Conclusió

En fi, ja hem demostrat sobradament que els nostres equips i els nostres líders són els millors als que pot aspirar el poble. I el poble, savi com és, sabrà recompensar la nostra dedicació i esforços.

--> Per l’educació pública, veritable viver de bons ciutadans.
--> Per les enormes inversions en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola. Justament al revés que el nefast govern Zapatero.
--> Per dedicar els impostos a dotar a la población dels millors serveis públics possibles.
--> Per la seriositat a l’hora de valorar el nostre futur econòmic.
--> Pel respecte més profund a les víctimes. A totes.
--> Per la racionalització de la despesa en tots els projectes: mirem fins a l’últim cèntim d’euro!
--> Per no destinar ni un cèntim d’euro a cap cosa inútil.
--> Per l’honradesa del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els líders del nostre partit.
--> Per l’honradesa de tots els càrrecs pública del nostre partit.
--> Per l’equilibri informatiu i pel dret a la información del poble.
--> Per procurar la igualtat d’oportunitats per a totes les forces polítiques.
--> Per la millor televisió pública d’Espanya (segons algunes fonts, la millor d’Europa, i segons unes altres, de tot el món!). La més imparcial.
--> Pel compliment abundós de totes les nostres promeses electorals.
--> Per l’exquisida consideració cap als que no pensen com nosaltres: pura sensibilitat.
--> Pel puntual pagament a totes les empreses que treballen per al Conselli en definitiva per a tots els valencians.
--> Per posar en marxa les infraestructures imprescindibles, en el moment oportú.
--> Per les ajudes incondicionals a les famílies necessitades.
--> Per la coherència demostrada en els grans projectes que hem tirat endavant.
--> Per la máxima transparencia, un estil que practiquem tots els dies.
--> Per la fidelitat a l’ideal d’uns serveis socials de qualitat a l’abast de tota la població.
--> Per la dedicació indubtable als dependents.
--> Pel nostre lideratge absolut en l’aplicació de la Llei de Dependència.
--> Pel respecte total a la justicia com a pilar bàsic de l’Estat de Dret.
--> Per la col·laboració, constant i incontestable, amb tots els òrgans judicials. Encara que ens perjudique (que ja és difícil).
--> Per l’escrupolós joc net amb l’oposició: la respectabilitat dels rivals és sagrada.
--> Per les obres ben fetes que permeten que la societat funcione a la perfecció.
--> Pel desvetllament en dotar de tots els mitjans a la sanitat, fins i tot els més petits.
--> Per l’educació integral dels nostres joves a les escoles públiques.
--> Per la defensa a ultrança de la societat laica que som i voler continuar sent.
--> Per la lleialtat institucional alhora que per la creença en la llibertat religiosa: sense cap favoritisme.
--> Pel suport a l’entramat empresarial: especialment al més petit, el dels barris.
--> Per la consideració a tots els col·lectius socials quan prenem les nostres decisions.
--> Per estendre els serveis públics a tota, però tota tota, la població.
--> Per la inversió descomunal, mai vista abans, en infraestructures educatives.
--> Per la valentia i enteresa dels nostres líders, tot un exemple per als ciutadans.http://www.blogger.com/img/blank.gif
--> Pel sometiment conscient a les sacrosantes normes democràtiques.
--> Per l’honradesa, bonhomia, dignitat i valentia del nostre líder màxim.

AQUESTS SÓN ELS NOSTRES LÍDERS

Obres són amors

Ja deien els nostres avantpassats que ‘obras son amores’. Doncs bé, com que nosaltres ens estimem per damunt de tot al poble treballador i després a la terra valenciana, vet ací algunes proves palpables d’aquest amor sense límits. L'extraordinària Ciutat de les Arts en seria un. Les promeses complides en infraestructures educatives una vegada i una altra en seria un altre exemple. El compromís amb els valencians il·lustres en seria un tercer exemple. Visca València!

Pla confiança

Com ja és ben sabut fins a l'últim racó d'Espanya –què dic d’Espanya: d’Europa!–, gràcies a Zapatero la deriva de la sagrada nació és caòtica, el rumb està definitivament perdut i les dramàtiques bandades que pateix la nau amenacen la vida de la nostra unitat de destí en l'universal. Ens dirigim directament al caos, si no tallem amb valentia aquest gravíssim problema que posa la nostra pàtria en perill imminent d’extinció. Ara és el moment d'aixecar esperances d'un futur millor, un futur que arribarà amb nosaltres i amb el nostre fantàstic... PLA CONFIANÇA! La nostra manera d'ofrenar noves glòries a Espanya! Què dic a Espanya: a Europa!

