En fi, ja hem demostrat sobradament que els nostres equips i els nostres líders són els millors als que pot aspirar el poble. I el poble, savi com és, sabrà recompensar la nostra dedicació i esforços.
--> Per l’educació pública, veritable viver de bons ciutadans.
--> Per les enormes inversions en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola. Justament al revés que el nefast govern Zapatero.
--> Per dedicar els impostos a dotar a la población dels millors serveis públics possibles.
--> Per la seriositat a l’hora de valorar el nostre futur econòmic.
--> Pel respecte més profund a les víctimes. A totes.
--> Per la racionalització de la despesa en tots els projectes: mirem fins a l’últim cèntim d’euro!
--> Per no destinar ni un cèntim d’euro a cap cosa inútil.
--> Per l’honradesa del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els líders del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els càrrecs pública del nostre partit.
--> Per l’equilibri informatiu i pel dret a la información del poble.
--> Per procurar la igualtat d’oportunitats per a totes les forces polítiques.
--> Per la millor televisió pública d’Espanya (segons algunes fonts, la millor d’Europa, i segons unes altres, de tot el món!). La més imparcial.
--> Pel compliment abundós de totes les nostres promeses electorals.
--> Per l’exquisida consideració cap als que no pensen com nosaltres: pura sensibilitat.
--> Pel puntual pagament a totes les empreses que treballen per al Conselli en definitiva per a tots els valencians.
--> Per posar en marxa les infraestructures imprescindibles, en el moment oportú.
--> Per les ajudes incondicionals a les famílies necessitades.
--> Per la coherència demostrada en els grans projectes que hem tirat endavant.
--> Per la máxima transparencia, un estil que practiquem tots els dies.
--> Per la fidelitat a l’ideal d’uns serveis socials de qualitat a l’abast de tota la població.
--> Per la dedicació indubtable als dependents.
--> Pel nostre lideratge absolut en l’aplicació de la Llei de Dependència.
--> Pel respecte total a la justicia com a pilar bàsic de l’Estat de Dret.
--> Per la col·laboració, constant i incontestable, amb tots els òrgans judicials. Encara que ens perjudique (que ja és difícil).
--> Per l’escrupolós joc net amb l’oposició: la respectabilitat dels rivals és sagrada.
--> Per les obres ben fetes que permeten que la societat funcione a la perfecció.
--> Pel desvetllament en dotar de tots els mitjans a la sanitat, fins i tot els més petits.
--> Per l’educació integral dels nostres joves a les escoles públiques.
--> Per la defensa a ultrança de la societat laica que som i voler continuar sent.
--> Per la lleialtat institucional alhora que per la creença en la llibertat religiosa: sense cap favoritisme.
--> Pel suport a l’entramat empresarial: especialment al més petit, el dels barris.
--> Per la consideració a tots els col·lectius socials quan prenem les nostres decisions.
--> Per estendre els serveis públics a tota, però tota tota, la població.
--> Per la inversió descomunal, mai vista abans, en infraestructures educatives.
--> Per la valentia i enteresa dels nostres líders, tot un exemple per als ciutadans.http://www.blogger.com/img/blank.gif
--> Pel sometiment conscient a les sacrosantes normes democràtiques.
--> Per l’honradesa, bonhomia, dignitat i valentia del nostre líder màxim.
AQUESTS SÓN ELS NOSTRES LÍDERS
Conclusió
Uns fets
Els fets esdevinguts a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana en aquesta darrera època no vénen sinó a ratificar el lideratge que l’orquestra fantàstica del nostre benvolgut poble valencià, dirigit per l’extraordinària banda de grans mestres del partit popular i per l’egrègia batuta inqüestionable del seu líder Francisco Camps, està mostrant al món sencer. I, no s’oblide, en particular també l’està mostrant a tots els espanyols: perquè la pròxima etapa de conquesta serà l’expulsió dels malignes socialistes del Govern central per a fer de la pàtria comuna anomenada Espanya la RESERVA ESPIRITUAL I MATERIAL D’OCCIDENT. Visca la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana!
