Esdeveniments consuetudinaris

Succeïts consuetudinaris que esdevenen a la rua valenciana.

València: bressol universal de l’art modern. Paradigma de la promoció del medi ambient entre la joventut. Epicentre d’una terra pionera en la protecció del territori, d’una Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana imitada per propis i estranys. Centre de gravetat d’una regió emissora de cultura al món sencer. Consagrada a una patrona que simbolitza la nostra voluntat de dedicació estoica als desemparats...

En aquesta ciutat que és l’enveja d’Europa per ser model de planificació respectuosa, uns forasters van eixir al carrer a manifestar-se, tal com ho va mostrar la nostra televisió, la millor eina informativa al servei dels valencians, modelo d’imparcialitat, objectivitat, transparència i pluralisme (i no com altres, que fan pena). El motiu era agredir les nostres sagrades institucions, que tan seriosament treballen per a prendre les decisions més encertades. Però el govern del partit popular, ferm el pas, mirada al front, continuarà implacable aplicant la legalitat per a la més sana consecució de l’interès general, que és l’únic objectiu que sempre ens guia. Des de la fortalesa, des de la coherència.

Perquè a nosaltres no se’ns pot acusar de favoritisme, amiguisme o nepotisme o com collons es diga això, ja que som extraordinàriament escrupulosos en el repartiment de prebendes i concessions i complim al milímetre les normes, els terminis, les formes.

Nosaltes som justos: alcem la veu contra qualsevol perjudici als valencians. No intoxiquem, no manipulem, no mentim. No apel·lem a les baixes passions. No faltem al degut respecte que ens mereixen els adversaris. Pel contrari, podem exhibir orgullosos un exemplar comportament cívic i una digna generositat amb els contraris. Qui vulga, que n’aprenga!