Valencians! Deixeu-vos dur en braços de la nostra puixança! Valencians, tingueu memòria! Amb el nostre comandament, el salt cap endavant que donarà la comunitat serà tan gran que podríem xafar la lluna. Estem en un moment decisiu, en què la unitat permanent, ferma i indestructible del nostre partit popular permetrà prestar el millor servei als ciutadans, que al·lucinaran (si és que no estan al·lucinats ja) en veure on els portem: líders en ocupació... pública, primers en Dependència, paladins en llengua autòctona, destacats en medi ambient, matrícula en sanitat, excel·lència en educació, model en floricultura. I, amb el nostre mascaró de proa, campeons en cultura! Tenim líders exemplars i amb un expedient brillantíssim!

Xe, feu-nos cas! Perquè nosaltres som intel·ligents, audaços, llestos com ningú!

Tot el contrari que el govern de Zapatero. ¿Què podem esperar d’un govern i un partit socialista que ens margina, ens odia i ens vol fer desaparèixer de la faç de la terra?

Les minúcies també

I també, com no, som...


I no sols fem bé les coses importants. També a les nímies (tonteries, bobaes i similars) dediquem els nostres millors i majors esforços, ja que el nostre compromís amb la societat valenciana és TOTAL.

Cosetes simples, com l’extensió gradual i imparable de l’estructura judicial, o l’acceptació escrupolosa dels criteris filològics reconeguts arreu del món. O el tractament que dispensem a un benvolgut director d’Institut, encara que s’equivoque. O la fabulosa relació que mantenim amb els veïns del Carme, ja veus, és una cosa que no costa res. Més cosetes d’anar per casa, com la lluita diària per desenvolupar al màxim la indústria valenciana, o la tendra delicadesa amb què tractem les empreses contractistes d’obres que es bolquen a treballar amb nosaltres. Coses de poc valor i nul·la recompensa, com enfortir la dignitat d’un barri sencer de la ciutat, o com mantenir a ultrança la defensa del nostre medi ambient. Bobaetes com la creació d’una ONG en tota regla, que està xuplat, o la dedicació al comerç minorista, que ho fem sense despentinar-nos. Tot això també ho fem molt rebé, naturalment. Ah!, no oblidem una petita conquesta: la dràstica rebaixa dels nivells acústics als carrers de València, de manera que poques ciutats del món poden competir amb nosaltres.

Què hi farem? Som com som.

Exactament així.

Sense un duro, però...

Sí, sense un duro, però quan arriba l’estiu, on vol anar tota la gent a passar-ho bé? Resposta encertada: A les costes del Llevant, sí senyor! La millor terra del món!
La terra dels contractes B(ons) quan cal, la terra dels sobrecostos sobradament justificats i de la rehabilitació urbana benintencionada i ben entesa, la terra de l’arbitri sà i reparador, la terra de la racionalitat urbanística i de la racionalització econòmica, la terra de les arts. La terra, en una paraula, de la dedicació exclusiva al culte diví, fruit de llargs segles de pregona generositat pesquera i agricultora, sublimació del simbolisme sagrat de l’albarzer ardent.

