Correm *


Practicar l’elegància social del regal no està renyit amb una bona gestió de les nostres empreses, que tan excel·lents resultats ens estan donant gràcies a la política transparent del nostre govern i a la sàvia utilització dels recursos econòmics.

Precisament aquest savoir fer ens permet triomfar amb una visita tan extraordinària com la del Papa, sempre amb la col·laboració d’experts molt importants que saben el que es porten entre mans. On intervenim aconseguim èxits que no per esperats són menys gratificants. I si la justícia ens fa costat, ja podem quasi dir que toquem el cel sense passar pel confessionari.

I és que les nostres connexions són meravelloses!

* Wikileaks s'equivoca: no pot ser 'corrupció en Emarsa'... tampoc no pot ser 'corrupció en marxa'. Deu voler dir allò que el nostre gran President va assenyalar fa temps, amb gran clarividència.


Batent rècords


El President de la Generalitat ha afirmat rotundament quin és el seu objectiu prioritari. Al contrari que l'impresentable de Zapatero, que es comporta com un veleta irresponsable, el nostre President continua fidel a la coherència que el caracteritza. Com en 2008. Com en 2007. Com en 2007 també! I com en 2006!! I com en 2004!!! Francisco Camps: batent rècords!!!

Bones pràctiques


Per a finalitzar l'any, presentem un resum de l'última versió del Catàleg de Bones Pràctiques. A imitar, de forma imprescindible, per tots els governs autonòmics, locals i estatals del món.

Bona utilització dels procediments administratius.
Màxim respecte a les instàncies judicials.
Totes les facilitats per als estudis sobre els serveis que proporcionem.
Total suport a la cultura (en determinats casos, a l'escultura).
Seguiment exacte de la normativa impositiva.
Generosos beneficis impositius a la nostra gent (al revés que l'esquerra).
Àmplies mesures de discriminació positiva cap a les dones.
Respecte solemne per totes les víctimes esdevingudes al nostre territori.
Patrocini incondicional a la investigació valenciana.
Equilibri absolutament democràtic en la composició de les institucions.
Seriositat en els grans projectes d'infraestructures, ben pensats i executats.

Exemple per a tots


És així com hem aconseguit ser un exemple per a tots. El camí recorregut no ha estat fàcil. Hem hagut de prendre mesures fermes, inspirats només en els beneficis per a la població i en l'obtenció de la millor qualitat de vida per als nostres ciutadans.

Hem portat la riquesa de la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana a la més alta cota possible, demostrant alhora la preocupació pels sectors més dèbils de la societat, en un esforç sense precedents reconegut per les pròpies institucions valencianes de control. Referents en tot el món per la defensa del medi ambient i de l'equilibri ecològic, el nostre govern destaca per haver creat la hisenda pública més seriosa i per disposar d'una complexa i delicada xarxa d'empreses públiques que donen, dia rere dia, tota classe de serveis al poble.

Per a tot això comptem amb les eines més adients, que estan donant un resultat aclaparador.

No són d'estranyar, doncs, els pirops continuats que ens dediquen des de tots els àmbits.

Grans invents


Sempre ho hem dit, i ho mantenim: els grans invents són la base i l'altura de la nostra prosperitat.

Contra els retalls


Com a governants responsables que som, rebutgem els retalls despiatats que està fent Zapatero, que sols porten a la ruïna econòmica i social. Nosaltres impulsem altres tipus de mesures que aconseguiran el miracle d'enfortir l'economia valenciana i ens permetran continuar sent la locomotora d'Espanya. Què dic d'Espanya! Del món!!!

