que moltes regions acabaran imitant-nos.

Deixem per al final a l'enemic dins de casa: el govern Zapatero ens ha tendit una trampa!

La culpa es de Zapatero


Mireu eixos ulls: semblen tan innocents! Doncs amaguen la pitjor de les obsessions: destruir la Comunitat Valenciana. Però no ho aconseguirà! Perquè... SOM CV!!!

La culpa de tot és de Zapatero. I tan cert i tan evident com és això, no entenem com encara hi ha gent que s’ho pren a xufla!

s’entesta a controlar el poder judicial per a fer-nos mal.

ha insuflat el mal a Europa sobre l’urbanisme valencià.

no ha volgut apostar per un esdeveniment que ha fet de València el centre del món.

incita les criatures a votar socialista, i els seus li segueixen les consignes; en canvi nosaltres només tenim l'objectiu més pur: la millor educació dels valencians!

no vol ajudar-nos a promocionar l’esport escolar.

boicoteja tota iniciativa cultural d’importància, però nosaltres situarem l’ímpetu cultural de València al mapa mundial.

està contra l’art valencià; en canvi nosaltres volem posar-lo a l’abast de tothom.

es nega a aportar fons a la nostra Comunitat per a desenvolupar la Llei de Dependència, però bé que mobilitza la seua tropa.

impulsa la catalanització dels valencians i facilita la feina dels traïdors.

fa bandera del canvi climàtic per guanyar-se la simpatia d’ecologistes i radicals; en canvi nosaltres l’afrontem amb rigor.

no vol contribuir a la glòria del nostre emblema cultural, enveja del món.

no respecta l’autonomia de les decisions legítimes de la nostra Comunitat.

ens furta els diners necessaris per a la bona atenció als malalts mentals; però és igual: nosaltres mai no els abandonarem ni els deixarem a l’estacada.

ha injectat a Europa el verí antivalencià.

ens duu a l’abisme per la falta total de mesures contra la greu crisi, però els valencians saben qui els ajuda de veritat.

no ens dóna els diners que necessita la sanitat valenciana. Sort que amb la nostra política combatem tanta maldat!

impulsa la castellanització dels valencians.

oblida el teixit productiu de la nostra Comunitat i té un menyspreu absolut pel nostre patrimoni industrial.

vol enfonsar un transport públic exemplar i la millor xarxa de metro espanyola, i per això no baixa el preu del gasoil.

dota de recursos econòmics per a serveis socials a les autonomies amiguetes i a nosaltres ens castiga.

abandona els joves i a milers de necessitats a la seua sort.

menteix. Com sempre. En canvi, Camps diu la veritat. Com sempre també.

fa perillar la seguretat dels valencians per no finançar els nostres municipis.

Education for Citizenship


La intolerable utilització del sistema educatiu valencià, per part de l’oposició radical, continua generant un riu de notícies. I -molta atenció, perquè tot té un límit- posant a prova la nostra paciència democràtica.

Assetjament i enderrocament


O el que és el mateix, el ‘acoso y derribo’ que eixa mateixa oposició radical està practicant sobre un dels nostres millors conciutadans!

Latrant et scitis estatint praetesquitantes estis


Que ve a dir, més o menys: 'Ladran, luego cabalgamos'. Nosaltres, a la nostra marxa: Ajudes al sector de la construcció. Idees fresques en el món de l'urbanisme. Aplicació escrupolosa de les lleis. Política de transparència total. Utilització racional dels cabals públics. Tractament exquisit dels espanyols universals. Les millors propostes de futur per a València. Promoció incondicional de la nostra producció cultural. Promoció incondicional de la nostra llengua. Ampliació del ventall informatiu. Ajudes a la família. I més ajudes a la família. I més ajudes a la família. I encara més ajudes a la família. Justícia distributiva: equilibri en les ajudes. Estalvi i contenció en la despesa pública. Impuls democràtic: donant exemple a la societat.

Ah! Veieu si seran bones les nostres polítiques econòmiques i de creació d'ocupació, que fins i tot el mateix Zapatero ens les copia...


I, sobre totes les coses, ÈTICA: LA MARCA DEL PP.

Mes de ressaca



En una actuació sense precedents, el nostre equip d’investigació ha aconseguit fer-se amb el diari d’un infant valencià anomenat Alejandro que, a jutjar per les consideracions que conté, mostra importants connexions amb un tema de rabiosa actualitat.