Sant Camil 2010

Un es veu a l'espill i es tuteja fins i tot amb confiança, l'espill no té marc, ni comença ni acaba, o sí, sí que té un marc aprimorat daurat amb paciència i pans d'or però la lluna no és de bona qualitat i la imatge que torna ensenya les faccions amargues i desencaixades, pàl·lides i com d'haver dormit malament, potser el que succeeix és que retorna l'atònita faç d'un mort encara emmascarada amb la careta de la por a la mort, és probable que tu sigues mort i no ho sàpies, els morts també ignoren que ho estan, ignoren absolutament tot. Es fa examen de consciència i res no s'aclareix, no, tu no ets Napoleó Bonaparte, tampoc no ets el rei Ciril d'Anglaterra assassinat pels seus cortesans que li varen ficar plom fos pel cul igual que a un mico maricó, tu ets un cames, un pobre home amb el cervell ple d'idees gregàries, d'idees redemptores i que no condueixen a cap lloc, per a ser heroi cal ser més humil i sobretot no saber-ho, ací tot es mou a escala menor, al teu cap i fora del teu cap, ací tot és més domèstic i quotidià, els herois són molt domèstics i quotidians fins que un dia sense que ningú puga explicar-s’ho, passen a la història i farten a les famílies, sí, a les famílies, te’n recordes, de la grip del 18, que va delmar les famílies?, el record de la grip del 18 (de la pèrdua de Cuba, de la setmana tràgica de Barcelona, de la vaga del 17, del desastre d'Anual, de la dictadura de Primo de Rivera, del vol del Plus Ultra, del 14 d'abril, de la revolució d'Astúries) és el refugi dels presumptuosos homes sense història, tan feroços i roïns com els presumptuosos homes amb història, tu t'encares amb el problema i, és clar, no el resols. El cos d'Inmaculada Múgica fa olor de ranci, el vertader nom d'Inmaculada Múgica és Magdalena, no té cognom, tu creus que et desperta l'olor, et fan mal les cames, el pit i el cap però també hi estàs a gust, vagament a gust, acariciant-te el sexe amb la mà, l'alcova fa olor d’agre, de seroform i de cafè fred, les olors són totes bones i dolentes alhora, els passa com als sons, a la tassa de cafè agonitza una mosca, al principi aleteja amb violència i tira puntellons, després es cansa i acaba ofegant-se, poc importa, mosques hi ha moltes, les mosques dels morts són més juganeres i alegres, sembla que estan millor alimentades, les mosques dels amants, inclús les dels barallosos amants que deambulen per la contornada de l'escorxador, són molt circumspectes i acaben quasi sempre ofegant-se en un solatge de cafè fred (o calent, aquesta dada no podràs precisar-la mai). Sí, tu t'encares amb el problema una vegada i una altra i segueixes sense poder resoldre’l, és probable que tinga una solució però tu la ignores. Dir a les coses pel seu nom, no dir a les coses pel seu nom, renegar de tot allò humà i tot allò diví, no renegar de tot l’humà i tot el diví, gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, no gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia pot ser Magdalena àlies Inmaculada Múgica i pot també no ser-ho, passejar pel parc i pels solars on les parelles cometen les seues inevitables porcades, no passejar pel parc ni pels solars on les parelles cometen les seues delitoses i inevitables porcades que acabaran ocasionant-los debilitat, veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, no veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, hi ha xiquets que tarden horrors a morir-se, fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), no fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), llevar-se la vida amb gas, no llevar-se la vida amb gas, donar de menjar al famolenc, no donar de menjar al famolenc, donar de beure a l'assedegat, no donar de beure a l'assedegat, dur-li una xivatada a la policia, no dur-li una xivatada a la policia, compondre sonets, no compondre sonets, jugar al dòmino, no jugar al dòmino, assassinar traïdorament un company de col·legi, no assassinar traïdorament un company de col·legi, etc. No, és inútil, tu no ets Napoleó Bonaparte ni el rei Ciril d'Anglaterra, tu ets carn de catequesi, carn de prostíbul, carn de canó, tu ets el soldat desconegut, l'home a qui no li brilla una estreleta al front, els homes que són carn de forca solen tenir més aplom, la història dóna molta confiança, tu estàs entre el públic -en la catequesi, en la prostitució, en el front- i encara que de vegades et creus l'eix del món, no eixiràs mai a cos net per damunt o per davant dels altres catecúmens, dels altres freqüentadors de dones públiques, dels altres soldats, ningú no es fixarà en tu mai però no has de lamentar-ho, cadascú arriba fins on pot i els altres li deixen i a tu se't permet viure, et sembla poc?, i aprendre la doctrina i anar amb dones i fer la instrucció, i també recapitular, sobretot recapitular.

Esdeveniments consuetudinaris

Succeïts consuetudinaris que esdevenen a la rua valenciana.

València: bressol universal de l’art modern. Paradigma de la promoció del medi ambient entre la joventut. Epicentre d’una terra pionera en la protecció del territori, d’una Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana imitada per propis i estranys. Centre de gravetat d’una regió emissora de cultura al món sencer. Consagrada a una patrona que simbolitza la nostra voluntat de dedicació estoica als desemparats...