Terra d'oportunitats


Per fi! Ja podem ben dir que hem aconseguit convertir la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana en el que tota la vida hem volgut que fóra: LA TERRA DE LES OPORTUNITATS!!!Oportunitat de col·locar els diners on millor estan. De posar València al mapa... per a què ens vegen bé de nit. De convertir les escombraries en riquesa de la bona. D’invertir en les millors societats anònimes. De retre el millor servei (encara que siga l’últim) als nostres. Oportunitat per a aconseguir l'educació que necessiten els valencians. De triomfar en l’Olimp de l’arquitectura. De multiplicar els pans i els peixos en quantitats astronòmiques. De demostrar a tothom qui som i sobretot per què ho valem. Oportunitat de dotar als nostres organismes d’una xarxa informàtica collonuda. De trobar, per fi, una estupenda ocupació sòlida i ben remunerada. De racionalitzar, ja era hora en l’administració pública, els recursos. Oportunitat excel·lent per als fabricants d’autos (immillorable ocasió, amb l’èxit que estan demostrant els nostres parcs temàtics!): la millor prova de la nostra aposta per la coherència. D’ajudar als que veritablement ho necessiten més que ningú. De vestir bé, segons la consigna apolínea que sempre segueix el nostre govern... Ah! i de franc. Oportunitat única per a periodistes sensibles que saben el que volen: Oportunitat, també, de demostrar l’avanç tecnològic de les nostres empreses punteres. D’estar al mapa de les ciutats més importants: que tot el món ens assenyale. De liderar les llistes (a qui li importa si és per davant ...o per darrere). D’ampliar l’oferta culinària (mos volien furtar la paella! Bueno, si es tracta del PP, com és nostra, és d’ells). De tenir els millors ambaixadors per ahí rodant (i per a què necessitarem papers si és pel bé de la comunitat). Oportunitat d’ajudar a un bon company: això sí, transparencia ante todo, no tenemos nada que ocultar. Oportunitat per a obrir, poc a poc però sense pauses, un gran futur als joves. De garantir la màxima rendibilitat als nostres negocis.

Oportunitat, en fi, de posar al seu lloc als malandrins socialistes, amb tota la càrrega de justícia que impregna les nostres actuacions.

El dia a dia


A benefici d'inventari:

Som un partit que creu en la dació d'explicacions. Igual que assumim sempre les nostres responsabilitats, encara que s'intente acusar-nos falsament.

Reconeixem els valors dels antagonistes perquè això permet enfortir la democràcia: també és una responsabilitat que exercim, a l'igual que la total transparència.

Fem valer cada euro públic per treure-li el millor suc possible de cara a la societat. Amb eixos diners fem possibles els equipaments que necessita el poble i que permeten que el creixement del progrés humà valencià continue imparable. Una gestió eficaç que és valorada molt positivament pels nostres col·laboradors. Som... garantia.

Volem el millor per als valencians, que saben que el nostre objectiu és fer una comunitat pionera, una comunitat sense rastres de brutícia ni cap irregularitat.

Tot això té el seu reflex en els mercats financers internacionals i en els agents econòmics nacionals, que ens adoren pels nivells baixíssims de deute.

No a la corrupció!


El Partit Popular valencià, que assumeix el sacrifici i la greu responsabilitat de governar la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana, ha dit NO A LA CORRUPCIÓ per activa i per passiva, setze jutges d’un jutjat, qui la fa la paga, tot forat té el seu pedaç, agafats en pilotes, puja ací dalt i veuràs ta mare com fila, a la taula i al llit al primer crit, a les dures i a les madures, poc més poc manco, el qui no fuma se’l fumen, quants més serem més riurem, ves per on......a cul escaldat bragues d’espart, a tontes i a loques, amb pa i vi es fa el camí, al mal temps bona cara, l’ocasió fa el lladre, de banda a banda, mira qui parla, més clar aigua, per acabar-ho d’adobar, amb l’aigua al coll, si ho sé no vinc, poques paraules i ben dites, amb tota la carn a la graella, qui no corre vola, el qui pilla un ou pilla un bou, n’hi ha per llogar-hi cadires, amb diners torrons, els diners i els collons per a les ocasions, sempre amb l’ai al cor.

