Conclusió

En fi, ja hem demostrat sobradament que els nostres equips i els nostres líders són els millors als que pot aspirar el poble. I el poble, savi com és, sabrà recompensar la nostra dedicació i esforços.

--> Per l’educació pública, veritable viver de bons ciutadans.
--> Per les enormes inversions en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola. Justament al revés que el nefast govern Zapatero.
--> Per dedicar els impostos a dotar a la población dels millors serveis públics possibles.
--> Per la seriositat a l’hora de valorar el nostre futur econòmic.
--> Pel respecte més profund a les víctimes. A totes.
--> Per la racionalització de la despesa en tots els projectes: mirem fins a l’últim cèntim d’euro!
--> Per no destinar ni un cèntim d’euro a cap cosa inútil.
--> Per l’honradesa del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els líders del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els càrrecs pública del nostre partit.
--> Per l’equilibri informatiu i pel dret a la información del poble.
--> Per procurar la igualtat d’oportunitats per a totes les forces polítiques.
--> Per la millor televisió pública d’Espanya (segons algunes fonts, la millor d’Europa, i segons unes altres, de tot el món!). La més imparcial.
--> Pel compliment abundós de totes les nostres promeses electorals.
--> Per l’exquisida consideració cap als que no pensen com nosaltres: pura sensibilitat.
--> Pel puntual pagament a totes les empreses que treballen per al Conselli en definitiva per a tots els valencians.
--> Per posar en marxa les infraestructures imprescindibles, en el moment oportú.
--> Per les ajudes incondicionals a les famílies necessitades.
--> Per la coherència demostrada en els grans projectes que hem tirat endavant.
--> Per la máxima transparencia, un estil que practiquem tots els dies.
--> Per la fidelitat a l’ideal d’uns serveis socials de qualitat a l’abast de tota la població.
--> Per la dedicació indubtable als dependents.
--> Pel nostre lideratge absolut en l’aplicació de la Llei de Dependència.
--> Pel respecte total a la justicia com a pilar bàsic de l’Estat de Dret.
--> Per la col·laboració, constant i incontestable, amb tots els òrgans judicials. Encara que ens perjudique (que ja és difícil).
--> Per l’escrupolós joc net amb l’oposició: la respectabilitat dels rivals és sagrada.
--> Per les obres ben fetes que permeten que la societat funcione a la perfecció.
--> Pel desvetllament en dotar de tots els mitjans a la sanitat, fins i tot els més petits.
--> Per l’educació integral dels nostres joves a les escoles públiques.
--> Per la defensa a ultrança de la societat laica que som i voler continuar sent.
--> Per la lleialtat institucional alhora que per la creença en la llibertat religiosa: sense cap favoritisme.
--> Pel suport a l’entramat empresarial: especialment al més petit, el dels barris.
--> Per la consideració a tots els col·lectius socials quan prenem les nostres decisions.
--> Per estendre els serveis públics a tota, però tota tota, la població.
--> Per la inversió descomunal, mai vista abans, en infraestructures educatives.
--> Per la valentia i enteresa dels nostres líders, tot un exemple per als ciutadans.http://www.blogger.com/img/blank.gif
--> Pel sometiment conscient a les sacrosantes normes democràtiques.
--> Per l’honradesa, bonhomia, dignitat i valentia del nostre líder màxim.

AQUESTS SÓN ELS NOSTRES LÍDERS

Uns fets

Els fets esdevinguts a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana en aquesta darrera època no vénen sinó a ratificar el lideratge que l’orquestra fantàstica del nostre benvolgut poble valencià, dirigit per l’extraordinària banda de grans mestres del partit popular i per l’egrègia batuta inqüestionable del seu líder Francisco Camps, està mostrant al món sencer. I, no s’oblide, en particular també l’està mostrant a tots els espanyols: perquè la pròxima etapa de conquesta serà l’expulsió dels malignes socialistes del Govern central per a fer de la pàtria comuna anomenada Espanya la RESERVA ESPIRITUAL I MATERIAL D’OCCIDENT. Visca la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana!

Un temps

El temps que estem vivint a la Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana és d’una importància colossal. Estem descobrint, tan ràpidament com inexorablement, els potencials d’un poble decidit a ser el primer entre tots els pobles, un poble que se sent unit als seus dirigents, que se sap partícip de les immenses fites i dels enormes guanys que els governants valencians del partit popular, sota el comandament del grandiós cabdill Francisco Camps, estan aconseguint un dia rere un altre. Són els fonaments essencials d’un noble futur en què la pàtria valenciana serà, per fi, una, gran i lliure!

