Conclusió

En fi, ja hem demostrat sobradament que els nostres equips i els nostres líders són els millors als que pot aspirar el poble. I el poble, savi com és, sabrà recompensar la nostra dedicació i esforços.

--> Per l’educació pública, veritable viver de bons ciutadans.
--> Per les enormes inversions en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola. Justament al revés que el nefast govern Zapatero.
--> Per dedicar els impostos a dotar a la población dels millors serveis públics possibles.
--> Per la seriositat a l’hora de valorar el nostre futur econòmic.
--> Pel respecte més profund a les víctimes. A totes.
--> Per la racionalització de la despesa en tots els projectes: mirem fins a l’últim cèntim d’euro!
--> Per no destinar ni un cèntim d’euro a cap cosa inútil.
--> Per l’honradesa del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els líders del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els càrrecs pública del nostre partit.
--> Per l’equilibri informatiu i pel dret a la información del poble.
--> Per procurar la igualtat d’oportunitats per a totes les forces polítiques.
--> Per la millor televisió pública d’Espanya (segons algunes fonts, la millor d’Europa, i segons unes altres, de tot el món!). La més imparcial.
--> Pel compliment abundós de totes les nostres promeses electorals.
--> Per l’exquisida consideració cap als que no pensen com nosaltres: pura sensibilitat.
--> Pel puntual pagament a totes les empreses que treballen per al Conselli en definitiva per a tots els valencians.
--> Per posar en marxa les infraestructures imprescindibles, en el moment oportú.
--> Per les ajudes incondicionals a les famílies necessitades.
--> Per la coherència demostrada en els grans projectes que hem tirat endavant.
--> Per la máxima transparencia, un estil que practiquem tots els dies.
--> Per la fidelitat a l’ideal d’uns serveis socials de qualitat a l’abast de tota la població.
--> Per la dedicació indubtable als dependents.
--> Pel nostre lideratge absolut en l’aplicació de la Llei de Dependència.
--> Pel respecte total a la justicia com a pilar bàsic de l’Estat de Dret.
--> Per la col·laboració, constant i incontestable, amb tots els òrgans judicials. Encara que ens perjudique (que ja és difícil).
--> Per l’escrupolós joc net amb l’oposició: la respectabilitat dels rivals és sagrada.
--> Per les obres ben fetes que permeten que la societat funcione a la perfecció.
--> Pel desvetllament en dotar de tots els mitjans a la sanitat, fins i tot els més petits.
--> Per l’educació integral dels nostres joves a les escoles públiques.
--> Per la defensa a ultrança de la societat laica que som i voler continuar sent.
--> Per la lleialtat institucional alhora que per la creença en la llibertat religiosa: sense cap favoritisme.
--> Pel suport a l’entramat empresarial: especialment al més petit, el dels barris.
--> Per la consideració a tots els col·lectius socials quan prenem les nostres decisions.
--> Per estendre els serveis públics a tota, però tota tota, la població.
--> Per la inversió descomunal, mai vista abans, en infraestructures educatives.
--> Per la valentia i enteresa dels nostres líders, tot un exemple per als ciutadans.http://www.blogger.com/img/blank.gif
--> Pel sometiment conscient a les sacrosantes normes democràtiques.
--> Per l’honradesa, bonhomia, dignitat i valentia del nostre líder màxim.

AQUESTS SÓN ELS NOSTRES LÍDERS

Uns fets

Els fets esdevinguts a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana en aquesta darrera època no vénen sinó a ratificar el lideratge que l’orquestra fantàstica del nostre benvolgut poble valencià, dirigit per l’extraordinària banda de grans mestres del partit popular i per l’egrègia batuta inqüestionable del seu líder Francisco Camps, està mostrant al món sencer. I, no s’oblide, en particular també l’està mostrant a tots els espanyols: perquè la pròxima etapa de conquesta serà l’expulsió dels malignes socialistes del Govern central per a fer de la pàtria comuna anomenada Espanya la RESERVA ESPIRITUAL I MATERIAL D’OCCIDENT. Visca la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana!

