Conclusió

En fi, ja hem demostrat sobradament que els nostres equips i els nostres líders són els millors als que pot aspirar el poble. I el poble, savi com és, sabrà recompensar la nostra dedicació i esforços.

--> Per l’educació pública, veritable viver de bons ciutadans.
--> Per les enormes inversions en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola. Justament al revés que el nefast govern Zapatero.
--> Per dedicar els impostos a dotar a la población dels millors serveis públics possibles.
--> Per la seriositat a l’hora de valorar el nostre futur econòmic.
--> Pel respecte més profund a les víctimes. A totes.
--> Per la racionalització de la despesa en tots els projectes: mirem fins a l’últim cèntim d’euro!
--> Per no destinar ni un cèntim d’euro a cap cosa inútil.
--> Per l’honradesa del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els líders del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els càrrecs pública del nostre partit.
--> Per l’equilibri informatiu i pel dret a la información del poble.
--> Per procurar la igualtat d’oportunitats per a totes les forces polítiques.
--> Per la millor televisió pública d’Espanya (segons algunes fonts, la millor d’Europa, i segons unes altres, de tot el món!). La més imparcial.
--> Pel compliment abundós de totes les nostres promeses electorals.
--> Per l’exquisida consideració cap als que no pensen com nosaltres: pura sensibilitat.
--> Pel puntual pagament a totes les empreses que treballen per al Conselli en definitiva per a tots els valencians.
--> Per posar en marxa les infraestructures imprescindibles, en el moment oportú.
--> Per les ajudes incondicionals a les famílies necessitades.
--> Per la coherència demostrada en els grans projectes que hem tirat endavant.
--> Per la máxima transparencia, un estil que practiquem tots els dies.
--> Per la fidelitat a l’ideal d’uns serveis socials de qualitat a l’abast de tota la població.
--> Per la dedicació indubtable als dependents.
--> Pel nostre lideratge absolut en l’aplicació de la Llei de Dependència.
--> Pel respecte total a la justicia com a pilar bàsic de l’Estat de Dret.
--> Per la col·laboració, constant i incontestable, amb tots els òrgans judicials. Encara que ens perjudique (que ja és difícil).
--> Per l’escrupolós joc net amb l’oposició: la respectabilitat dels rivals és sagrada.
--> Per les obres ben fetes que permeten que la societat funcione a la perfecció.
--> Pel desvetllament en dotar de tots els mitjans a la sanitat, fins i tot els més petits.
--> Per l’educació integral dels nostres joves a les escoles públiques.
--> Per la defensa a ultrança de la societat laica que som i voler continuar sent.
--> Per la lleialtat institucional alhora que per la creença en la llibertat religiosa: sense cap favoritisme.
--> Pel suport a l’entramat empresarial: especialment al més petit, el dels barris.
--> Per la consideració a tots els col·lectius socials quan prenem les nostres decisions.
--> Per estendre els serveis públics a tota, però tota tota, la població.
--> Per la inversió descomunal, mai vista abans, en infraestructures educatives.
--> Per la valentia i enteresa dels nostres líders, tot un exemple per als ciutadans.http://www.blogger.com/img/blank.gif
--> Pel sometiment conscient a les sacrosantes normes democràtiques.
--> Per l’honradesa, bonhomia, dignitat i valentia del nostre líder màxim.

AQUESTS SÓN ELS NOSTRES LÍDERS

Uns fets

Els fets esdevinguts a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana en aquesta darrera època no vénen sinó a ratificar el lideratge que l’orquestra fantàstica del nostre benvolgut poble valencià, dirigit per l’extraordinària banda de grans mestres del partit popular i per l’egrègia batuta inqüestionable del seu líder Francisco Camps, està mostrant al món sencer. I, no s’oblide, en particular també l’està mostrant a tots els espanyols: perquè la pròxima etapa de conquesta serà l’expulsió dels malignes socialistes del Govern central per a fer de la pàtria comuna anomenada Espanya la RESERVA ESPIRITUAL I MATERIAL D’OCCIDENT. Visca la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana!

Un temps

El temps que estem vivint a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana és d’una importància colossal. Estem descobrint, tan ràpidament com inexorablement, els potencials d’un poble decidit a ser el primer entre tots els pobles, un poble que se sent unit als seus dirigents, que se sap partícip de les immenses fites i dels enormes guanys que els governants valencians del partit popular, sota el comandament del grandiós cabdill Francisco Camps, estan aconseguint un dia rere un altre. Són els fonaments essencials d’un noble futur en què la pàtria valenciana serà, per fi, una, gran i lliure!

