Sense un duro?

Diuen algunes males llengües que ens hem quedat sense un duro. Si això fos veritat, com tindríem el modèlic servei de metro que tenim? Com podríem garantir a la societat la seua mobilitat més fàcil i còmoda? Com mantindríem les comunicacions tan perfectes que gaudim? O la televisió pública, tan exemplar que és tema d’estudi internacionalment? Com asseguraríem la necessària educació dels nostres fills, en la millor xarxa educativa del món? Com faríem per estendre la cultura a que tothom té dret? O la sanitat, emblema de la societat del benestar per excel·lència? Com podríem millorar el model bilingüísta tan respectuós que ens caracteritza? O els extraordinaris recursos d’oci, coneguts i valorats a tot el món? Com ens podríem protegir contra els incendis i altres agressions de la naturalesa? Com potenciaríem el tresor valencià que és la sensibilitat musical valenciana? Com podríem presumir de tenir la millor i més completa xarxa assistencial coneguda? En què quedaria l’ajuda als dependents? Com faríem perquè els nostres majors tinguen la vellesa més digna possible?

Si això fos veritat, qui podria creure’s que els millors serveis públics del món són els valencians? Ningú, evidentment, ningú!

I és que ningú com nosaltres sap gastar millor els dinerets del poble! Per això cal fer cas omís a les males llengües i tots serem feliços.