Un temps

El temps que estem vivint a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana és d’una importància colossal. Estem descobrint, tan ràpidament com inexorablement, els potencials d’un poble decidit a ser el primer entre tots els pobles, un poble que se sent unit als seus dirigents, que se sap partícip de les immenses fites i dels enormes guanys que els governants valencians del partit popular, sota el comandament del grandiós cabdill Francisco Camps, estan aconseguint un dia rere un altre. Són els fonaments essencials d’un noble futur en què la pàtria valenciana serà, per fi, una, gran i lliure!

Un país

És per tot això que està passant i que estem vivint els valencians, que podem estar orgullosos del nostre país. Perquè per al partit popular, el ciutadà és no sols el centre del nostre discurs sinó també és l’autor del mateix. Si nosaltres actuem correctament és perquè escoltem i atenem les preocupacions reals de la gent. Així, tenim grans idees, un gran sentit polític, molta honestedat i molt de treball. I tenim l’honradesa dels nostres dirigents, la valentia dels nostres governants (recordeu: sempre del partit popular), que dia a dia es baten el coure i es deixen la pell per tots els racons de la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola, per a buscar el major benestar possible del nostre benvolgut poble.

Honestedat

Ara que s’acosten les eleccions resultarà molt interessant que els valencians coneguen les virtuts i les capacitats que a diari despleguem des dels diferents governs del partit popular. Primera bandera que podem exhibir: l’honestedat. Virtut que practiquem tots els dies, a tota hora i en totes parts. I gràcies a la qual la nostra regió és un paradís per a viure, treballar i conviure.

ni el chorrito del Maneken Pis


No nos duelen prendas (heu escoltat l'Alfonso Grau?): som un exemple d’honestedat proactiva (proactivitat: presa d’iniciatives meditades acuradament i seleccionades per a desenvolupar accions creatives i audaces que generen millores) i el destí ha volgut que tots els altres governs i partits vulguen mirar-se al nostre espill i vulguen imitar la nostra actitud quotidiana devant qualsevol fet. Mantenint una total coherència (sempre, en tot moment i condició). La fidelitat a aquest principi d'honestedat és sagrada per al partit popular. I la coherència demostrada al llarg dels temps avala aquesta sacralitat, practicada des del President fins a l'últim mico. Marca de fàbrica.

Inigualables

La Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana és coneguda a tot el món pel respecte que infon el seu govern del Partit Popular. Un respecte guanyat a pols per la trajectòria que portem des de fa 16 anys (20 en el cas de la capital València), i que ha aixecat aquest país, perdó, aquesta comunitat, fins a límits mai vistos abans. Sense dubte, i tal com el nostre President va avançar amb la seua visió de líder i de futur, anem més depressa que ningú altre al món.

A diferencia del govern del dissolut i malgastador Zapatero, nosaltres tenim motius per a poder parlar, amb orgull, de la confiança que el poble valencià -tan exigent i puntillós en qüestions polítiques i participatives- diposita contínuament sobre el nostre partit. Una confiança que mai no es veu defraudada, perquè només ens guia el benestar dels valencians i la seua eterna prosperitat.

L’esquerra confon el treball seriós del nostre govern amb el pillatge i la corrupció. Per això admiren Chávez, o Gadaffi, o Castro o el tripartit. Però a diferència de Chávez o Gadaffi o Castro, nosaltres no confonem el país amb el nostre ‘cortijo’, no confonem la democràcia amb els nostres interessos particulars ni confonem la política amb les nostres martingales inconfessables. No confonem l’eficàcia comprovada al llarg de tants anys amb la burda manipulació. El nostre govern no confon ni confondrà mai les majories absolutes amb “la gracia de Dios”. Per això estem cridats a romandre in saecula saeculorum al front d’aquest poble tan noble i que només té un destí: ofrenar noves glòries a Espanya!

A diferencia del tripartit, nosaltres no som una banda de senyorets autoritaris, prepotents, intolerants, maleducats i antidemocràtics. Ens conduïm amb educació, respecte i sensibilitat.

I admetem les crítiques. Sempre. Les crítiques ens serveixen per a millorar.