Foteses

Fruslerías, o futilidades, que dirà algú. Però no. La Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola està més forta que mai per l'enorme quantitat d'equipaments de tot tipus que s'han fet al llarg i ample de tot el nostre territori. Durant aquests últims anys s'ha realitzat el major esforç inversor en tota la història de la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola, i sempre atenent les necessitats de tot el conjunt del territori, per al present i el futur de les generacions futures. La Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola està més preparada que mai per a qualsevol situació, independentment del moment que visquem. Per això la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola serveix com a referent per a la resta d'Espanya: perquè ha sabut com orientar tot el seu esforç inversor i els seus pressupostos.

Creiem en la vertebració del territori i en la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans. Per això les inversions s'han distribuït per a apropar el projecte de modernitat i de futur de la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola de manera homogènia i coherent, en un ingent esforç inversor en escoles, hospitals, infraestructures, carreteres, depuradores, habitatge, en definitiva, en tot allò que hem volgut fer a la nostra Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola per anar modernitzant en qualsevol comarca, en qualsevol província, en tota ella.

Pla confiança

Com ja és ben sabut fins a l'últim racó d'Espanya –què dic d’Espanya: d’Europa!–, gràcies a Zapatero la deriva de la sagrada nació és caòtica, el rumb està definitivament perdut i les dramàtiques bandades que pateix la nau amenacen la vida de la nostra unitat de destí en l'universal. Ens dirigim directament al caos, si no tallem amb valentia aquest gravíssim problema que posa la nostra pàtria en perill imminent d’extinció. Ara és el moment d'aixecar esperances d'un futur millor, un futur que arribarà amb nosaltres i amb el nostre fantàstic... PLA CONFIANÇA! La nostra manera d'ofrenar noves glòries a Espanya! Què dic a Espanya: a Europa!

Valencians! Deixeu-vos dur en braços de la nostra puixança! Valencians, tingueu memòria! Amb el nostre comandament, el salt cap endavant que donarà la comunitat serà tan gran que podríem xafar la lluna. Estem en un moment decisiu, en què la unitat permanent, ferma i indestructible del nostre partit popular permetrà prestar el millor servei als ciutadans, que al·lucinaran (si és que no estan al·lucinats ja) en veure on els portem: líders en ocupació... pública, primers en Dependència, paladins en llengua autòctona, destacats en medi ambient, matrícula en sanitat, excel·lència en educació, model en floricultura. I, amb el nostre mascaró de proa, campeons en cultura! Tenim líders exemplars i amb un expedient brillantíssim!

Xe, feu-nos cas! Perquè nosaltres som intel·ligents, audaços, llestos com ningú!

Tot el contrari que el govern de Zapatero. ¿Què podem esperar d’un govern i un partit socialista que ens margina, ens odia i ens vol fer desaparèixer de la faç de la terra?

Bones pràctiques

Per a finalitzar l'any, presentem un resum de l'última versió del Catàleg de Bones Pràctiques. A imitar, de forma imprescindible, per tots els governs autonòmics, locals i estatals del món.

Bona utilització dels procediments administratius.
Màxim respecte a les instàncies judicials.
Totes les facilitats per als estudis sobre els serveis que proporcionem.
Total suport a la cultura (en determinats casos, a l'escultura).
Seguiment exacte de la normativa impositiva.
Generosos beneficis impositius a la nostra gent (al revés que l'esquerra).
Àmplies mesures de discriminació positiva cap a les dones.
Respecte solemne per totes les víctimes esdevingudes al nostre territori.
Patrocini incondicional a la investigació valenciana.
Equilibri absolutament democràtic en la composició de les institucions.
Seriositat en els grans projectes d'infraestructures, ben pensats i executats.

Rebaixes

En aquests temps de rebaixes per culpa del govern de Zapatero, volem assenyalar els grans esforços que fem perquè la societat valenciana no es veja perjudicada. Esforços perquè els nostres educands musicals tinguen la millor formació possible, o perquè els joves puguen aspirar a un futur prenyat d’expectatives a través de la formació professional. O per estendre el coneixement d’idiomes que obre tantes portes, sense oblidar la dedicació intensíssima a l’ensenyament en valencià, que com tothom sap, és la llengua prioritària a l’escola.