Un temps
El temps que estem vivint a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana és d’una importància colossal. Estem descobrint, tan ràpidament com inexorablement, els potencials d’un poble decidit a ser el primer entre tots els pobles, un poble que se sent unit als seus dirigents
, que se sap partícip de les immenses fites i dels enormes guanys que els governants valencians del partit popular, sota el comandament del grandiós cabdill Francisco Camps, estan aconseguint un dia rere un altre
. Són els fonaments essencials d’un noble futur en què la pàtria valenciana serà, per fi, una, gran i lliure!
Honestedat
Ara que s’acosten les eleccions resultarà molt interessant que els valencians coneguen les virtuts i les capacitats que a diari despleguem des dels diferents governs del partit popular. Primera bandera que podem exhibir: l’honestedat. Virtut que practiquem tots els dies, a tota hora i en totes parts. I gràcies a la qual la nostra regió és un paradís per a viure, treballar i conviure.
ni el chorrito del Maneken Pis
No nos duelen prendas (heu escoltat l'Alfonso Grau?): som un exemple d’honestedat proactiva (proactivitat: presa d’iniciatives meditades acuradament i seleccionades per a desenvolupar accions creatives i audaces que generen millores) i el destí ha volgut que tots els altres governs i partits vulguen mirar-se al nostre espill i vulguen imitar la nostra actitud quotidiana devant qualsevol fet. Mantenint una total coherència (sempre, en tot moment i condició). La fidelitat a aquest principi d'honestedat és sagrada per al partit popular. I la coherència demostrada al llarg dels temps avala aquesta sacralitat, practicada des del President fins a l'últim mico. Marca de fàbrica.
Foteses
Fruslerías, o futilidades, que dirà algú. Però no. La Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola està més forta que mai per l'enorme quantitat d'equipaments de tot tipus que s'han fet al llarg i ample de tot el nostre territori. Durant aquests últims anys s'ha realitzat el major esforç inversor en tota la història de la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola, i sempre atenent les necessitats de tot el conjunt del territori, per al present i el futur de les generacions futures. La Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola està més preparada que mai per a qualsevol situació, independentment del moment que visquem. Per això la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola serveix com a referent per a la resta d'Espanya: perquè ha sabut com orientar tot el seu esforç inversor i els seus pressupostos.
Creiem en la vertebració del territori i en la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans. Per això les inversions s'han distribuït per a apropar el projecte de modernitat i de futur de la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola de manera homogènia i coherent, en un ingent esforç inversor en escoles, hospitals, infraestructures, carreteres, depuradores, habitatge, en definitiva, en tot allò que hem volgut fer a la nostra Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola per anar modernitzant en qualsevol comarca, en qualsevol província, en tota ella.
Inigualables
La Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana és coneguda a tot el món pel respecte que infon el seu govern del Partit Popular. Un respecte guanyat a pols per la trajectòria que portem des de fa 16 anys (20 en el cas de la capital València), i que ha aixecat aquest país, perdó, aquesta comunitat, fins a límits mai vistos abans. Sense dubte, i tal com el nostre President va avançar amb la seua visió de líder i de futur, anem més depressa que ningú altre al món.
A diferencia del govern del dissolut i malgastador Zapatero, nosaltres tenim motius per a poder parlar, amb orgull, de la confiança que el poble valencià -tan exigent i puntillós en qüestions polítiques i participatives- diposita contínuament sobre el nostre partit. Una confiança que mai no es veu defraudada, perquè només ens guia el benestar dels valencians i la seua eterna prosperitat.
L’esquerra confon el treball seriós del nostre govern amb el pillatge i la corrupció. Per això admiren Chávez, o Gadaffi, o Castro o el tripartit. Però a diferència de Chávez o Gadaffi o Castro, nosaltres no confonem el país amb el nostre ‘cortijo’, no confonem la democràcia amb els nostres interessos particulars ni confonem la política amb les nostres martingales inconfessables. No confonem l’eficàcia comprovada al llarg de tants anys amb la burda manipulació. El nostre govern no confon ni confondrà mai les majories absolutes amb “la gracia de Dios”. Per això
estem cridats a romandre in saecula saeculorum al front d’aquest poble tan noble i que només té un destí: ofrenar noves glòries a Espanya!