Sí a la transparència!

La transparència es configura com la millor garantia per a l’excel·lència del bon treball a què estem obligats els servidors públics. Els esforços per aplicar, sempre, la màxima transparència a totes les nostres actuacions només resulten comparables a la magnitud còsmica del nostre compromís amb la societat valenciana.

Rebaixes


En aquests temps de rebaixes per culpa del govern de Zapatero, volem assenyalar els grans esforços que fem perquè la societat valenciana no es veja perjudicada. Esforços perquè els nostres educands musicals tinguen la millor formació possible, o perquè els joves puguen aspirar a un futur prenyat d’expectatives a través de la formació professional. O per estendre el coneixement d’idiomes que obre tantes portes, sense oblidar la dedicació intensíssima a l’ensenyament en valencià, que com tothom sap, és la llengua prioritària a l’escola.

També la sanitat és objectiu prioritari de la nostra acció: tant en l’atenció directa a qui ho necessite com en la investigació sanitària apostem fort perquè sabem que redundarà en una millor salut de tots.

I els dependents? A altres llocs que facen el que vulguen. Nosaltres ho tenim clar: els nostres dependents tindran sempre i a temps els serveis que calguen.

Una altra parcel·la que concentra els nostres esforços afecta a tota la gent que busca un habitatge digne i en condicions. Nosaltres estem ahí. Sense vacil·lacions.

I més allà (Plus Ultra, com déiem en l’època gloriosa), la nostra visió de futur queda patent en el lideratge que exercim al camp de la I+D, líders d’Espanya.

Si parlem cruament de diners, la nostra liquiditat és una garantia en tots els àmbits, i així és com som l’enveja d’Europa.

Total: estem orgullosos perquè som diferents. Perquè, a diferència de ZP, nosaltres sí que treballem per a TOTS els valencians, independentment de la seua condició, origen o sexe.

Ben mirat, tot açò no és cap mèrit. Simplement és qüestió d’administrar bé uns diners que al cap i a la fi són de tots els ciutadans i per això hem de tenir totes les precaucions a l’hora de gastar-los.

Un govern imparable


A l’octubre, el govern valencià no s’ha aturat. Per a començar, remarquem una reflexió del líder popular Francisco Camps, plena de seny i d’equilibri:

I continuem amb una llarga ristra de tasques, com la nostra croada per la seguretat al transport públic. Els afanys agosarats per dotar d’ocupació a tots els valencians, la preocupació per una millor educació sexual o el respecte a les diferents expressions sexuals perquè totes hi tenen cabuda, a la nostra societat.

Una altra bona causa que guia la nostra actuació és la utilització racional dels diners, àrea en la qual no tenim rival.

Treballem pel bé de la justícia. Perquè el respecte per la justícia és un altre dels pilars dels nostres governs, conscients que no poden haver-hi interferències en el poder judicial des d’altres esferes alienes. Només així es garanteix la independència i l’efectivitat de jutges i tribunals.

Pel que respecta a l’educació, ahí està la nostra gestió. Sols s’ha de veure què estem fent i quina línia portem: no es pot baixar la guàrdia, hi cal un esforç continuat. Així veiem com qui s’esforça pot sortir de la crisi ...no com altres.

Nosaltres, conscients que tot evoluciona, també evolucionem: ara el millor suport del benestar ja no són els grans events (com era abans).

I per a acabar, una sentida apel·lació a la religiositat del poble valencià.

Lideratge del bo


No tenim paraules per a explicar el nostre lideratge.

sense paraules / sense paraules / sense paraules / sense paraules / sense paraules

I és que som...


Anem com una moto! No, no! Com un cotxe de carreres enmig d'un corrent en doll!!!

Com gastar bé


També som...


Tenim en exclusiva la capacitat de gastar bé -extraordinàriament bé, hauríem de dir per a ser sincers- sense que es note molt.