En aquesta ciutat que és l’enveja d’Europa per ser model de planificació respectuosa, uns forasters van eixir al carrer a manifestar-se, tal com ho va mostrar la nostra televisió, la millor eina informativa al servei dels valencians, modelo d’imparcialitat, objectivitat, transparència i pluralisme (i no com altres, que fan pena). El motiu era agredir les nostres sagrades institucions, que tan seriosament treballen per a prendre les decisions més encertades. Però el govern del partit popular, ferm el pas, mirada al front, continuarà implacable aplicant la legalitat per a la més sana consecució de l’interès general, que és l’únic objectiu que sempre ens guia. Des de la fortalesa, des de la coherència.

Perquè a nosaltres no se’ns pot acusar de favoritisme, amiguisme o nepotisme o com collons es diga això, ja que som extraordinàriament escrupulosos en el repartiment de prebendes i concessions i complim al milímetre les normes, els terminis, les formes.

Nosaltes som justos: alcem la veu contra qualsevol perjudici als valencians. No intoxiquem, no manipulem, no mentim. No apel·lem a les baixes passions. No faltem al degut respecte que ens mereixen els adversaris. Pel contrari, podem exhibir orgullosos un exemplar comportament cívic i una digna generositat amb els contraris. Qui vulga, que n’aprenga!

Una casa que fa cantonet...

I bé, si 5.472 veïns del Cabanyal (que, total, no té més que 20.515 habitants, i la majoria degradats) ens han votat, podem o no podem fer el que ens isca de les gònades en eixe barri de la capital? Doncs no, el Govern de ZP, que ens odia i té una fixació amb tot el que fa olor a valencià, no vol que ho fem. I els ultraradicals que són com ell, que a saber quins interessos persegueixen, tampoc volen. Però és igual, perquè la llei és de la nostra propietat i a més està de la nostra part, podem fer el que ens rote. I com assenyalen els mitjans de comunicació, des del poble pla fins a les institucions més competents, tothom està del nostre costat. Per això cobren especial importància les paraules pacificadores dels nostres líders, dites amb l'elegància senyorial del tinent d'alcalde i amb el sentit comú incomparable de l'alcaldessa, que actua en conseqüència amb la lleialtat institucional que la caracteritza.


El dr. NO contra els radicals dolents (que no descansen ni tan sols en cap de setmana...)

Àlbum

Any triomfal: el territori i el medi físic

2009 ha sigut, de lluny, el nostre millor any. Però espereu a veure què farem en el 2010.Prenent com a base el que hem fet enguany, construirem desenes de milers de milions d’habitatges, suficients per a tots els habitants planetaris. Augmentarem la superfície protegida de la Comunitat en 892.440 hectàrees, la major de la terra. Abalisarem els 2.700 quilòmetres del metro valencià per a fer d’ell el més segur de tots. Regenerarem 7.000.000 d’arbres a la ciutat de València, el major pulmó verd urbà del planeta. Per al manteniment de les infraestructures imprescindibles llançarem un gran programa que no ens costarà ni un euro. Mostrarem a l’orbe sencer l’emblema que ens fa sentir-nos orgullosos de ser valencians. Donarem exemple de legalitat en totes les accions i iniciatives que afecten el territori. Construirem 14.833 col·legis i 10.204 instituts de categoria. Mantindrem a ratlla la despesa prevista sense passar-nos-hi ni un pèl. Engrandirem la capital amb fites arquitectòniques a preus ridículs. Construirem 2.300 jardins la mar d’ecològics que seran l’enveja del món. Muntarem 844 carreres de cotxes sense cap cost per a les arques públiques. Farem 1.200 centres de convencions i congressos que estimularan l’arribada del turisme. Implantarem 900 grans superfícies a tots els pobles de majoria popular.

Del 'paseo' ... al 'paseíllo'

Del ‘paseo’ al ‘paseíllo’. O al revés. Un recorregut juganer per les últimes fites que hem marcat. (Ah! Les oques no amaguen res)

Líders en esdebundícia

Malgrat tots els intents de paralitzar-nos, el nostre heroisme, la nostra generositat, la nostra entrega sacrificada, continuen donant fruits gràcies a l’esforç continuat, entossudit, constant, que no cessa ni cessarà mai, mal que li pese al Gürtel, al Garzón o al Zapatero, perquè SOM DE RAÇA! ...

