Va arribar el juny

Juny comença amb els ànims excitats per una victòria electoral (no per més esperada, menys gratificant). Hem d’insistir en l'autoexculpació (iniciada dos dies després de les eleccions) sense embuts respecte a qualsevol delicte, pecat, error o maldat comesa anteriorment.

Manifestem la nostra fermesa a través d'alguna decisió dolorosa, però necessària per a mantenir la salut democràtica del país.

D'altra banda, la gent, la ciutadania –diuen que afectada–, reanuda les seues clàssiques protestes als carrers, als despatxos i als tribunals, Escola Valenciana xifra en 200.000 (!) les persones assistens als actes de les Trobades d'enguany i les associacions veïnals fan les seues reivindicacions.


Com ja ve sent habitual, l'urbanisme genera notícies a tort i a dret. Hi ha qui dirà: desaparició d'alqueries, destrucció de famílies, deportació de ciutadans i ciutadanes com ja es va fer a La Punta, carxots des de la Unió Europea i des de Greenpeace (no sols, però principalment, a l'Administració valenciana), avisos del Defensor del Pueblo, regidors amb un alt sentit del deure, o la denúncia al Tribunal europeu. Tot mentida.

Al voltant de la justícia també giren alguns elements interessants. Hi apareix, per què no dir-ho, l'obsessió hidrològica d’un govern compromès, així com l'Ajuntament d'Alacant i el seu mandatari, un regidor díscol, un alcalde bromista, aquell accident de metro que va haver a València, la petita explosió d'una subestació a Patraix, les martingales de Terra Mítica o la sensibilitat ecologista d’eixe mateix govern compromès.

Els diners, com no, han protagonitzat històries: amb gran satisfacció, podem assegurar que la nostra economia ja es tracta de tu a tu amb la de Ceuta, que l'ensenyament privat millora les seues expectatives, que naix una nova font catòlica del saber, que la nostra televisió bat rècords o que una família emprenedora va encertar amb els negocis i ha aconseguit una envejable fortuna. Parlant de diners i de serveis socials: vegem els recursos destinats i comprovem la tacanyeria de l'Estat o com tractem la gent major.

I com van en els últims temps les inversions estatals en la nostra terra?





Quant a l'atenció a les persones discapacitades de la ciutat de València, creiem que l'Ajuntament "roza la excelencia".

Finalment, aquest govern de l'Ajuntament capitalí ens dóna la notícia més espectacular: pletòric per la victòria, presenta dues regidories inefables, Canvi climàtic i Contaminació acústica. El cap i casal, com sempre, fidel a la cita en eixa línia pionera que el caracteritza i que defineix el nostre caràcter emprenedor i líder, molt millor i més productiu que no l'afició a la música, als ninots o a les taronges. I encara hi ha il·letrats que critiquen la profusió lumínica, o les previsions de l'ordenança contra el soroll, o les actuacions en aquesta matèria, o el tractament de residus!