Honestedat

Ara que s’acosten les eleccions resultarà molt interessant que els valencians coneguen les virtuts i les capacitats que a diari despleguem des dels diferents governs del partit popular. Primera bandera que podem exhibir: l’honestedat. Virtut que practiquem tots els dies, a tota hora i en totes parts. I gràcies a la qual la nostra regió és un paradís per a viure, treballar i conviure.

ni el chorrito del Maneken Pis


No nos duelen prendas (heu escoltat l'Alfonso Grau?): som un exemple d’honestedat proactiva (proactivitat: presa d’iniciatives meditades acuradament i seleccionades per a desenvolupar accions creatives i audaces que generen millores) i el destí ha volgut que tots els altres governs i partits vulguen mirar-se al nostre espill i vulguen imitar la nostra actitud quotidiana devant qualsevol fet. Mantenint una total coherència (sempre, en tot moment i condició). La fidelitat a aquest principi d'honestedat és sagrada per al partit popular. I la coherència demostrada al llarg dels temps avala aquesta sacralitat, practicada des del President fins a l'últim mico. Marca de fàbrica.

Regeneració

En aquesta carrera sense fons que és la bona governança, nosaltres, el partit popular, el més popular dels partits de tot el món, ens avancem a tots els nostres adversaris i proclamem ben fort que farem bandera també de la regeneració. I anem a ser belicosos amb aquest tema: ja n’hi ha prou d’aprofitats, de sinvergüences i de lladres que aprofiten la seua ocupació de servidors públics per a enriquir-se i enriquir a la seua família i als seus amics. Aquesta colla d'impresentables ho tenen francament cru amb nosaltres, amb el partit popular, el més popular dels partits de tot el món. I amb el president més popular, per descomptat, de tot el món. El que triomfa perquè és el més hàbil. El més estimat perquè és el més treballador. Per això el líder nacional se’l mira i no se’l troba.

Obres són amors

Ja deien els nostres avantpassats que ‘obras son amores’. Doncs bé, com que nosaltres ens estimem per damunt de tot al poble treballador i després a la terra valenciana, vet ací algunes proves palpables d’aquest amor sense límits. L'extraordinària Ciutat de les Arts en seria un. Les promeses complides en infraestructures educatives una vegada i una altra en seria un altre exemple. El compromís amb els valencians il·lustres en seria un tercer exemple. Visca València!

Brigada anticorrupció

En una més de les innombrables mesures que hem pres des del nostre Partit Polític Popular per a la regeneració de la nació, hem impulsat i creat la BRIGADA ANTICORRUPCIÓ amb el noble objectiu de tallar d'arrel i en sec totes les males pràctiques que s'estan duent a terme a Espanya, i que s'estan perpetrant especialment a la nostra Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana per culpa de Zapatero. No tindrem pietat amb aquests delinqüents corruptes que estan socavant les arrels morals de la nostra pàtria i les essències més pures de la nostra societat. Acabaran tots jutjats i condemnats per aprofitar-se de la seua posició política per a créixer i fer créixer a les seues famílies i amistats. Caiga qui caiga!

Pla confiança

Com ja és ben sabut fins a l'últim racó d'Espanya –què dic d’Espanya: d’Europa!–, gràcies a Zapatero la deriva de la sagrada nació és caòtica, el rumb està definitivament perdut i les dramàtiques bandades que pateix la nau amenacen la vida de la nostra unitat de destí en l'universal. Ens dirigim directament al caos, si no tallem amb valentia aquest gravíssim problema que posa la nostra pàtria en perill imminent d’extinció. Ara és el moment d'aixecar esperances d'un futur millor, un futur que arribarà amb nosaltres i amb el nostre fantàstic... PLA CONFIANÇA! La nostra manera d'ofrenar noves glòries a Espanya! Què dic a Espanya: a Europa!