Ens comportem amb sinceritat política, amb transparència. Les mentides les problamen uns altres. Nosaltres mai no entrarem en eixe joc. Perquè ens preocupen les persones del carrer, la gent i el seu benestar diari. Sense mentides ni enganys ni maniobres fosques.

Igualment d’exemplar és la coherència dels que guien la nostra actuació. I l'honestedat de mantenir una posició sense pressions de 'ningú'.

la coherència:


l'honestedat:


Això no lleva perquè de tant en tant no ens tirem una maneta entre nosaltres. Quan cal. Perquè si no ens ajudàrem els uns als altres, si no miràrem pels nostres amics de l'ànima als quals debem tant, i si no creàrem oportunitats per als sants emprenedors, no seríem dignes de ser acceptats com la gran ‘família’ que som. Tenim molt present que ‘és de ben nascuts ser ben agraïts’.

Els nostres vincles són indestructibles. I en conseqüència, el món ens mira amb admiració i se sorprèn en veure com tothom se’ns vol acostar. I quina culpa tenim, si som els millors?

Etcètera

Efectivitat.
Solucions.
Transversalitat.
Honestedat.
Respecte.
Generositat.
Justícia.
Equanimitat.
Patriotisme.
Sensibilitat.

Educació i humanitats

Portem als valencians a les més altes cotes del progrés mitjançant l'aposta total per l'ensenyament públic. I ho fem amb el nostre lema irrenunciable: EDUCACIÓ I HUMANITATS. Gràcies a l’esforç educatiu dels nostres líders i a la categoria humana que ens caracteritza pròpiament a nosaltres, dotarem a la nostra democràcia d’un nivell mai vist a tot l’Occident. Tant és així, que la nostra autoestima, dins de la natural modèstia, se’ns surt per tots els porus! Fins i tot estem legitimats per a donar lliçons de democràcia.I no volem ometre ací una sincera lloança a la noble professió periodística, amb la que treballem en estreta col·laboració:

El dia a dia

A benefici d'inventari:

Som un partit que creu en la dació d'explicacions. Igual que assumim sempre les nostres responsabilitats, encara que s'intente acusar-nos falsament.

Reconeixem els valors dels antagonistes perquè això permet enfortir la democràcia: també és una responsabilitat que exercim, a l'igual que la total transparència.

Fem valer cada euro públic per treure-li el millor suc possible de cara a la societat. Amb eixos diners fem possibles els equipaments que necessita el poble i que permeten que el creixement del progrés humà valencià continue imparable. Una gestió eficaç que és valorada molt positivament pels nostres col·laboradors. Som... garantia.

Volem el millor per als valencians, que saben que el nostre objectiu és fer una comunitat pionera, una comunitat sense rastres de brutícia ni cap irregularitat.

Tot això té el seu reflex en els mercats financers internacionals i en els agents econòmics nacionals, que ens adoren pels nivells baixíssims de deute.

Com gastar bé

També som...


Tenim en exclusiva la capacitat de gastar bé -extraordinàriament bé, hauríem de dir per a ser sincers- sense que es note molt.

Tant siga en oferir espectacle, com en donar exemple d'organització, com en la previsió del futur, com en fer que les urgències sanitàries funcionen a la perfecció, o com en la racionalització serena de la nostra televisió pública.

Sense un duro?

Diuen algunes males llengües que ens hem quedat sense un duro. Si això fos veritat, com tindríem el modèlic servei de metro que tenim? Com podríem garantir a la societat la seua mobilitat més fàcil i còmoda? Com mantindríem les comunicacions tan perfectes que gaudim? O la televisió pública, tan exemplar que és tema d’estudi internacionalment? Com asseguraríem la necessària educació dels nostres fills, en la millor xarxa educativa del món? Com faríem per estendre la cultura a que tothom té dret? O la sanitat, emblema de la societat del benestar per excel·lència? Com podríem millorar el model bilingüísta tan respectuós que ens caracteritza? O els extraordinaris recursos d’oci, coneguts i valorats a tot el món? Com ens podríem protegir contra els incendis i altres agressions de la naturalesa? Com potenciaríem el tresor valencià que és la sensibilitat musical valenciana? Com podríem presumir de tenir la millor i més completa xarxa assistencial coneguda? En què quedaria l’ajuda als dependents? Com faríem perquè els nostres majors tinguen la vellesa més digna possible?