També la sanitat és objectiu prioritari de la nostra acció: tant en l’atenció directa a qui ho necessite com en la investigació sanitària apostem fort perquè sabem que redundarà en una millor salut de tots.

I els dependents? A altres llocs que facen el que vulguen. Nosaltres ho tenim clar: els nostres dependents tindran sempre i a temps els serveis que calguen.

Una altra parcel·la que concentra els nostres esforços afecta a tota la gent que busca un habitatge digne i en condicions. Nosaltres estem ahí. Sense vacil·lacions.

I més allà (Plus Ultra, com déiem en l’època gloriosa), la nostra visió de futur queda patent en el lideratge que exercim al camp de la I+D, líders d’Espanya.

Si parlem cruament de diners, la nostra liquiditat és una garantia en tots els àmbits, i així és com som l’enveja d’Europa.

Total: estem orgullosos perquè som diferents. Perquè, a diferència de ZP, nosaltres sí que treballem per a TOTS els valencians, independentment de la seua condició, origen o sexe.

Ben mirat, tot açò no és cap mèrit. Simplement és qüestió d’administrar bé uns diners que al cap i a la fi són de tots els ciutadans i per això hem de tenir totes les precaucions a l’hora de gastar-los.

Un govern imparable

A l’octubre, el govern valencià no s’ha aturat. Per a començar, remarquem una reflexió del líder popular Francisco Camps, plena de seny i d’equilibri:

I continuem amb una llarga ristra de tasques, com la nostra croada per la seguretat al transport públic. Els afanys agosarats per dotar d’ocupació a tots els valencians, la preocupació per una millor educació sexual o el respecte a les diferents expressions sexuals perquè totes hi tenen cabuda, a la nostra societat.

Una altra bona causa que guia la nostra actuació és la utilització racional dels diners, àrea en la qual no tenim rival.

Treballem pel bé de la justícia. Perquè el respecte per la justícia és un altre dels pilars dels nostres governs, conscients que no poden haver-hi interferències en el poder judicial des d’altres esferes alienes. Només així es garanteix la independència i l’efectivitat de jutges i tribunals.

Pel que respecta a l’educació, ahí està la nostra gestió. Sols s’ha de veure què estem fent i quina línia portem: no es pot baixar la guàrdia, hi cal un esforç continuat. Així veiem com qui s’esforça pot sortir de la crisi ...no com altres.

Nosaltres, conscients que tot evoluciona, també evolucionem: ara el millor suport del benestar ja no són els grans events (com era abans).

I per a acabar, una sentida apel·lació a la religiositat del poble valencià.

Lideratge del bo

No tenim paraules per a explicar el nostre lideratge.

sense paraules / sense paraules / sense paraules / sense paraules / sense paraules

I és que som...


Anem com una moto! No, no! Com un cotxe de carreres enmig d'un corrent en doll!!!

Com gastar bé

També som...


Tenim en exclusiva la capacitat de gastar bé -extraordinàriament bé, hauríem de dir per a ser sincers- sense que es note molt.

Tant siga en oferir espectacle, com en donar exemple d'organització, com en la previsió del futur, com en fer que les urgències sanitàries funcionen a la perfecció, o com en la racionalització serena de la nostra televisió pública.