Valencians! Deixeu-vos dur en braços de la nostra puixança! Valencians, tingueu memòria! Amb el nostre comandament, el salt cap endavant que donarà la comunitat serà tan gran que podríem xafar la lluna. Estem en un moment decisiu, en què la unitat permanent, ferma i indestructible del nostre partit popular permetrà prestar el millor servei als ciutadans, que al·lucinaran (si és que no estan al·lucinats ja) en veure on els portem: líders en ocupació... pública, primers en Dependència, paladins en llengua autòctona, destacats en medi ambient, matrícula en sanitat, excel·lència en educació, model en floricultura. I, amb el nostre mascaró de proa, campeons en cultura! Tenim líders exemplars i amb un expedient brillantíssim!

Xe, feu-nos cas! Perquè nosaltres som intel·ligents, audaços, llestos com ningú!

Tot el contrari que el govern de Zapatero. ¿Què podem esperar d’un govern i un partit socialista que ens margina, ens odia i ens vol fer desaparèixer de la faç de la terra?

Justícia nostra

La justícia és la concepció que cada època i cada civilització tenen sobre el bé comú i el sentit de les seues normes jurídiques. Doncs bé, nosaltres tenim la nostra, que com tothom sap, és la millor. Sense discussió. I no és l'actual. La JUSTÍCIA NOSTRA seria una justícia equànime, equilibrada, justa, generosa, magnificent, estricta, prudent, respectuosa; en dues paraules, una justícia cristiana i moderna. I no una justícia pagana, atea i ressentida. Quina pena, comprovar que alguns jutges socialistes ressentits van contra nosaltres per revenja! Algun dia se’n penediran d’això!

Educació i humanitats

Portem als valencians a les més altes cotes del progrés mitjançant l'aposta total per l'ensenyament públic. I ho fem amb el nostre lema irrenunciable: EDUCACIÓ I HUMANITATS. Gràcies a l’esforç educatiu dels nostres líders i a la categoria humana que ens caracteritza pròpiament a nosaltres, dotarem a la nostra democràcia d’un nivell mai vist a tot l’Occident. Tant és així, que la nostra autoestima, dins de la natural modèstia, se’ns surt per tots els porus! Fins i tot estem legitimats per a donar lliçons de democràcia.I no volem ometre ací una sincera lloança a la noble professió periodística, amb la que treballem en estreta col·laboració:

Terra d'oportunitats

Per fi! Ja podem ben dir que hem aconseguit convertir la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana en el que tota la vida hem volgut que fóra: LA TERRA DE LES OPORTUNITATS!!!Oportunitat de col·locar els diners on millor estan. De posar València al mapa... per a què ens vegen bé de nit. De convertir les escombraries en riquesa de la bona. D’invertir en les millors societats anònimes. De retre el millor servei (encara que siga l’últim) als nostres. Oportunitat per a aconseguir l'educació que necessiten els valencians. De triomfar en l’Olimp de l’arquitectura. De multiplicar els pans i els peixos en quantitats astronòmiques. De demostrar a tothom qui som i sobretot per què ho valem. Oportunitat de dotar als nostres organismes d’una xarxa informàtica collonuda. De trobar, per fi, una estupenda ocupació sòlida i ben remunerada. De racionalitzar, ja era hora en l’administració pública, els recursos. Oportunitat excel·lent per als fabricants d’autos (immillorable ocasió, amb l’èxit que estan demostrant els nostres parcs temàtics!): la millor prova de la nostra aposta per la coherència. D’ajudar als que veritablement ho necessiten més que ningú. De vestir bé, segons la consigna apolínea que sempre segueix el nostre govern... Ah! i de franc. Oportunitat única per a periodistes sensibles que saben el que volen: Oportunitat, també, de demostrar l’avanç tecnològic de les nostres empreses punteres. D’estar al mapa de les ciutats més importants: que tot el món ens assenyale. De liderar les llistes (a qui li importa si és per davant ...o per darrere). D’ampliar l’oferta culinària (mos volien furtar la paella! Bueno, si es tracta del PP, com és nostra, és d’ells). De tenir els millors ambaixadors per ahí rodant (i per a què necessitarem papers si és pel bé de la comunitat). Oportunitat d’ajudar a un bon company: això sí, transparencia ante todo, no tenemos nada que ocultar. Oportunitat per a obrir, poc a poc però sense pauses, un gran futur als joves. De garantir la màxima rendibilitat als nostres negocis.

Oportunitat, en fi, de posar al seu lloc als malandrins socialistes, amb tota la càrrega de justícia que impregna les nostres actuacions.

El dia a dia

A benefici d'inventari:

Som un partit que creu en la dació d'explicacions. Igual que assumim sempre les nostres responsabilitats, encara que s'intente acusar-nos falsament.