A diferencia del tripartit, nosaltres no som una banda de senyorets autoritaris, prepotents, intolerants, maleducats i antidemocràtics. Ens conduïm amb educació, respecte i sensibilitat.
I admetem les crítiques. Sempre. Les crítiques ens serveixen per a millorar.
Ens comportem amb sinceritat política, amb transparència. Les mentides les problamen uns altres. Nosaltres mai no entrarem en eixe joc. Perquè ens preocupen les persones del carrer, la gent i el seu benestar diari. Sense mentides ni enganys ni maniobres fosques.
Igualment d’exemplar és la coherència dels que guien la nostra actuació. I l'honestedat de mantenir una posició sense pressions de 'ningú'.
la coherència:
l'honestedat:
Això no lleva perquè de tant en tant no ens tirem una maneta entre nosaltres. Quan cal. Perquè si no ens ajudàrem els uns als altres, si no miràrem pels nostres amics de l'ànima als quals debem tant, i si no creàrem oportunitats per als sants emprenedors, no seríem dignes de ser acceptats com la gran ‘família’ que som. Tenim molt present que ‘és de ben nascuts ser ben agraïts’.
Els nostres vincles són indestructibles. I en conseqüència, el món ens mira amb admiració i se sorprèn en veure com tothom se’ns vol acostar. I quina culpa tenim, si som els millors?
Brigada anticorrupció
En una més de les innombrables mesures que hem pres des del nostre Partit Polític Popular per a la regeneració de la nació, hem impulsat i creat la BRIGADA ANTICORRUPCIÓ amb el noble objectiu de tallar d'arrel i en sec totes les males pràctiques que s'estan duent a terme a Espanya, i que s'estan perpetrant especialment a la nostra Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana per culpa de Zapatero. No tindrem pietat amb aquests delinqüents corruptes que estan socavant les arrels morals de la nostra pàtria i les essències més pures de la nostra societat. Acabaran tots jutjats i condemnats per aprofitar-se de la seua posició política per a créixer i fer créixer a les seues famílies i amistats. Caiga qui caiga!
Pla confiança
Com ja és ben sabut fins a l'últim racó d'Espanya –què dic d’Espanya: d’Europa!–, gràcies a Zapatero la deriva de la sagrada nació és caòtica, el rumb està definitivament perdut i les dramàtiques bandades que pateix la nau amenacen la vida de la nostra unitat de destí en l'universal. Ens dirigim directament al caos, si no tallem amb valentia aquest gravíssim problema que posa la nostra pàtria en perill imminent d’extinció. 
Ara és el moment d'aixecar esperances d'un futur millor, un futur que arribarà amb nosaltres i amb el nostre fantàstic... PLA CONFIANÇA! La nostra manera d'ofrenar noves glòries a Espanya! Què dic a Espanya: a Europa!
Valencians! Deixeu-vos dur en braços de la nostra puixança! Valencians, tingueu memòria! Amb el nostre comandament, el salt cap endavant que donarà la comunitat serà tan gran que podríem xafar la lluna. Estem en un moment decisiu, en què la unitat permanent, ferma i indestructible del nostre partit popular permetrà prestar el millor servei als ciutadans, que al·lucinaran (si és que no estan al·lucinats ja) en veure on els portem: líders en ocupació... pública, primers en Dependència, paladins en llengua autòctona, destacats en medi ambient, matrícula en sanitat, excel·lència en educació, model en floricultura. I, amb el nostre mascaró de proa, campeons en cultura! Tenim líders exemplars i amb un expedient brillantíssim!
Xe, feu-nos cas! Perquè nosaltres som intel·ligents, audaços, llestos com ningú!
Tot el contrari que el govern de Zapatero. ¿Què podem esperar d’un govern i un partit socialista que ens margina, ens odia i ens vol fer desaparèixer de la faç de la terra?
Bones pràctiques
Per a finalitzar l'any, presentem un resum de l'última versió del Catàleg de Bones Pràctiques. A imitar, de forma imprescindible, per tots els governs autonòmics, locals i estatals del món.
