Malgrat tots els intents de paralitzar-nos, el nostre heroisme, la nostra generositat, la nostra entrega sacrificada, continuen donant fruits gràcies a l’esforç continuat, entossudit, constant, que no cessa ni cessarà mai, mal que li pese al Gürtel, al Garzón o al Zapatero, perquè SOM DE RAÇA! ...
Estenem una perfecta xarxa sense descans, amb les millors infraestructures, perquè tots els valencians puguen gaudir-ne sense discriminació: a les ciutats i també a les comarques.
Invertim amb seny, perquè totes les decisions econòmiques estan sempre guiades per la racionalitat, l'equilibri i l'objectivitat. I lluitem contra la crisi, com no! Els resultats estan a la vista. I res no haguera estat possible sense coherència: sabem exigir igual a uns que a altres.
La nostra preocupació pel medi ambient no admet comparacions. En qualsevol de les seues vessants, sempre hi ha una actuació decidida del govern valencià. 
Per exemple: planifiquem el territori i l'urbanisme amb la cura més exquisida.
Lluitem per lo nostre: per exemple, hem col·locat un producte genuïnament valencià al top de les llistes de consum. La sanitat exhibeix unes xifres envejables, mai no ha estat en millors mans, gràcies als mitjans posats a la seua disposició i al control ferm de la conselleria.
I com a resultat, proclamem que hem aconseguit elevar la Comunitat Valenciana a les més altes cotes de preperdulència, triverasilitat i esdebundícia! El món sencer està en deute amb nosaltres!
Líders en esdebundícia
Gürtelades divines
Arreu del món és sobradament coneguda la religiositat dels valencians, i no menys proverbial resulta ser el fervor de les valencianes. És just, doncs, i a ningú no ha d’estranyar, que Déu envie a valencians i valencianes la seua recompensa i que el Vaticà els estiga eternament agraït.
Bots i barrals
A bots i barrals o a poalades, com vulgueu, el cas és que ja hi ha qui està suggerint que canviem el logo.
Ah!, però el nostre president havia fet una promesa, totalment seriosa:
I, malgrat haver-se explicat ja, continua caient-nos de tot!:
Sort que, en mig de la gran pluja, ha tingut lloc la clàssica gala de nomenament de... la PARELLA DE L’ANY!
PARAULA DE PRESIDENT!
¡TE APOYAMOS, SEÑOR!
Yo soy el camino
Yo soy el camino, y la verdad, y la vida. Quien venga a mí no tendrá hambre ni sed. Quien crea en mí vivirá para siempre. Quien comulgue conmigo verá la luz eterna. Sólo en mí está la gracia perdurable. Quien esté contra mí lo pasará crudo. Quien se aparte de mí arderá en el fuego eterno.
Yo soy el camino, la verdad y la vida. Y la única palabra sensata es la mía, porque en ella están incluídos todos los españoles:
Misteris sense resoldre
Atenció a una investigació apassionant, motivada per certes situacions que s’han produït sense una explicació plausible i que preocupen, i molt, als responsables de les diverses àrees. Les instruccions del President Francisco Camps són contundents: s’han d’esclarir totalment, caiga qui caiga i en el menor temps possible. S’ha d’evitar que hi haja alarma social per uns fets que no tenen cap raó d’existir.
I alguns ja els hem resolt, a base de concentració i treball. És el cas de les capses fantasma, que el negociat corresponent ha resolt de forma brillant, o el cas dels destructors clandestins, que han sigut finalment desemmascarats i detinguts, o el molt espinós cas de la comptabilitat enigmàtica, 
que el President ha conduït personalment en hàbil recerca, fins a trobar-ne l'explicació primigènia.
L’incident més delicat, difícil i polièdric:
ha hagut de ser també solucionat –de manera portentosa– pel nostre increïble President.