Abans de la publicació editorial de la troballa i en rigorosa exclusiva, oferim una de les seues últimes pàgines que comença així: “Vaya mes de resaca ...y de matraca”

...i altres grans assoliments


Nosaltres sí que tenim un pla contra la crisi, que ens resultarà altament beneficiós, al mateix temps que ens estrenyem el cinturó i ho fem a tots els nivells, tenim una taxa d'atur ridícula, un parc temàtic (referència mundial) que funciona de meravella, invertim de veritat i no com el govern Zapatero, nosaltres ajudem les empreses així com impulsem l’ocupació i la recol·locació com a cap altra part d’Espanya, ens bolquem en la petita empresa, en la formació dels nostres universitaris i, com no, en l’ajuda als clubs esportius que s’ho mereixen i als qui ens porten prosperitat. Però sobretot, sobretot, tenim grans idees, tal i com el nostre president ha expressat a la perfecció.

Sentim satisfacció per tenir un metro de primer nivell, un coliseu que és el millor del món i unes instal·lacions educatives impressionants.

No podia ser d’una altra manera: tenim el suport de la justícia en totes les qüestions importants, siguen mediambientals, de control de la llibertat d'informació, sobre les bones pràctiques o sobre la solidaritat política i l’estricte compliment del nostre codi ètic, el rebuig absolut del nepotisme, la iniciativa educativa, o sobre l’honestitat personal dels nostres líders i de les seues accions.

Farem el que faça falta per alleujar el dolor de tota la gent que pateix, per continuar millorant la seguretat en el transport. Farem el que faça falta per ajudar els necessitats, els nostres malalts… i els nostres amics. Perquè si no, per a què estan els amics?, si no és per a intercanviar-se favors? Ja ho diu la Bíblia: do ut des.

La gent admira la nostra política, la llibertat que es respira al nostre país i al nostre cap i casal. Perquè no sols permetem, sinó que impulsem el debat civilitzat o, com sempre s'ha dit, el 'contraste de pareceres'. Perquè sempre pensem en la gent! SOM CV!!!

Carta del conseller d'Educació


Per la seua enorme transcendència, valor pedagògic i caràcter innovador, publiquem en la seua integritat la carta enviada pel conseller d’Educació D. Alejandro Ramón María de la Font del Valle y Mora-Inclán Turón als mitjans de comunicació i que, per a desgràcia de la professió periodística, ha estat ignorada per la totalitat de les publicacions, ràdios i televisions radicals, nacionalistes i d’esquerres, sense dubte a causa de la valentia de les seues afirmacions:



Altres èxits educatius


I, per no abandonar el tema educatiu, repassem unes quantes fites. És tal el carinyo amb què tractem tant els docents com els discents, que som l’enveja d’Espanya. La nostra societat té tot allò que necesita, instal·lacions noves i de la millor qualitat i tots els mitjans humans que corresponen a una educación de qualitat. I clar, els resultats parlen per sí mateixos.

Fins i tot en nivells superiors, ens permetem iniciatives que altres no es podrien permetre mai.

Altres èxits, en general


El repàs a altres activitats ens plena, com sempre, d’orgull. En sanitat som imbatibles en organització i en resultats. La cultura ens permet destacar la nostra preocupació per la llengua pròpia. En relació a benestar social, enfortim la lluita contra la pobresa i gestionem de forma equitativa els recursos públics, i tot això fa que la gent estiga cada dia més satisfeta i que rebem felicitacions per tot arreu.

La nostra concepció de la política com a via per a solucionar problemes és evident: en les institucions públiques, en les demandes tecnològiques o en la nostra relació amb les institucions sagrades (qui té un bisbe té un tresor) i les seues activitats.
Basant-nos, sempre, en el model del ciutadà exemplar per antonomàsia.

I l’economia... ai! l’economia! Si per ahí ja es diu que som un govern d’economistes consumats! Els empresaris ho reconeixen i la massa treballadora està encantada. Mantenim el dèficit autonòmic en nivells increïbles i tenim absolutament controlat el deute municipal. No gastem un euro debades i tenim uns aliats de luxe. Ja tothom sap que la crisi és culpa de Zapatero i ni nosaltres ni els nostres càrrecs tenim per què pagar el ‘pato’: fins i tot l’Ajuntament de València (el millor exemple de com fer bé les coses) ho reconeix així.

Per a finalitzar...


Uns quants apunts sobre planificació urbanística, sobre gestió econòmica, sobre atenció als barris del cap i casal, sobre racionalització líquida, sobre esforços en infraestructures sanitàries, sobre equanimitat recordativa i repartitiva, o sobre l’odi antivalencià i altres ingerències estrangeres en les nostres competències.

Frases cèlebres


Són com un punch demolidor: directes i amb efectes fulminants. Reflexions assenyades, en veu alta, que mostren la preocupació dels nostres dirigents pel bé comú i que evidencien que la seua política és una heroica dedicació a la societat durant 24 hores al dia. La producció és immensa. Vet ací uns quants exemples, per a refrescar l’estiu.

