Passades les vacances, ens trobem amb algunes galtades (injustes, com sempre) a les nostres polítiques:
...i una reflexió que només servirà als de sempre.
Al setembre, calbots
Educació en precari
L'educació continua sent un problema que sols nosaltres podem arreglar, especialment explosiu quan es combina amb el tractament de la immigració, i que desemboca en els desequilibris actuals.
La realitat inversora és la que és, i no té per què quadrar amb la promesa inicial, siguen quines siguen les conseqüències que se'n deriven.
Simpàtica crida per a nostàlgics, tornem al túnel del temps:
(On hauré posat aquells vells exemplars de Vidas Ejemplares de la meua infantesa?)
Desesperança
Terrible contrast entre el drama produït per la desesperació, i la indecència de qui ens acusa de no treballar per a impedir-ho.
Capítol a banda mereixen l'atenció sanitàrio-farmacèutica i la voluntat de cooperació de les autoritats.
La política és 'lo nostre'
Sense pausa, doncs, anem a continuar millorant la línia informativa de Canal 9. De forma complementària, mà dura amb els il·legals i amb els traïdors. Molt de rigor també amb els conspiradors antivalencians.
Com a contrast luminós, la generositat de Grau en avisar del perill a l'enemic. O el saber estar de les nostres autoritats. I a la recerca del sempre desitjable punt just en les discussions, igual que la sinceritat política.
Cacaus o no cacaus, that's the question
Parlem d'economia. D'entrada, es veu que hem fet el gran forat.
Dos músics assequibles. I els tenim a València!
Per tenir content al personal, què millor que rebre dos (o més) sous, no?
Batem rècords per oferir més glòries a Espanya. I si eixim als papers, és perquè fem grans coses en educació, sanitat, serveis socials...
Amb nosaltres sempre hi ha qui es beneficia de la política municipal: siga a València, siga a Cabanes.
I la gran sorpresa: ara ens hem de dedicar a desmuntar açò.
Ciutadania en peu, ciutadania irredenta
La població continua mobilitzant-se per reclamar millores (més?) en la seua qualitat de vida. Mentrestant, altres persones esperen des de llarg una solució que necessita el seu temps per a materialitzar-se.
Tenim més regidors imputats per prevaricació derivada de l'urbanisme. I què?, és que això és un problema per a continuar en política?
Això sí, tenim algun problemeta a Castelló, amonestada pel TSJ.
Les bones obres
Afortunadament, els factors del progrés no descansen. I no els pesa avaluar decisions d'alta gravetat, encara que siguen doloroses.
L'economia, estúpids!
Com podem veure, el mes d'agost ha estat marcat per multitud de temes relacionats amb l'economia.
Les males llengües observen que quan no se'ns va la mà en recompenses, se'ns ve a dintre de la caixa per algun motiu, i clar, treuen la conclusió: deute campió a diverses bandes, per capita, d'empreses públiques, de fundacions...
Amb tanta borumballa, un savi consell: si tens alguna discapacitat, millor que no viatges a un parc natural.
I el colofó: prometem el 0,7% per a cooperació a bombo i platerets, i el reduim a la meitat quan ningú no ens veu (el 13 d'agost: som o no som els més llestos?).
De tribunals...
El cas IVEX propicia la detenció de Lagier, i a l'Ajuntament de Calp li volen fer creure que s'ha portat malament.
Especialitats de la casa (1)
Però de què serveix que la Unió Europea declare zones protegides? I què farem amb les nostres costes?
Això sí, en qüestió d'habitatge donem la nota. I en reserva de sol escolar, també.
En agost, hem conegut una nova pilleria de l'alcalde (anterior) de la Vila Joiosa.
I de nota total, la desvergonya d'un grup català que representa una versió actualitzada del Tirant lo Blanc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