Estenem una perfecta xarxa sense descans, amb les millors infraestructures, perquè tots els valencians puguen gaudir-ne sense discriminació: a les ciutats i també a les comarques.

Invertim amb seny, perquè totes les decisions econòmiques estan sempre guiades per la racionalitat, l'equilibri i l'objectivitat. I lluitem contra la crisi, com no! Els resultats estan a la vista. I res no haguera estat possible sense coherència: sabem exigir igual a uns que a altres.

La nostra preocupació pel medi ambient no admet comparacions. En qualsevol de les seues vessants, sempre hi ha una actuació decidida del govern valencià. Per exemple: planifiquem el territori i l'urbanisme amb la cura més exquisida.

Lluitem per lo nostre: per exemple, hem col·locat un producte genuïnament valencià al top de les llistes de consum. La sanitat exhibeix unes xifres envejables, mai no ha estat en millors mans, gràcies als mitjans posats a la seua disposició i al control ferm de la conselleria.

I com a resultat, proclamem que hem aconseguit elevar la Comunitat Valenciana a les més altes cotes de preperdulència, triverasilitat i esdebundícia! El món sencer està en deute amb nosaltres!

Mejorando lo presente

Però a pesar del Govern d’Espanya, la nostra Comunitat Autònoma continua immersa en un impressionant corrent ‘a xorro’ (com va assenyalar el nostre president) i cada dia que passa ens és més difícil superar-nos a nosaltres mateixos en els assoliments socials, econòmics, educatius i de tot tipus que portem liderant 14 anys.

Per què tenim el millor transport públic del món? Ahí està, per demostar-ho, una xarxa de metro que és l’enveja de tots. Ens mou l’enorme responsabilitat que ostentem i la inequívoca sensibilitat cap als ciutadans. Malgrat les males llengües.

Per què tenim el millor destí turístic del món? El treball de molts anys, la dedicació febril a aquest sector econòmic, la inversió en infraestructures i obres, el respecte als nostres visitants, el convenciment que l’esport és la pedra angular de la convivència i l’aposta clara per les grans cites mundials que suposen grans ingressos i molts llocs de treball, han fet que, amb orgull, puguem presumir de ciutat líder, una ciutat on els turistes mai no sentiran cap tipus de molèstia.

Per què tenim la millor sanitat del món? Un altre dels nostres compromisos, inherent a l’estat del benestar que impulsem, és el dret a una sanitat eficaç, un sistema modern i universal. Sense reparar en despeses: els valencians s’ho mereixen!

Per què tenim la millor atenció social del món? Perquè la família és objectiu prioritari d’aquest govern, perquè hi dediquem els recursos necessaris, perquè sabem que la força d’un país són els seus immigrants, perquè tot el que fem pels dependents sempre serà poc, perquè la qualitat d’una societat es mesura per la qualitat de l’atenció als seus majors.

Per què tenim la millor situació econòmico-financera del món? És norma de la casa mirar amb lupa les despeses, per a evitat situacions difícils o de perillós descontrol. Per això, pels nostres savis moviments, sempre tenim la caixa plena. D’altra banda, analitzem escrupolosament en què invertim en cada moment i no ens deixem dur per alegries conjunturals ni per promeses espúries de magnats que sols volen el seu benefici. I sempre des de la transparència i la sinceritat amb la població, que en cada moment sabrà, sense embuts, què estem fent per la comunitat.

Per què tenim la millor educació del món? Portem gairebé dues dècades construint les millors infraestructures educatives. No tenim cap dubte que l’educació és el major puntal del futur.

Per què tenim la millor gestió del territori, del patrimoni i del medi ambient del món? Mireu les contundents actuacions contra els incendis o contra les riuades. O la protecció de les nostres terres més emblemàtiques o dels nostres paratges naturals. I a València, per exemple, hem de dir als descreguts que alguna raó tindríem quan vam crear la primera regidoria municipal del canvi climàtic del món. Tot s’ho mereix la ciutat més verda del planeta!

I, finalment, per què tenim el millor nivell de democràcia del món?! Per a nosaltres, la política no és una via cap a l’enriquiment personal, ni al lluïment egoista. És una noble activitat que reconeixem, fins i tot, als nostres pitjors enemics. Morirem en l’intent d’aprofundir en la democràcia i en la lluita pel dret al pluralisme i a tota la informació, drets sagrats pels quals sentim el major dels respectes. I sempre amb la veritat per davant.