Sant Camil 2010

Un es veu a l'espill i es tuteja fins i tot amb confiança, l'espill no té marc, ni comença ni acaba, o sí, sí que té un marc aprimorat daurat amb paciència i pans d'or però la lluna no és de bona qualitat i la imatge que torna ensenya les faccions amargues i desencaixades, pàl·lides i com d'haver dormit malament, potser el que succeeix és que retorna l'atònita faç d'un mort encara emmascarada amb la careta de la por a la mort, és probable que tu sigues mort i no ho sàpies, els morts també ignoren que ho estan, ignoren absolutament tot. Es fa examen de consciència i res no s'aclareix, no, tu no ets Napoleó Bonaparte, tampoc no ets el rei Ciril d'Anglaterra assassinat pels seus cortesans que li varen ficar plom fos pel cul igual que a un mico maricó, tu ets un cames, un pobre home amb el cervell ple d'idees gregàries, d'idees redemptores i que no condueixen a cap lloc, per a ser heroi cal ser més humil i sobretot no saber-ho, ací tot es mou a escala menor, al teu cap i fora del teu cap, ací tot és més domèstic i quotidià, els herois són molt domèstics i quotidians fins que un dia sense que ningú puga explicar-s’ho, passen a la història i farten a les famílies, sí, a les famílies, te’n recordes, de la grip del 18, que va delmar les famílies?, el record de la grip del 18 (de la pèrdua de Cuba, de la setmana tràgica de Barcelona, de la vaga del 17, del desastre d'Anual, de la dictadura de Primo de Rivera, del vol del Plus Ultra, del 14 d'abril, de la revolució d'Astúries) és el refugi dels presumptuosos homes sense història, tan feroços i roïns com els presumptuosos homes amb història, tu t'encares amb el problema i, és clar, no el resols. El cos d'Inmaculada Múgica fa olor de ranci, el vertader nom d'Inmaculada Múgica és Magdalena, no té cognom, tu creus que et desperta l'olor, et fan mal les cames, el pit i el cap però també hi estàs a gust, vagament a gust, acariciant-te el sexe amb la mà, l'alcova fa olor d’agre, de seroform i de cafè fred, les olors són totes bones i dolentes alhora, els passa com als sons, a la tassa de cafè agonitza una mosca, al principi aleteja amb violència i tira puntellons, després es cansa i acaba ofegant-se, poc importa, mosques hi ha moltes, les mosques dels morts són més juganeres i alegres, sembla que estan millor alimentades, les mosques dels amants, inclús les dels barallosos amants que deambulen per la contornada de l'escorxador, són molt circumspectes i acaben quasi sempre ofegant-se en un solatge de cafè fred (o calent, aquesta dada no podràs precisar-la mai). Sí, tu t'encares amb el problema una vegada i una altra i segueixes sense poder resoldre’l, és probable que tinga una solució però tu la ignores. Dir a les coses pel seu nom, no dir a les coses pel seu nom, renegar de tot allò humà i tot allò diví, no renegar de tot l’humà i tot el diví, gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, no gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia pot ser Magdalena àlies Inmaculada Múgica i pot també no ser-ho, passejar pel parc i pels solars on les parelles cometen les seues inevitables porcades, no passejar pel parc ni pels solars on les parelles cometen les seues delitoses i inevitables porcades que acabaran ocasionant-los debilitat, veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, no veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, hi ha xiquets que tarden horrors a morir-se, fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), no fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), llevar-se la vida amb gas, no llevar-se la vida amb gas, donar de menjar al famolenc, no donar de menjar al famolenc, donar de beure a l'assedegat, no donar de beure a l'assedegat, dur-li una xivatada a la policia, no dur-li una xivatada a la policia, compondre sonets, no compondre sonets, jugar al dòmino, no jugar al dòmino, assassinar traïdorament un company de col·legi, no assassinar traïdorament un company de col·legi, etc. No, és inútil, tu no ets Napoleó Bonaparte ni el rei Ciril d'Anglaterra, tu ets carn de catequesi, carn de prostíbul, carn de canó, tu ets el soldat desconegut, l'home a qui no li brilla una estreleta al front, els homes que són carn de forca solen tenir més aplom, la història dóna molta confiança, tu estàs entre el públic -en la catequesi, en la prostitució, en el front- i encara que de vegades et creus l'eix del món, no eixiràs mai a cos net per damunt o per davant dels altres catecúmens, dels altres freqüentadors de dones públiques, dels altres soldats, ningú no es fixarà en tu mai però no has de lamentar-ho, cadascú arriba fins on pot i els altres li deixen i a tu se't permet viure, et sembla poc?, i aprendre la doctrina i anar amb dones i fer la instrucció, i també recapitular, sobretot recapitular.

Doble jugada mestra

Mentre asseguràvem el nostre futur...

...estalviant com a formiguetes, buscant el millor producte, seleccionant els nostres contractistes, fidelitzant als millors amiguets, protegint la família (no confondre amb nepotisme), estimulant l’elegància social del regal, arriscant la vida pels nostres, sacrificant-nos per Sa Santedat, promocionant la formació més vertadera del poble, repartint a tots sense distincions, gastant tot el que calia, practicant la llei del silenci, fent del turisme una font de riquesa, desenvolupant l’enginyeria financera, proporcionant ajuda a qui la necessitava, posant en valor la nostra gastronomia i donant espai a les empreses relacionades... i tot això, complint sempre la legalitat al peu de la lletra, per un govern plenament cohesionat que sols treballa per als valencians...