Tant siga en oferir espectacle, com en donar exemple d'organització, com en la previsió del futur, com en fer que les urgències sanitàries funcionen a la perfecció, o com en la racionalització serena de la nostra televisió pública.

La millor inversió és l'educació


I què més podem dir que som? Doncs també som...


Per això invertim fortament per a facilitar els estudis a les Universitats, apostem per l'ensenyament a persones adultes, estirem els comptes per tal que tothom tinga accés als llibres de text i posem tota la carn a la graella per a universalitzar el coneixement del valencià.

A més, com és clar i evident, la creació d'infraestructures educatives, que és la nostra aposta ferma i inequívoca pel futur dels valencians.

Superbé


Per ser, som també...


A veure, si no, qui sap fer les coses superbé? Petita mostra de les habilitats dels nostres:

El comportament del partit popular, escandalosament bo, escrupolosament democràtic, fidelment respectuós amb la llei, immensament obedient a la legalitat, absolutament transparent com el més suau vidre polit, totalment educat en la dialèctica fina interpersonal i entre organitzacions, inequívoca garantia de totes les llibertats i de tots els drets dels valencians, valent enemic del favoritisme, del matonisme, del nepotisme i del feixisme, i ferm paladí de la consecució de la igualtat entre tothom, és l'òrgan natural, la columna vertebral del poder en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola, i així ho continuarà sent in saecula saeculorum, per la gràcia de Déu... i de l'Apòstol sant.

Les minúcies també


I també, com no, som...


I no sols fem bé les coses importants. També a les nímies (tonteries, bobaes i similars) dediquem els nostres millors i majors esforços, ja que el nostre compromís amb la societat valenciana és TOTAL.

Cosetes simples, com l’extensió gradual i imparable de l’estructura judicial, o l’acceptació escrupolosa dels criteris filològics reconeguts arreu del món. O el tractament que dispensem a un benvolgut director d’Institut, encara que s’equivoque. O la fabulosa relació que mantenim amb els veïns del Carme, ja veus, és una cosa que no costa res. Més cosetes d’anar per casa, com la lluita diària per desenvolupar al màxim la indústria valenciana, o la tendra delicadesa amb què tractem les empreses contractistes d’obres que es bolquen a treballar amb nosaltres. Coses de poc valor i nul·la recompensa, com enfortir la dignitat d’un barri sencer de la ciutat, o com mantenir a ultrança la defensa del nostre medi ambient. Bobaetes com la creació d’una ONG en tota regla, que està xuplat, o la dedicació al comerç minorista, que ho fem sense despentinar-nos. Tot això també ho fem molt rebé, naturalment. Ah!, no oblidem una petita conquesta: la dràstica rebaixa dels nivells acústics als carrers de València, de manera que poques ciutats del món poden competir amb nosaltres.

Què hi farem? Som com som.

Exactament així.

Un govern líder



Per què s’ha distingit aquest govern, des que el partit popular està conduint la nau de la prestigiosa, pionera, emprenedora i inigualable Comunidad Autónoma Valenciana Española? I per què es distingirà sempre, sempre, sempre? Vet ací un resum:

Per defensar el medi ambient davant de tot el món. Per liderar la lluita contra la corrupció i pel compliment estricte del seu codi ètic. Per liderar l’espiritualitat de la pàtria. Per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el castellà, i per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el valencià. En una paraula: la defensa de la nostra llengua està per damunt de tot.

En castellà ja ho tenim demostrat.

Per defensar les tradicions espanyoles més arrelades (i damunt hi ha qui diu que el Consell està paralitzat, que no governa!). I, oiga, atenció: no ens costarà ni un euro! Per defensar les millors instal·lacions públiques per al servei del poble valencià. Per defensar la dignitat dels nostres estudiants, que es mereixen lo milloret. I per defensar la dignitat dels nostres ensenyants que han de fer possible el miracle. Per liderar la pàtria amb el millor esperit emprenedor. I per liderar els avanços econòmics de la pàtria, que beneficien enormement a tots els valencians més que a cap altres espanyols. Per defensar la preeminència absoluta de les polítiques socials en el nostre quefer.