Reconeixem els valors dels antagonistes perquè això permet enfortir la democràcia: també és una responsabilitat que exercim, a l'igual que la total transparència.

Fem valer cada euro públic per treure-li el millor suc possible de cara a la societat. Amb eixos diners fem possibles els equipaments que necessita el poble i que permeten que el creixement del progrés humà valencià continue imparable. Una gestió eficaç que és valorada molt positivament pels nostres col·laboradors. Som... garantia.

Volem el millor per als valencians, que saben que el nostre objectiu és fer una comunitat pionera, una comunitat sense rastres de brutícia ni cap irregularitat.

Tot això té el seu reflex en els mercats financers internacionals i en els agents econòmics nacionals, que ens adoren pels nivells baixíssims de deute.

No a la corrupció!

El Partit Popular valencià, que assumeix el sacrifici i la greu responsabilitat de governar la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana, ha dit NO A LA CORRUPCIÓ per activa i per passiva, setze jutges d’un jutjat, qui la fa la paga, tot forat té el seu pedaç, agafats en pilotes, puja ací dalt i veuràs ta mare com fila, a la taula i al llit al primer crit, a les dures i a les madures, poc més poc manco, el qui no fuma se’l fumen, quants més serem més riurem, ves per on......a cul escaldat bragues d’espart, a tontes i a loques, amb pa i vi es fa el camí, al mal temps bona cara, l’ocasió fa el lladre, de banda a banda, mira qui parla, més clar aigua, per acabar-ho d’adobar, amb l’aigua al coll, si ho sé no vinc, poques paraules i ben dites, amb tota la carn a la graella, qui no corre vola, el qui pilla un ou pilla un bou, n’hi ha per llogar-hi cadires, amb diners torrons, els diners i els collons per a les ocasions, sempre amb l’ai al cor.

Les minúcies també

I també, com no, som...


I no sols fem bé les coses importants. També a les nímies (tonteries, bobaes i similars) dediquem els nostres millors i majors esforços, ja que el nostre compromís amb la societat valenciana és TOTAL.

Cosetes simples, com l’extensió gradual i imparable de l’estructura judicial, o l’acceptació escrupolosa dels criteris filològics reconeguts arreu del món. O el tractament que dispensem a un benvolgut director d’Institut, encara que s’equivoque. O la fabulosa relació que mantenim amb els veïns del Carme, ja veus, és una cosa que no costa res. Més cosetes d’anar per casa, com la lluita diària per desenvolupar al màxim la indústria valenciana, o la tendra delicadesa amb què tractem les empreses contractistes d’obres que es bolquen a treballar amb nosaltres. Coses de poc valor i nul·la recompensa, com enfortir la dignitat d’un barri sencer de la ciutat, o com mantenir a ultrança la defensa del nostre medi ambient. Bobaetes com la creació d’una ONG en tota regla, que està xuplat, o la dedicació al comerç minorista, que ho fem sense despentinar-nos. Tot això també ho fem molt rebé, naturalment. Ah!, no oblidem una petita conquesta: la dràstica rebaixa dels nivells acústics als carrers de València, de manera que poques ciutats del món poden competir amb nosaltres.

Què hi farem? Som com som.

Exactament així.

Sense un duro, però...

Sí, sense un duro, però quan arriba l’estiu, on vol anar tota la gent a passar-ho bé? Resposta encertada: A les costes del Llevant, sí senyor! La millor terra del món!
La terra dels contractes B(ons) quan cal, la terra dels sobrecostos sobradament justificats i de la rehabilitació urbana benintencionada i ben entesa, la terra de l’arbitri sà i reparador, la terra de la racionalitat urbanística i de la racionalització econòmica, la terra de les arts. La terra, en una paraula, de la dedicació exclusiva al culte diví, fruit de llargs segles de pregona generositat pesquera i agricultora, sublimació del simbolisme sagrat de l’albarzer ardent.