Bona utilització dels procediments administratius.
Màxim respecte a les instàncies judicials.
Totes les facilitats per als estudis sobre els serveis que proporcionem.
Total suport a la cultura (en determinats casos, a l'escultura).
Seguiment exacte de la normativa impositiva.
Generosos beneficis impositius a la nostra gent (al revés que l'esquerra).
Àmplies mesures de discriminació positiva cap a les dones.
Respecte solemne per totes les víctimes esdevingudes al nostre territori.
Patrocini incondicional a la investigació valenciana.
Equilibri absolutament democràtic en la composició de les institucions.
Seriositat en els grans projectes d'infraestructures, ben pensats i executats.
Rebaixes
En aquests temps de rebaixes per culpa del govern de Zapatero, volem assenyalar els grans esforços que fem perquè la societat valenciana no es veja perjudicada. Esforços perquè els nostres educands musicals tinguen la millor formació possible, o perquè els joves puguen aspirar a un futur prenyat d’expectatives a través de la formació professional. O per estendre el coneixement d’idiomes que obre tantes portes, sense oblidar la dedicació intensíssima a l’ensenyament en valencià, que com tothom sap, és la llengua prioritària a l’escola.
També la sanitat és objectiu prioritari de la nostra acció: tant en l’atenció directa a qui ho necessite com en la investigació sanitària 
apostem fort perquè sabem que redundarà en una millor salut de tots.
I els dependents? A altres llocs que facen el que vulguen. Nosaltres ho tenim clar: els nostres dependents tindran sempre i a temps els serveis que calguen.
Una altra parcel·la que concentra els nostres esforços afecta a tota la gent que busca un habitatge digne i en condicions. Nosaltres estem ahí. Sense vacil·lacions.
I més allà (Plus Ultra, com déiem en l’època gloriosa), la nostra visió de futur queda patent en el lideratge que exercim al camp de la I+D, líders d’Espanya.
Si parlem cruament de diners, la nostra liquiditat és una garantia en tots els àmbits, i així és com som l’enveja d’Europa.
Total: estem orgullosos perquè som diferents. Perquè, a diferència de ZP, nosaltres sí que treballem per a TOTS els valencians, independentment de la seua condició, origen o sexe.
Ben mirat, tot açò no és cap mèrit. Simplement és qüestió d’administrar bé uns diners que al cap i a la fi són de tots els ciutadans i per això hem de tenir totes les precaucions a l’hora de gastar-los.
La millor inversió és l'educació
I què més podem dir que som? Doncs també som...
Per això invertim fortament per a facilitar els estudis a les Universitats, apostem per l'ensenyament a persones adultes, estirem els comptes per tal que tothom tinga accés als llibres de text i posem tota la carn a la graella per a universalitzar el coneixement del valencià.
A més, com és clar i evident, la creació d'infraestructures educatives, que és la nostra aposta ferma i inequívoca pel futur dels valencians.
Les minúcies també
I també, com no, som...
I no sols fem bé les coses importants. També a les nímies (tonteries, bobaes i similars) dediquem els nostres millors i majors esforços, ja que el nostre compromís amb la societat valenciana és TOTAL.
Cosetes simples, com l’extensió gradual i imparable de l’estructura judicial, o l’acceptació escrupolosa dels criteris filològics reconeguts arreu del món. O el tractament que dispensem a un benvolgut director d’Institut, encara que s’equivoque. O la fabulosa relació que mantenim amb els veïns del Carme, ja veus, és una cosa que no costa res. Més cosetes d’anar per casa, com la lluita diària per desenvolupar al màxim la indústria valenciana, o la tendra delicadesa amb què tractem les empreses contractistes d’obres que es bolquen a treballar amb nosaltres. Coses de poc valor i nul·la recompensa, com enfortir la dignitat d’un barri sencer de la ciutat, o com mantenir a ultrança la defensa del nostre medi ambient. Bobaetes com la creació d’una ONG en tota regla, que està xuplat, o la dedicació al comerç minorista, que ho fem sense despentinar-nos. Tot això també ho fem molt rebé, naturalment. Ah!, no oblidem una petita conquesta: la dràstica rebaixa dels nivells acústics als carrers de València, de manera que poques ciutats del món poden competir amb nosaltres.