En primer lloc, la millor -sense dubte- des d’ aquella impressionant de gener de 2006, del mateix protagonista:



En efecte. Coses increïbles com, per exemple:
- el nostre compromís
- impuls a l’oci ciutadà
- ajudes a l’ensenyament
- promociò de l’habitatge assequible
- protecció de la iniciativa privada

A continuació, l’elegància i finesa d’un polític i ciutadà exemplar:



El president de la Diputació de Castelló
fustiga, com es mereix, al representant de
l’oposició, ajudat per la solemnitat dels
altres membres de la mesa presidencial:



I unes quantes frases més:

Educació estudia crear una xarxa de col·legis públics amb la majoria de matèries en anglèsL’Arquebisbat reclama a l’alcaldessa que requalifique un carrer per a construir una esglésiaL’home dels càrrecsLa manipulació periodística inunda els informatius de Canal 9El Consell reclama al Govern altres 1.000 milions per la llei de Dependència: total 2.000La jutgessa ordena paralitzar el desballestament del metro de les 43 morts després de ser destruït amb el seu permísMagúncia va suspendre el 30 aniversari de l’agermanament per l’absència de ValènciaValència tanca un terç de les biblioteques en estiuL’alcalde impedeix que es conega el patrimoni dels edils de CastellóAlperi respon al Síndic de Greuges que la llei no li obliga a retirar els honors a Franco
Ah! Sobre això últim: com que som un govern responsable, prediquem amb l’exemple.

La crisi té un culpable


Ara que la crisi espedaça la nació espanyola, exhibim 13 aspectes rutilants, 13, d’una política econòmica rigorosa i eficaç:
un
dos
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit
nou
deu
onze
dotze
tretze

Signes de normalitat


A més d’això, la cosa ha rodat amb normalitat, a l’agost.

Quant a infraestructures de transport, portem un ritme imparable. I si ens referim a les educatives, l’avanç és estratosfèric.

Quant a sanitat, continua la progressiva millora de l’atenció sanitària i l’augment dels recursos disponibles, i optimitzem la despesa de fons públics. Tot amb els millors resultats possibles, fàcilment perceptibles per la població.

Quant a medi ambient, fem cada dia més sostenible la vida a les nostres ciutats aixì com als nostres camps.

Quant a habitatge, tenim sempre present la nostra promesa de proporcionar casa digna a tots els valencians.

Quant a política, rebem premis de transparència i som models de bona gestió.

Quant a cultura, superem els estàndards de les ciutats més avançades i ens ajustem al milímetre als pressupostos econòmics i a les normatives. I la política lingüística: com una moto!

Quant a urbanisme, continuem el nostre planejament racional amb força. I poc a poc, amb els reforços necessaris (o per a quins collons pensáveu que volíem manar en Dénia?).

Quant a serveis socials, el nostre esforç es pot comparar fàcilment amb el menyspreu i la brutal marginació del govern Zapatero.

Quant a mitjans de comunicació públics, reafirmem el nostre escrupolós respecte a les lleis i la nostra vocació de servei públic d’interès general.

Finalment, com sempre, tenim enfront els habituals ciutadans decebuts (incomprensiblement), algunes acusacions irracionals i l'amenaça perenne: una Europa que ens enveja i no ens aguanta.

Quadro d'Honor Popular


Tenim el plaer de presentar l'última versió del nostre Quadro d’Honor Popular, corresponent a juliol de 2008.

En primer i destacat lloc, el ciutadà exemplar del mes (LFCT), digne mereixedor per tants i tants mèrits i també digne deutor de tants i tants suports. Per a coneixement i satisfacció de tota la població.

A continuació, el ciutadà exemplar de la dècada (CFC). Representa tot un exemple per a la societat valenciana, i cal defensar-lo perquè se sent atacat. I també molt vigilat.

I finalment, el ciutadà exemplar de tots els temps (FFB). Com a persones ben nascudes, mai no li ho agrairem prou.

Education for Citizenship and Human Rights


Estem tenint alguns problemetes i vivint algunes tensions, deguts a la nostra espenta pionerística, en especial en assumptes d’avantguarda com ara l’assignatura de Education for Citizenship and Human Rights. Hi ha gent, inculta o malintencionada, que s’hi oposa. Altres, inventen fal·làcies. Nosaltres hi mantindrem l’ordre i la legalitat i el projecte educatiu, que per a això la justícia ens ha donat la raó en aquest tema. Malgrat el que diuen alguns.