Sant Camil 2010

Un es veu a l'espill i es tuteja fins i tot amb confiança, l'espill no té marc, ni comença ni acaba, o sí, sí que té un marc aprimorat daurat amb paciència i pans d'or però la lluna no és de bona qualitat i la imatge que torna ensenya les faccions amargues i desencaixades, pàl·lides i com d'haver dormit malament, potser el que succeeix és que retorna l'atònita faç d'un mort encara emmascarada amb la careta de la por a la mort, és probable que tu sigues mort i no ho sàpies, els morts també ignoren que ho estan, ignoren absolutament tot. Es fa examen de consciència i res no s'aclareix, no, tu no ets Napoleó Bonaparte, tampoc no ets el rei Ciril d'Anglaterra assassinat pels seus cortesans que li varen ficar plom fos pel cul igual que a un mico maricó, tu ets un cames, un pobre home amb el cervell ple d'idees gregàries, d'idees redemptores i que no condueixen a cap lloc, per a ser heroi cal ser més humil i sobretot no saber-ho, ací tot es mou a escala menor, al teu cap i fora del teu cap, ací tot és més domèstic i quotidià, els herois són molt domèstics i quotidians fins que un dia sense que ningú puga explicar-s’ho, passen a la història i farten a les famílies, sí, a les famílies, te’n recordes, de la grip del 18, que va delmar les famílies?, el record de la grip del 18 (de la pèrdua de Cuba, de la setmana tràgica de Barcelona, de la vaga del 17, del desastre d'Anual, de la dictadura de Primo de Rivera, del vol del Plus Ultra, del 14 d'abril, de la revolució d'Astúries) és el refugi dels presumptuosos homes sense història, tan feroços i roïns com els presumptuosos homes amb història, tu t'encares amb el problema i, és clar, no el resols. El cos d'Inmaculada Múgica fa olor de ranci, el vertader nom d'Inmaculada Múgica és Magdalena, no té cognom, tu creus que et desperta l'olor, et fan mal les cames, el pit i el cap però també hi estàs a gust, vagament a gust, acariciant-te el sexe amb la mà, l'alcova fa olor d’agre, de seroform i de cafè fred, les olors són totes bones i dolentes alhora, els passa com als sons, a la tassa de cafè agonitza una mosca, al principi aleteja amb violència i tira puntellons, després es cansa i acaba ofegant-se, poc importa, mosques hi ha moltes, les mosques dels morts són més juganeres i alegres, sembla que estan millor alimentades, les mosques dels amants, inclús les dels barallosos amants que deambulen per la contornada de l'escorxador, són molt circumspectes i acaben quasi sempre ofegant-se en un solatge de cafè fred (o calent, aquesta dada no podràs precisar-la mai). Sí, tu t'encares amb el problema una vegada i una altra i segueixes sense poder resoldre’l, és probable que tinga una solució però tu la ignores. Dir a les coses pel seu nom, no dir a les coses pel seu nom, renegar de tot allò humà i tot allò diví, no renegar de tot l’humà i tot el diví, gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, no gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia pot ser Magdalena àlies Inmaculada Múgica i pot també no ser-ho, passejar pel parc i pels solars on les parelles cometen les seues inevitables porcades, no passejar pel parc ni pels solars on les parelles cometen les seues delitoses i inevitables porcades que acabaran ocasionant-los debilitat, veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, no veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, hi ha xiquets que tarden horrors a morir-se, fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), no fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), llevar-se la vida amb gas, no llevar-se la vida amb gas, donar de menjar al famolenc, no donar de menjar al famolenc, donar de beure a l'assedegat, no donar de beure a l'assedegat, dur-li una xivatada a la policia, no dur-li una xivatada a la policia, compondre sonets, no compondre sonets, jugar al dòmino, no jugar al dòmino, assassinar traïdorament un company de col·legi, no assassinar traïdorament un company de col·legi, etc. No, és inútil, tu no ets Napoleó Bonaparte ni el rei Ciril d'Anglaterra, tu ets carn de catequesi, carn de prostíbul, carn de canó, tu ets el soldat desconegut, l'home a qui no li brilla una estreleta al front, els homes que són carn de forca solen tenir més aplom, la història dóna molta confiança, tu estàs entre el públic -en la catequesi, en la prostitució, en el front- i encara que de vegades et creus l'eix del món, no eixiràs mai a cos net per damunt o per davant dels altres catecúmens, dels altres freqüentadors de dones públiques, dels altres soldats, ningú no es fixarà en tu mai però no has de lamentar-ho, cadascú arriba fins on pot i els altres li deixen i a tu se't permet viure, et sembla poc?, i aprendre la doctrina i anar amb dones i fer la instrucció, i també recapitular, sobretot recapitular.