Què hi farem? Som com som.
Exactament així.
Un govern líder
Per què s’ha distingit aquest govern, des que el partit popular està conduint la nau de la prestigiosa, pionera, emprenedora i inigualable Comunidad Autónoma Valenciana Española? I per què es distingirà sempre, sempre, sempre? Vet ací un resum:
Per defensar el medi ambient davant de tot el món. Per liderar la lluita contra la corrupció i pel compliment estricte del seu codi ètic. Per liderar l’espiritualitat de la pàtria. Per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el castellà, i per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el valencià. En una paraula: la defensa de la nostra llengua està per damunt de tot.
En castellà ja ho tenim demostrat.
Per defensar les tradicions espanyoles més arrelades (i damunt hi ha qui diu que el Consell està paralitzat, que no governa!). I, oiga, atenció: no ens costarà ni un euro! Per defensar les millors instal·lacions públiques per al servei del poble valencià. Per defensar la dignitat dels nostres estudiants, que es mereixen lo milloret. I per defensar la dignitat dels nostres ensenyants que han de fer possible el miracle. Per liderar la pàtria amb el millor esperit emprenedor. I per liderar els avanços econòmics de la pàtria, que beneficien enormement a tots els valencians més que a cap altres espanyols. Per defensar la preeminència absoluta de les polítiques socials en el nostre quefer.
Per defensar la transparència de la nostra gestió i la dignitat de la política, pel convenciment d’estar creant la democràcia participativa i pel sentit de col·laboració amb l’Estat de Dret. Per la nostra seriositat sense taca i pel nostre respecte a la justícia.
I sobretot, sobretot, per la lluita fèrria contra la voluntat criminal del maligne, encarnació demoníaca de les forces del mal, culpable únic de totes les nostres desgràcies, enemic públic número ú de tots els valencians i de la sagrada pàtria valenciana: Zapatero, socialista.
Si és que tots ho diuen.
Ho diu Bellver
Ho diu Blasco
Ho diu Barberá que destapa el mobim.
Ho diu Sánchez:
Sense un duro?
Diuen algunes males llengües que ens hem quedat sense un duro. Si això fos veritat, com tindríem el modèlic servei de metro que tenim? Com podríem garantir a la societat la seua mobilitat més fàcil i còmoda? Com mantindríem les comunicacions tan perfectes que gaudim? O la televisió pública, tan exemplar que és tema d’estudi internacionalment? Com asseguraríem la necessària educació dels nostres fills, en la millor xarxa educativa del món? Com faríem per estendre la cultura a que tothom té dret? O la sanitat, emblema de la societat del benestar per excel·lència? Com podríem millorar el model bilingüísta tan respectuós que ens caracteritza? O els extraordinaris recursos d’oci, coneguts i valorats a tot el món? Com ens podríem protegir contra els incendis i altres agressions de la naturalesa? Com potenciaríem el tresor valencià que és la sensibilitat musical valenciana? Com podríem presumir de tenir la millor i més completa xarxa assistencial coneguda? En què quedaria l’ajuda als dependents? Com faríem perquè els nostres majors tinguen la vellesa més digna possible?
Si això fos veritat, qui podria creure’s que els millors serveis públics del món són els valencians? Ningú, evidentment, ningú!
I és que ningú com nosaltres sap gastar millor els dinerets del poble! Per això cal fer cas omís a les males llengües i tots serem feliços.