...estàvem creant la Comunitat més pròspera del món!

...produint grans esdeveniments a 0 euros, liderant la inversió en la sanitat, fent molt més del que havíem promès, donant una ocupació digna a tothom, treballant a fons per la pau social, invertint amb coherència en l’educació amb resultats espectaculars, pujant al màxim les ajudes als necessitats, rebaixant el deute (para que no se diga), bolcant-nos en el suport als dependents, ampliant les infraestructures per als discapacitats, esforçant-nos en l’atenció a la salut mental...

Compromís contra la crisi

L’economia continua marcant la pauta de l’actualitat i nosaltres, compromesos amb la immediata sortida de la crisi, continuem donant exemple de racionalitat. Siga en rehabilitació dels nostres barris més emblemàtics, o en l’esport que tantes glòries i importància ens dóna, en la vigilància forestal de les nostres muntanyes, o en la contenció de la despesa sanitària, tan urgent en els moments actuals. O fins i tot en la imprescindible seguretat dels nostres líders.

A Espanya ja hem marcat fites irrepetibles. Tots es fan creus de com el poble valencià camina cap al seu futur. Regió capdavantera d’Espanya! Donant la nota! I d’entre tots els pobles valencians, Alacant: paradigma de creixement, ocupació, prosperitat, benestar, inversions, equipaments.. La millor terreta del món!

I des de l’estranger? Doncs també és lògic que es fixen en nosaltres. Perquè som un exemple de rigor i coherència. El millor dels exemples, com quedarà demostrat quan eixirem els primers de la crisi econòmica mundial.

I és que totes aquestes coses són summament importants.

Àlbum

Any triomfal: el benestar social i la justícia

Bolcats. En aquest tema, eixa és la paraula exacta.

Bolcats en un òptim funcionament de la Justícia, en la preocupació per la perfecta atenció als malalts mentals, en la correctíssima aplicació de la legalitat en favor dels dependents, en continuar sent líders en aquesta matèria, perquè eixes persones s’ho mereixen tot, en l’empeny destacat per a millorar les seues condicions de vida, en fer de la sanitat pública valenciana la més envejada d’Espanya, en la cura exquisida dels professionals i de les empreses del ram, en el més absolut respecte per totes les opinions que ens ajuden a perfeccionar la nostra acció.

Del 'paseo' ... al 'paseíllo'

Del ‘paseo’ al ‘paseíllo’. O al revés. Un recorregut juganer per les últimes fites que hem marcat. (Ah! Les oques no amaguen res)

Líders en esdebundícia

Malgrat tots els intents de paralitzar-nos, el nostre heroisme, la nostra generositat, la nostra entrega sacrificada, continuen donant fruits gràcies a l’esforç continuat, entossudit, constant, que no cessa ni cessarà mai, mal que li pese al Gürtel, al Garzón o al Zapatero, perquè SOM DE RAÇA! ...

Estenem una perfecta xarxa sense descans, amb les millors infraestructures, perquè tots els valencians puguen gaudir-ne sense discriminació: a les ciutats i també a les comarques.

Invertim amb seny, perquè totes les decisions econòmiques estan sempre guiades per la racionalitat, l'equilibri i l'objectivitat. I lluitem contra la crisi, com no! Els resultats estan a la vista. I res no haguera estat possible sense coherència: sabem exigir igual a uns que a altres.

La nostra preocupació pel medi ambient no admet comparacions. En qualsevol de les seues vessants, sempre hi ha una actuació decidida del govern valencià. Per exemple: planifiquem el territori i l'urbanisme amb la cura més exquisida.

Lluitem per lo nostre: per exemple, hem col·locat un producte genuïnament valencià al top de les llistes de consum. La sanitat exhibeix unes xifres envejables, mai no ha estat en millors mans, gràcies als mitjans posats a la seua disposició i al control ferm de la conselleria.

I com a resultat, proclamem que hem aconseguit elevar la Comunitat Valenciana a les més altes cotes de preperdulència, triverasilitat i esdebundícia! El món sencer està en deute amb nosaltres!