A veure qui és capaç de millorar tot això! Ni nosaltres mateixos!

Què gran és ser Gürtel!

Com indiquem al nou web institucional, els compromisos del president estan molt clars:

Sense descans (o, en llenguatge militar, per terra, mar i aire) en la recerca d'objectius i projectes per a millorar la qualitat de vida de la societat valenciana, el nostre govern treballa febrilment i no abandona mai les seues responsabilitats. I ho fem amb seriositat, amb honradesa i amb total transparència. No hi ha obstacles per a nosaltres, res que ens puga desviar dels nostres propòsits que assolirem amb dedicació i molts sacrificis. Tenim un president campió!

No sols des de Presidència: des de totes les àrees treballem amb un ritme frenètic. Lluitem contra l'atur i a favor de l'ocupació digna per a tothom. Administrant sàviament els diners, com sols nosaltres sabem fer, reduïrem els impostos i contribuïrem a la millora del teixit productiu valencià. Les nostres empreses tornaran a ser punteres gràcies al nostre ferm impuls.

Més benestar social per a tots! I tant que milloren les condicions de vida de les famílies valencianes! Una de les finalitats més nobles entre totes. Perquè volem que el nivell de vida puge i no posarem límits a això. Com tampoc no tenim límits en l'auxili a les necessitats dels nostres majors, dels nostres dependents, que es mereixen ser tractats amb tota sensibilitat i als qui dediquem esforços destacats.

Així mateix, en l'àrea d'infraestructures i transports, treballem per una xarxa de metro més perfecta -si això és possible-, en mesures d'agilització i seguretat en el trànsit rodat i en la comunicació intercomarcal, gràcies a les excel·lents relacions que mantenim amb els agents responsables. La nostra és una labor que desperta enveja en tot el món:

Iniciatives pioneres en la consecució del plurilingüisme, àmpliament estudiades dins i fora de les nostres fronteres per la seua originalitat i caràcter innovador i presència internacional de les fonts valencianes del saber.

La cultura és la base d'un poble. I com a tal, la respectem i la fomentem al màxim. I en ella, el puntal que és la llengua, que ens fa enorgullir-nos del seu ús quotidià i que mai no usarem com a arma d'enfrontament, de la que mai farem un punt de conflicte: ans al contrari. No podem deixar de parlar de l'esport, una activitat amb què ens trobem absolutament identificats i implicats.

En sanitat: doncs sí, atenció detallada i àgil pels millors professionals, i fantàstics hospitals per tot arreu. Els diners millor gastats, per a la salut dels valencians.

Mimem el teixit productiu, sense parar-nos en barres o en estúpids sentimentalismes. Contribuïm a la major competitivitat de les empreses, mitjançant delicades operacions d'enginyeria financera. Sempre amb especial atenció al buque insígnia empresarial que tant fa per propagar la nostra acció amb pèls i senyals.

Reiterem, ara i sempre, la nostra voluntat de mantenir i potenciar l'horta, un dels més importants senyals d'identitat dels valencians.

Treballem pel paisatge, fauna i flora valencianes. Amb fortes inversions contra els incendis que tant de mal poden fer al nostre territori. Treballem conta la contaminació i ens empleem a fons en la lluita front al canvi climàtic. No es pot demanar més, el nostre compromís amb el medi ambient és total!

Facilitem el treball i l'acció de la justícia, sempre des del major respecte a la seua autonomia i a les seues decisions, sense usar-la de forma partidista o interessada. Perquè al revés que altres, el nostre és un partit polític net, transparent, complidor de les lleis i alhora molt sever amb els que no segueixen el codi ètic marcat.

Estarem sempre en primera línia, en la defensa de les persones i dels seus drets. Totes les veus, fins i tot les discordants, són igualment importants per a nosaltres, i treballem perquè totes siguen escoltades. Perquè la nostra obligació és aspirar a una societat democràtica, i buscar la pau social i el consens quan hi ha conflictes.

El turisme: font d'ingressos, recurs vital del sistema econòmic valencià i imatge de la nostra comunitat en tot el món. Un altre objectiu estratègic d'aquest govern responsable.

Finalment, quina millor manera de treballar per una major participació social que procurar als valencians la informació més veraç i completa: això sí que és educar per a la ciutadania!