Manda euros

L'economia ha concentrat un bon grapat de notícies durant el mes de desembre, i tot sembla indicar que serà punt de mira les pròximes setmanes, amb vistes a les eleccions generals del 9 de març. Com ho hem fet molt bé, la tranquil·litat ens embarga i l'enemic ens ataca i s'inventa coses.

I sí, hem perdut alguna oportunitat, però quatre milions tampoc no és per a tant.

Encaixem les crítiques

Per molt que als tribunals vulguen posar en dubte la integritat dels nostres edils siga a Orpesa, siga a Cabanes, siga a València, o atacar l’honorabilitat de les millors persones, el que cal fer és deixar que la justícia treballe al seu ritme.

Una administració responsable no pot contar-ho tot, no pot crear alarmisme. I en canvi hem de veure que alguns se’n van, de la llengua o del magí, o insisteixen a abusar de la paciència aliena. Sort d’algunes magistrades que saben el que fan!

Crítiques als calendaris de les infraestructures: ens n’hem acostumat ja. Però en el tema de carreteres, no podran dir que no hem fet res.

Així és, si us ho sembla

En política, poca novetat: la insistència antivalenciana en demanar més investigacions, més aclariments, més auditories o més comparecences, com si la desgràcia natural del Palau de les Arts no estiguera claríssima; la candidata que ens mortifica; la croada contra la televisió il·legal o les palisses de l’assignatura Educació per a la ciutadania, o de la Llei de Dependència.

La millor atenció social

Quina ocurrència de les forces de l’ordre: diuen que no en tenen prou. Però si tothom sap que nosaltres complim sempre les nostres promeses! (Encara que de vegades ens retardem una mica). I de què es queixen a Alboraia si tenen els millors serveis sanitaris?

I uns altres: diguen el que diguen, sabem que interpretem la llei de forma correcta.

Sempre avançant

Mal assumpte, quan algú ens posa els catalans com a exemple. A nosaltres, que som el paradigma de l’eficàcia, per molta insídia que llancen.

I tindrem més progrés per a Cullera, malgrat l’oposició dels de sempre, que voldrien que se’ns caigueren els edificis, però no cauran perquè ningú no protegeix millor i més que nosaltres. I si es tracta de monuments històrics, tindran molta ràbia i enveja però no tenen res a ensenyar-nos.

Per fi, Calatrava posa Castelló al mapa de la plena modernitat i, a més a més, a l'endemà ens dóna la raó en la gestió de la catàstrofe natural del Palau de les Arts.