Als cagamandúrries


Als cagamandúrries eixos de la banda ‘En moviment’, que demanen on són els seus diners... Però serà possible? Els diners? Els seus diners? Els diners estan on cal que estiguen! Ací estan els diners:

En el funcionament impecable de l’Administració autonòmica, en l’oci més productiu i rendible, en el desenvolupament de la típica sensibilitat musical, com molt bé s’han encarregat de proclamar els músics valencians, en les ajudes a la famiglia, en la col·laboració amb socis de luxe, en el dia a dia dels nostres representants públics, en l’estímul de la llengua pròpia per la que sentim una estima inigualable, en l’enfortiment del sistema financer valencià, fort com mai s’havia conegut, en promoure la lluminositat d’una ciutat líder del món, en les grans infraestructures que formen l’eix vertebral de la cultura i en les pròpies manifestacions culturals que ens fan ser un poble avançat, en la millora de la xarxa del Metro, combinada amb el compromís amb les millors infraestructures per a la mobilitat quotidiana, en l’obtenció de la millor aigua per als valencians, en garantir el benestar de les grans figures que engrandeixen el nom de la CV, en facilitar el treball i el confort dels nostres funcionaris, o en recuperar la relació de la ciutat amb el mar (i, com sempre, sense costar ni un euro a les arques públiques!).

I si algú creu que hi ha problemes, que mire cap al Govern d’Espanya, culpable de tots els nostres mals, i no a nosaltres, abnegats i eficients gestors que hem fet sempre els deures com toca.

Ara bé, quant a clavar les estisores... ningú com la gran alcaldessa, que (no com altres...) sí que sap com clavar-les!

El Partit Popular ÉS la justícia


La relació del PP amb la justícia passa per moments molt dolços. La nostra fermesa en els plantejaments i la presència d’algú que per fi mostra la deguda sensibilitat cap a les nostres circumstàncies, junt a l’honestedat que ens caracteritza, ens permeten presentar-nos a la societat com l’única opció possible de govern, un partit lliure de tota sospita i unes autoritats lliures de tota sospita, i que mai, mai s’apartaran del camí just. Per a mostra, un botó: l’autoritat del ‘cap i casal’.

Siguem sincers: gràcies a De la Rúa i a Cholbi els valencians estan aprenent què és la justícia... valenciana!

Conquestes imparables


I sense descans, calladament, continua la lluita per a posar el valencià al lloc que mereix, per fer de les nostres les ciutats més habitables, per aconseguir equilibrar-nos amb altres CCAA. Continua l’esforç per engrandir la nostra democràcia valenciana, sempre lluny de personalismes barroers, una tasca en la que no estem sols i per a la que tenim el recolzament constant i visible del líder nacional.

Continua la lluita titànica per elevar l’educació dels valencians sense importar els costos (qui diga el contrari és un bellaco: quan ha mentit el Consell en aquest terreny?), per a la qual cosa comptem amb el millor gestor, que ha degut lidiar amb funesta herència i que per això és tan estimat entre la comunitat educativa. I si algú no creu el que diem, ací ho pot comprovar:I que no falte l’estimulació del “sano contraste de pareceres” i d'una vertadera eclosió informativa per a la millor formació dels ciutadans.