Si això fos veritat, qui podria creure’s que els millors serveis públics del món són els valencians? Ningú, evidentment, ningú!

I és que ningú com nosaltres sap gastar millor els dinerets del poble! Per això cal fer cas omís a les males llengües i tots serem feliços.

Sant Camil 2010

Un es veu a l'espill i es tuteja fins i tot amb confiança, l'espill no té marc, ni comença ni acaba, o sí, sí que té un marc aprimorat daurat amb paciència i pans d'or però la lluna no és de bona qualitat i la imatge que torna ensenya les faccions amargues i desencaixades, pàl·lides i com d'haver dormit malament, potser el que succeeix és que retorna l'atònita faç d'un mort encara emmascarada amb la careta de la por a la mort, és probable que tu sigues mort i no ho sàpies, els morts també ignoren que ho estan, ignoren absolutament tot. Es fa examen de consciència i res no s'aclareix, no, tu no ets Napoleó Bonaparte, tampoc no ets el rei Ciril d'Anglaterra assassinat pels seus cortesans que li varen ficar plom fos pel cul igual que a un mico maricó, tu ets un cames, un pobre home amb el cervell ple d'idees gregàries, d'idees redemptores i que no condueixen a cap lloc, per a ser heroi cal ser més humil i sobretot no saber-ho, ací tot es mou a escala menor, al teu cap i fora del teu cap, ací tot és més domèstic i quotidià, els herois són molt domèstics i quotidians fins que un dia sense que ningú puga explicar-s’ho, passen a la història i farten a les famílies, sí, a les famílies, te’n recordes, de la grip del 18, que va delmar les famílies?, el record de la grip del 18 (de la pèrdua de Cuba, de la setmana tràgica de Barcelona, de la vaga del 17, del desastre d'Anual, de la dictadura de Primo de Rivera, del vol del Plus Ultra, del 14 d'abril, de la revolució d'Astúries) és el refugi dels presumptuosos homes sense història, tan feroços i roïns com els presumptuosos homes amb història, tu t'encares amb el problema i, és clar, no el resols. El cos d'Inmaculada Múgica fa olor de ranci, el vertader nom d'Inmaculada Múgica és Magdalena, no té cognom, tu creus que et desperta l'olor, et fan mal les cames, el pit i el cap però també hi estàs a gust, vagament a gust, acariciant-te el sexe amb la mà, l'alcova fa olor d’agre, de seroform i de cafè fred, les olors són totes bones i dolentes alhora, els passa com als sons, a la tassa de cafè agonitza una mosca, al principi aleteja amb violència i tira puntellons, després es cansa i acaba ofegant-se, poc importa, mosques hi ha moltes, les mosques dels morts són més juganeres i alegres, sembla que estan millor alimentades, les mosques dels amants, inclús les dels barallosos amants que deambulen per la contornada de l'escorxador, són molt circumspectes i acaben quasi sempre ofegant-se en un solatge de cafè fred (o calent, aquesta dada no podràs precisar-la mai). Sí, tu t'encares amb el problema una vegada i una altra i segueixes sense poder resoldre’l, és probable que tinga una solució però tu la ignores. Dir a les coses pel seu nom, no dir a les coses pel seu nom, renegar de tot allò humà i tot allò diví, no renegar de tot l’humà i tot el diví, gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, no gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia pot ser Magdalena àlies Inmaculada Múgica i pot també no ser-ho, passejar pel parc i pels solars on les parelles cometen les seues inevitables porcades, no passejar pel parc ni pels solars on les parelles cometen les seues delitoses i inevitables porcades que acabaran ocasionant-los debilitat, veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, no veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, hi ha xiquets que tarden horrors a morir-se, fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), no fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), llevar-se la vida amb gas, no llevar-se la vida amb gas, donar de menjar al famolenc, no donar de menjar al famolenc, donar de beure a l'assedegat, no donar de beure a l'assedegat, dur-li una xivatada a la policia, no dur-li una xivatada a la policia, compondre sonets, no compondre sonets, jugar al dòmino, no jugar al dòmino, assassinar traïdorament un company de col·legi, no assassinar traïdorament un company de col·legi, etc. No, és inútil, tu no ets Napoleó Bonaparte ni el rei Ciril d'Anglaterra, tu ets carn de catequesi, carn de prostíbul, carn de canó, tu ets el soldat desconegut, l'home a qui no li brilla una estreleta al front, els homes que són carn de forca solen tenir més aplom, la història dóna molta confiança, tu estàs entre el públic -en la catequesi, en la prostitució, en el front- i encara que de vegades et creus l'eix del món, no eixiràs mai a cos net per damunt o per davant dels altres catecúmens, dels altres freqüentadors de dones públiques, dels altres soldats, ningú no es fixarà en tu mai però no has de lamentar-ho, cadascú arriba fins on pot i els altres li deixen i a tu se't permet viure, et sembla poc?, i aprendre la doctrina i anar amb dones i fer la instrucció, i també recapitular, sobretot recapitular.