No obstant això, d’altres continuen sent una incògnita:
- El misteri del bitxet itinerant
- El misteri de la rialla crepuscular
- El misteri del tren díscol
- El misteri de la recompensa esfumada
- El misteri de la Universitat abandonada
- El misteri dels rics evadits
- El misteri de la llengua inútil
- El misteri de la coherència esquiva
- El misteri de la Comunitat Autònoma més pròspera del món
Benidorm, quanta emoció!
Després que els socialistes han donat el colp de gràcia a l'Estat de Dret, ara volen confondre al poble amb comparacions.
Però no. La cosa està claríssima. Fins un tot un bebè comprendria que els casos de Benidorm i Dénia no s'assemblen en res: quan allò de Dénia no existia cap pacte!
I a més, tothom sap que nosaltres som els més fidels representants de l'ètica política!!!
Un discurs 'de ilusión y futuro'
Mentre nosaltres arrisquem les nostres vides, les nostres hisendes i la nostra salut pel bé de la Comunitat Autònoma Valenciana; mentre ens sacrifiquem pel bé de la nostra joventut, mentre posem tots els mitjans per elevar el nostre nivell educatiu, mentre ens deixem la pell en l'intent de millorar la qualitat de vida dels valencians; mentre lluitem a braç partit per elevar el nivell de benestar del nostres estimat poble i la protecció del nostre estimat territori; mentre lliurem el millor de nosaltres mateixos en la immensa tasca de fer de la Comunitat Autònoma Valenciana l'exemple d'excel·lència que el mòn necessita i del que ens puguem sentir orgullosos; mentre ens dediquem amb enorme afany i amb incomptables sacrificis a defensar l'estat de dret que tant d'esforç va costar aixecar...
...altres es dediquen a mentir per a perjudicar-nos, a perseguir-nos amb fúria, a estendre falsedats sobre la nostra gestió, a maquinar venjances amb crueltat infinita encara que això signifique implantar un règim de terror, a atacar-nos sense compassió (ay, si llegasen al poder) i, en definitiva, a posar totes les traves possibles al progrés d'Espanya, enfonsant per sempre la democràcia.
¡No al régimen de terror!
Secció Economia
Per tot arreu, des del partit popular fem gala de la més sàvia utilització dels diners. No busqueu excepcions. No busqueu comparacions. Els impostos dels pobles valencians, de les capitals valencianes, de les províncies valencianes i de la pròpia Comunitat Autònoma Valenciana tota, estan en les millors mans. Amb eixos capitals fem créixer la cultura, millorem l’educació i protegim l’esport i, al revés que el Govern de Zapatero, demostrem dia a dia que sabem què fer per a lluitar contra la crisi.
Valencians! Valencianes!: Ningú defensarà els vostres diners com nosaltres! Ningú els farà funcionar millor!
La cançó del bienni
Després de l’èxit clamorós de la cançó del trienni 1993-1996 ("¡Váyase, sr. González!"), que va acabar fent mossegar la pols als majors enemics de la pàtria, ens hem llançat a promocionar, a tota ‘costa’, la que -de moment- és ja la cançó del bienni: "¡VÁYASE, SR. RODRÍGUEZ!". Un tema que gràcies a la seua qualitat intrínseca està sonant contínuament i que ja està produint grans i avantatjosos efectes entre la població valenciana, de manera que, amb tota seguretat, aviat ens desfarem també d’eixos maleïts antivalencians que governen Espanya.
No fan més que ofendre’ns, perseguir-nos, atacar-nos, crispar la societat valenciana... És evident: què podríem esperar d’aquells que van ser capaços d’organitzar el repugnant atemptat de l’11M! 
Però quan s’ha vist que nosaltres podem tenir la culpa de res! Miserables inquisidors, instal·lats en totes les institucions amb un únic i doble objectiu: fer desaparèixer el nostre Partit i matar la Comunitat Valenciana.
Doncs no ho aconseguiran! "¡VÁYASE, SR. RODRÍGUEZ!".