Per defensar la transparència de la nostra gestió i la dignitat de la política, pel convenciment d’estar creant la democràcia participativa i pel sentit de col·laboració amb l’Estat de Dret. Per la nostra seriositat sense taca i pel nostre respecte a la justícia.

I sobretot, sobretot, per la lluita fèrria contra la voluntat criminal del maligne, encarnació demoníaca de les forces del mal, culpable únic de totes les nostres desgràcies, enemic públic número ú de tots els valencians i de la sagrada pàtria valenciana: Zapatero, socialista.

Si és que tots ho diuen.
Ho diu Bellver
Ho diu Blasco
Ho diu Barberá que destapa el mobim.
Ho diu Sánchez:


Sense un duro?


Diuen algunes males llengües que ens hem quedat sense un duro. Si això fos veritat, com tindríem el modèlic servei de metro que tenim? Com podríem garantir a la societat la seua mobilitat més fàcil i còmoda? Com mantindríem les comunicacions tan perfectes que gaudim? O la televisió pública, tan exemplar que és tema d’estudi internacionalment? Com asseguraríem la necessària educació dels nostres fills, en la millor xarxa educativa del món? Com faríem per estendre la cultura a que tothom té dret? O la sanitat, emblema de la societat del benestar per excel·lència? Com podríem millorar el model bilingüísta tan respectuós que ens caracteritza? O els extraordinaris recursos d’oci, coneguts i valorats a tot el món? Com ens podríem protegir contra els incendis i altres agressions de la naturalesa? Com potenciaríem el tresor valencià que és la sensibilitat musical valenciana? Com podríem presumir de tenir la millor i més completa xarxa assistencial coneguda? En què quedaria l’ajuda als dependents? Com faríem perquè els nostres majors tinguen la vellesa més digna possible?

Si això fos veritat, qui podria creure’s que els millors serveis públics del món són els valencians? Ningú, evidentment, ningú!

I és que ningú com nosaltres sap gastar millor els dinerets del poble! Per això cal fer cas omís a les males llengües i tots serem feliços.

Sense un duro, però...


Sí, sense un duro, però quan arriba l’estiu, on vol anar tota la gent a passar-ho bé? Resposta encertada: A les costes del Llevant, sí senyor! La millor terra del món!
La terra dels contractes B(ons) quan cal, la terra dels sobrecostos sobradament justificats i de la rehabilitació urbana benintencionada i ben entesa, la terra de l’arbitri sà i reparador, la terra de la racionalitat urbanística i de la racionalització econòmica, la terra de les arts. La terra, en una paraula, de la dedicació exclusiva al culte diví, fruit de llargs segles de pregona generositat pesquera i agricultora, sublimació del simbolisme sagrat de l’albarzer ardent.

