Encaixem les crítiques

Per molt que als tribunals vulguen posar en dubte la integritat dels nostres edils siga a Orpesa, siga a Cabanes, siga a València, o atacar l’honorabilitat de les millors persones, el que cal fer és deixar que la justícia treballe al seu ritme.

Una administració responsable no pot contar-ho tot, no pot crear alarmisme. I en canvi hem de veure que alguns se’n van, de la llengua o del magí, o insisteixen a abusar de la paciència aliena. Sort d’algunes magistrades que saben el que fan!

Crítiques als calendaris de les infraestructures: ens n’hem acostumat ja. Però en el tema de carreteres, no podran dir que no hem fet res.

Així és, si us ho sembla

En política, poca novetat: la insistència antivalenciana en demanar més investigacions, més aclariments, més auditories o més comparecences, com si la desgràcia natural del Palau de les Arts no estiguera claríssima; la candidata que ens mortifica; la croada contra la televisió il·legal o les palisses de l’assignatura Educació per a la ciutadania, o de la Llei de Dependència.

La millor atenció social

Quina ocurrència de les forces de l’ordre: diuen que no en tenen prou. Però si tothom sap que nosaltres complim sempre les nostres promeses! (Encara que de vegades ens retardem una mica). I de què es queixen a Alboraia si tenen els millors serveis sanitaris?

I uns altres: diguen el que diguen, sabem que interpretem la llei de forma correcta.

Sempre avançant

Mal assumpte, quan algú ens posa els catalans com a exemple. A nosaltres, que som el paradigma de l’eficàcia, per molta insídia que llancen.

I tindrem més progrés per a Cullera, malgrat l’oposició dels de sempre, que voldrien que se’ns caigueren els edificis, però no cauran perquè ningú no protegeix millor i més que nosaltres. I si es tracta de monuments històrics, tindran molta ràbia i enveja però no tenen res a ensenyar-nos.

Per fi, Calatrava posa Castelló al mapa de la plena modernitat i, a més a més, a l'endemà ens dóna la raó en la gestió de la catàstrofe natural del Palau de les Arts.

Una manera de ser, una manera de fer

La política és la nostra manera de defensar lo nostre: l'aigua, l'honor, la llibertat religiosa, la televisió pública, la transparència informativa, el valencianisme en totes les seues facetes. I sempre que calga rebutjarem les ingerències deslleials, serem rigorosos front als enemics (fins i tot abans que es porten malament) i mantindrem la més estricta fermesa parlamentària.


I tot açò ho farem compatible amb el necessari impuls modernitzador de l'Administració, impuls que l'Ajuntament de València ha aprofitat per a proclamar novembre com a Mes de la Campana.

Sempre millorant

Amb una clara concepció de l’educació lliure i accessible per a tothom, malgrat algun petit desajust, fins i tot per a qui més ho necessita. Regulant la convivència escolar i equilibrant els diversos interessos dels actors educatius.

I deixant clar que el valencià és la nostra opció lingüística per excel·lència.

Ressaca al Palau de les Arts

Després de la tempestat, ens toca afrontar les seqüeles: les reparacions costoses, les opinions dels enterats, la necessitat de reconèixer alguna cosa, les pressions perquè diguem el cost dels danys, i sobretot la deslleialtat d'alguna gent en donar als quatre vents els problemetes causats per les inundacions.



Uns problemetes que no eren previsibles! (...i a més a més, la culpa ha estat del conductor, no nostra).

CCC - Continuem construint comunitat

Per fi!, obrim via per al creixement de Cullera, ajudem a millorar la gestió dels transports, i a Alacant també anem pel bon camí. D'altra banda, un retard ací, una interrupció allà, alguns petits incompliments (com si no haguérem avançat ja tantíssim), alguna protesta (dels de sempre), les rancúnies dels antivalencians i les seues acusacions constants... poc importa tot açò front al progrés que impulsem.

I què dir de l'operació d'enbelliment sublim de l'antiga Tabacalera, tan necessari... El que molts ens tenen és pura enveja!

(I com sempre, hi ha qui vol judicialitzar la política, carregats amb el seu resentiment).

Justícia: llarg recorregut

Per què la Síndica de Greuges sempre va contra nosaltres? Caldria canviar-la!

Quant a Carlos Fabra, no li podran trobar res, passen els jutges que passen pel seu cas. Igual que els cas de Tabares, o el del l’alcalde de Fanzara, o la suposada corrupció a Alacant: res de res!

Diners per a tot

Sí. Diners per a tot. Però, segons quines coses, en tindran menys o en tindran més. Perquè hem de ser seriosos i és essencial tenir clars els vertaders interessos. Intentem ser equitatius tant amb la televisió com amb la sanitat. I si per casualitat algú no cobra el que li és degut, raons n’hi haurà.

I perquè creiem en la participació ciutadana, anem a donar veu a tots els sectors socials.

Respecte a les conseqüències de la política lumínica, no és per a tant considerant la importància d’una gran capital com València.

I a certes enquestes no cal fer-les molt de cas: en ocasions, es veuen superades per la realitat.