Economia al rescat!

Pas als salvadors de la pàtria! On se’ns necessita, allà hi som! L’economia al rescat de la política! (o si voleu, al revés, que vindria a ser el mateix)

Al rescat… de l’empresa privada que se sacrifica per la ciència i l’entreteniment. De l’entramat d’empreses publiques que fan progressar al nostre poble. De la deguda transparència informativa. De la vida embrionària (després de l’espentó a la Llei de la Dependència, és hora d’espentar la vida: no hi ha cosa més bonica, després de la geperudeta!). Del dret a la informació del nostre amat públic. Del just desenvolupament de les nostres infraestructures (a veure quina ciutat se’n gasta més!). Dels bons amics rics, que sols pensen en crear ocupació i riquesa. De la diversió: el valencià també té dret a passar-s’ho bé! (I sense cap cost per a les butxaques valencianes!!!). Del dret a la informació del nostre amat públic (açò em sona...). Del control minuciós de la despesa (no se’ns escapa ni un cèntim). Del sector obres i serveis (aquests, és que s’ho mereixen tot). De no gastar ni un euro més de l’imprescindible.

Dos apunts finals:

La nostra generositat cap al noble contrincant polític, que també té dret a la vida.

L’amor sense límits del nostre president a la comunitat valenciana! Perquè si Zapatero no és capaç de treure’ns de la crisi, Francisco Camps sí que pot!