En Paco sense por

Hi havia una vegada un home anomenat Paco, que era molt, molt valent. Havia sentit parlar moltes vegades de la por, però ell no sabia pas quina cosa era això. Tenia moltes ganes de saber què era i un dia decidí anar-se'n pel món per veure si la trobava.

Caminant, caminant, se li féu de nit i va pensar en demanar posada a una casa que trobà en el camí. En acostar-s’hi, la gent li aconsellava que no hi anara, perquè allà hi havia la por, que cada nit eixia. En Paco, tot content, digué:

- Precisament jo busque la por, m'agradaria conèixer-la.

La gent el va prendre per boig.

A la casa no hi havia ningú, només una taula molt ben parada amb bon menjar i bon beure. En Paco va sopar i després se'n va anar a dormir. Així que va haver apagat el llum, començà a sentir un catacric-catacrec, com d'ossos de mort, i ben aviat començaren a caure del sostre ossos i més ossos. En Paco va eixir del llit, els va agafar i s'hi posà a jugar a bitlles. A mig jugar va caure un cap de mort, i en Paco, que tenia molta set, va agafar la calavera, la va omplir d'aigua i la féu servir de got. De seguida es va sentir un gran soroll de cadenes, i uns gemecs i crits esfereïdors, i en Paco va cridar:

- Qui vulga res, que vinga!

En Paco es tornà a posar en camí i a tothom que trobava preguntava:

- No em sabríeu dir si per ací prop hi ha la por? Perquè la voldria conèixer!

I la gent el prenia per beneit. Va trobar uns que li digueren:

- Aneu a passar la nit a l'Hostal del Mostatxot, i sabreu què és por.

I allà que se’n va anar. L'amo era geperut, el va rebre molt bé i li donà un gran sopar. Després li digué que li havia de tallar l'orella esquerra, car ell tallava una orella a tots els hostes, perquè havia de fer-se un ungüent per a poder-se curar la gepa, i necessitava per fer-lo tres-centes orelles esquerres, i que ja només n'hi mancava una, que era la d’en Paco. Aquest li replicà que no se la deixaria pas tallar, i que si es volia aplanar el gep, ja li l’aplanaria ell sense necessitat de cap ungüent, i li ventà un cop de porra al gep que li’l va rebentar, i de dintre en va eixir una bossa amb molts diners. El geperut quedà mort i en Paco se n'anà amb les seues dues orelles.

Caminant, caminant, se li féu tard, veié una casa a prop, i se n'hi anà. Estava sola, i trobà al foc tres calderasses que bullien; damunt la taula tres panarros grossos com tres rodes de carro, i tres truites enormes. En Paco tenia gana i menjà una mica d'escudella d'una caldera, una engruneta de truita, una miqueta de pa, però que amb tot i fer-se ell un gran tip, gairebé ni es va conèixer que ho havia tocat. Cercà llit per a dormir i trobà tres llitarros grans com tot València. Quan feia una estona que era al llit, varen venir tres grans gegants que es disposaren a sopar. En veure que els havien furtat menjar, es varen enfadar molt i juraren que si trobaven el que ho havia fet el farien xixina.