Sant Camil 2010


Un es veu a l'espill i es tuteja fins i tot amb confiança, l'espill no té marc, ni comença ni acaba, o sí, sí que té un marc aprimorat daurat amb paciència i pans d'or però la lluna no és de bona qualitat i la imatge que torna ensenya les faccions amargues i desencaixades, pàl·lides i com d'haver dormit malament, potser el que succeeix és que retorna l'atònita faç d'un mort encara emmascarada amb la careta de la por a la mort, és probable que tu sigues mort i no ho sàpies, els morts també ignoren que ho estan, ignoren absolutament tot. Es fa examen de consciència i res no s'aclareix, no, tu no ets Napoleó Bonaparte, tampoc no ets el rei Ciril d'Anglaterra assassinat pels seus cortesans que li varen ficar plom fos pel cul igual que a un mico maricó, tu ets un cames, un pobre home amb el cervell ple d'idees gregàries, d'idees redemptores i que no condueixen a cap lloc, per a ser heroi cal ser més humil i sobretot no saber-ho, ací tot es mou a escala menor, al teu cap i fora del teu cap, ací tot és més domèstic i quotidià, els herois són molt domèstics i quotidians fins que un dia sense que ningú puga explicar-s’ho, passen a la història i farten a les famílies, sí, a les famílies, te’n recordes, de la grip del 18, que va delmar les famílies?, el record de la grip del 18 (de la pèrdua de Cuba, de la setmana tràgica de Barcelona, de la vaga del 17, del desastre d'Anual, de la dictadura de Primo de Rivera, del vol del Plus Ultra, del 14 d'abril, de la revolució d'Astúries) és el refugi dels presumptuosos homes sense història, tan feroços i roïns com els presumptuosos homes amb història, tu t'encares amb el problema i, és clar, no el resols. El cos d'Inmaculada Múgica fa olor de ranci, el vertader nom d'Inmaculada Múgica és Magdalena, no té cognom, tu creus que et desperta l'olor, et fan mal les cames, el pit i el cap però també hi estàs a gust, vagament a gust, acariciant-te el sexe amb la mà, l'alcova fa olor d’agre, de seroform i de cafè fred, les olors són totes bones i dolentes alhora, els passa com als sons, a la tassa de cafè agonitza una mosca, al principi aleteja amb violència i tira puntellons, després es cansa i acaba ofegant-se, poc importa, mosques hi ha moltes, les mosques dels morts són més juganeres i alegres, sembla que estan millor alimentades, les mosques dels amants, inclús les dels barallosos amants que deambulen per la contornada de l'escorxador, són molt circumspectes i acaben quasi sempre ofegant-se en un solatge de cafè fred (o calent, aquesta dada no podràs precisar-la mai). Sí, tu t'encares amb el problema una vegada i una altra i segueixes sense poder resoldre’l, és probable que tinga una solució però tu la ignores. Dir a les coses pel seu nom, no dir a les coses pel seu nom, renegar de tot allò humà i tot allò diví, no renegar de tot l’humà i tot el diví, gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, no gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia pot ser Magdalena àlies Inmaculada Múgica i pot també no ser-ho, passejar pel parc i pels solars on les parelles cometen les seues inevitables porcades, no passejar pel parc ni pels solars on les parelles cometen les seues delitoses i inevitables porcades que acabaran ocasionant-los debilitat, veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, no veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, hi ha xiquets que tarden horrors a morir-se, fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), no fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), llevar-se la vida amb gas, no llevar-se la vida amb gas, donar de menjar al famolenc, no donar de menjar al famolenc, donar de beure a l'assedegat, no donar de beure a l'assedegat, dur-li una xivatada a la policia, no dur-li una xivatada a la policia, compondre sonets, no compondre sonets, jugar al dòmino, no jugar al dòmino, assassinar traïdorament un company de col·legi, no assassinar traïdorament un company de col·legi, etc. No, és inútil, tu no ets Napoleó Bonaparte ni el rei Ciril d'Anglaterra, tu ets carn de catequesi, carn de prostíbul, carn de canó, tu ets el soldat desconegut, l'home a qui no li brilla una estreleta al front, els homes que són carn de forca solen tenir més aplom, la història dóna molta confiança, tu estàs entre el públic -en la catequesi, en la prostitució, en el front- i encara que de vegades et creus l'eix del món, no eixiràs mai a cos net per damunt o per davant dels altres catecúmens, dels altres freqüentadors de dones públiques, dels altres soldats, ningú no es fixarà en tu mai però no has de lamentar-ho, cadascú arriba fins on pot i els altres li deixen i a tu se't permet viure, et sembla poc?, i aprendre la doctrina i anar amb dones i fer la instrucció, i també recapitular, sobretot recapitular.