Sant Camil 2010
Un es veu a l'espill i es tuteja fins i tot amb confiança, l'espill no té marc, ni comença ni acaba, o sí, sí que té un marc aprimorat daurat amb paciència i pans d'or però la lluna no és de bona qualitat i la imatge que torna ensenya les faccions amargues i desencaixades, pàl·lides i com d'haver dormit malament, potser el que succeeix és que retorna l'atònita faç d'un mort encara emmascarada amb la careta de la por a la mort, és probable que tu sigues mort i no ho sàpies, els morts també ignoren que ho estan, ignoren absolutament tot. Es fa examen de consciència i res no s'aclareix, no, tu no ets Napoleó Bonaparte, tampoc no ets el rei Ciril d'Anglaterra assassinat pels seus cortesans que li varen ficar plom fos pel cul igual que a un mico maricó, tu ets un cames, un pobre home amb el cervell ple d'idees gregàries, d'idees redemptores i que no condueixen a cap lloc, per a ser heroi cal ser més humil i sobretot no saber-ho, ací tot es mou a escala menor, al teu cap i fora del teu cap, ací tot és més domèstic i quotidià, els herois són molt domèstics i quotidians fins que un dia sense que ningú puga explicar-s’ho, passen a la història i farten a les famílies, sí, a les famílies, te’n recordes, de la grip del 18, que va delmar les famílies?, el record de la grip del 18 (de la pèrdua de Cuba, de la setmana tràgica de Barcelona, de la vaga del 17, del desastre d'Anual, de la dictadura de Primo de Rivera, del vol del Plus Ultra, del 14 d'abril, de la revolució d'Astúries) és el refugi dels presumptuosos homes sense història, tan feroços i roïns com els presumptuosos homes amb història, tu t'encares amb el problema i, és clar, no el resols. El cos d'Inmaculada Múgica fa olor de ranci, el vertader nom d'Inmaculada Múgica és Magdalena, no té cognom, tu creus que et desperta l'olor, et fan mal les cames, el pit i el cap però també hi estàs a gust, vagament a gust, acariciant-te el sexe amb la mà, l'alcova fa olor d’agre, de seroform i de cafè fred, les olors són totes bones i dolentes alhora, els passa com als sons, a la tassa de cafè agonitza una mosca, al principi aleteja amb violència i tira puntellons, després es cansa i acaba ofegant-se, poc importa, mosques hi ha moltes, les mosques dels morts són més juganeres i alegres, sembla que estan millor alimentades, les mosques dels amants, inclús les dels barallosos amants que deambulen per la contornada de l'escorxador, són molt circumspectes i acaben quasi sempre ofegant-se en un solatge de cafè fred (o calent, aquesta dada no podràs precisar-la mai). Sí, tu t'encares amb el problema una vegada i una altra i segueixes sense poder resoldre’l, és probable que tinga una solució però tu la ignores. Dir a les coses pel seu nom, no dir a les coses pel seu nom, renegar de tot allò humà i tot allò diví, no renegar de tot l’humà i tot el diví, gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, no gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia pot ser Magdalena àlies Inmaculada Múgica i pot també no ser-ho, passejar pel parc i pels solars on les parelles cometen les seues inevitables porcades, no passejar pel parc ni pels solars on les parelles cometen les seues delitoses i inevitables porcades que acabaran ocasionant-los debilitat, veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, no veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, hi ha xiquets que tarden horrors a morir-se, fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), no fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), llevar-se la vida amb gas, no llevar-se la vida amb gas, donar de menjar al famolenc, no donar de menjar al famolenc, donar de beure a l'assedegat, no donar de beure a l'assedegat, dur-li una xivatada a la policia, no dur-li una xivatada a la policia, compondre sonets, no compondre sonets, jugar al dòmino, no jugar al dòmino, assassinar traïdorament un company de col·legi, no assassinar traïdorament un company de col·legi, etc. No, és inútil, tu no ets Napoleó Bonaparte ni el rei Ciril d'Anglaterra, tu ets carn de catequesi, carn de prostíbul, carn de canó, tu ets el soldat desconegut, l'home a qui no li brilla una estreleta al front, els homes que són carn de forca solen tenir més aplom, la història dóna molta confiança, tu estàs entre el públic -en la catequesi, en la prostitució, en el front- i encara que de vegades et creus l'eix del món, no eixiràs mai a cos net per damunt o per davant dels altres catecúmens, dels altres freqüentadors de dones públiques, dels altres soldats, ningú no es fixarà en tu mai però no has de lamentar-ho, cadascú arriba fins on pot i els altres li deixen i a tu se't permet viure, et sembla poc?, i aprendre la doctrina i anar amb dones i fer la instrucció, i també recapitular, sobretot recapitular.