Quan se'n varen anar a dormir es trobaren amb en Paco, i li digueren:

- No et fem por?

- Precisament això és el que jo voldria, que me'n féreu, i, si voleu, ja me'n podeu anar a coure una mica de por, que de bona gana me la menjaré i així sabré què és, no hi ha cosa que desitge més.

Els gegants es varen sorprendre molt i no el varen fer eixit del llit, i l'amo del llit on dormia en Paco hagué de dormir a terra. L'endemà, en despertar, li digueren:

- Vols venir? Anem a divertir-nos.

En Paco els seguí i es passaren el dia matant enemics a milers. Arribat el vespre, parlaren d'anar a dormir, però en Paco digué que ell es quedava allí mateix, perquè així l'endemà podria començar abans a tornar a matar més enemics. Amb uns quants morts es féu com una barraca i es posà a dormir.

A mitjanit veié com una llumeta, cercà què era i es trobà amb una vellota que amb uns ungüents fregava el front dels enemics morts i els feia ressuscitar. En Paco la matà i li prengué la copa dels ungüents. Quan tornaren els gegants els digué:

- Nosaltres sí que la fèiem bona; mal podíem acabar amb els enemics, si els matàvem de dia i una vellota amb uns ungüents els ressuscitava de nit.

Els explicà el que havia vist. Els gegants no el volien creure, però ell els digué que li tallaren el cap i que després l'hi tornaren a afegir i que amb els ungüents tornaria a quedar viu. Ho varen fer i, en efecte, quedà com abans, però els gegants no n’estaven prou convençuts. En Paco els proposà de fer la prova amb ells tres; s'hi varen avenir; els tallà el cap, però en tornar-los-els a afegir els el canvià l'un a l'altre i els posà el davant al darrera. Quan en tornar vius es varen veure d'aquella manera, els agafà una por tan gran que els tres varen morir. En Paco s'estirava els cabells perquè tothom tenia por, fins els gegants, i ell no en podia tenir.

Aquells gegants eren mala gent, i el rei, que volia treure-se'ls del davant, en saber que en Paco els havia mort, tingué gran alegria i com que era tan valent el volgué per gendre i li oferí la mà de la seua filla. La princesa que va saber que el gran desig d'en Paco era saber què era por, es proposà que la coneguera. Una nit, mentre dormia, posà al seu costat un canteret d'aigua, li donà un colp i esguità el ventre d’en Paco, a qui agafà una gran por i un gran espant, i digué:

- Ara, si em mor no em sabrà greu perquè ja he sabut, per fi, quina cosa era això de la por.

I conte contat, conte acabat.

Doble jugada mestra

Mentre asseguràvem el nostre futur...

...estalviant com a formiguetes, buscant el millor producte, seleccionant els nostres contractistes, fidelitzant als millors amiguets, protegint la família (no confondre amb nepotisme), estimulant l’elegància social del regal, arriscant la vida pels nostres, sacrificant-nos per Sa Santedat, promocionant la formació més vertadera del poble, repartint a tots sense distincions, gastant tot el que calia, practicant la llei del silenci, fent del turisme una font de riquesa, desenvolupant l’enginyeria financera, proporcionant ajuda a qui la necessitava, posant en valor la nostra gastronomia i donant espai a les empreses relacionades... i tot això, complint sempre la legalitat al peu de la lletra, per un govern plenament cohesionat que sols treballa per als valencians...

...estàvem creant la Comunitat més pròspera del món!

...produint grans esdeveniments a 0 euros, liderant la inversió en la sanitat, fent molt més del que havíem promès, donant una ocupació digna a tothom, treballant a fons per la pau social, invertint amb coherència en l’educació amb resultats espectaculars, pujant al màxim les ajudes als necessitats, rebaixant el deute (para que no se diga), bolcant-nos en el suport als dependents, ampliant les infraestructures per als discapacitats, esforçant-nos en l’atenció a la salut mental...