Construïm educació


Construïm l’educació dels valencians: un institut que necessita algun arreglet, multitud de col·legis per tot arreu, (per exemple a Tavernes), una flamant Escola d’Idiomes...

Som el referent a tota Espanya per la nostra dedicació i perquè sabem escoltar totes les opinions.

Sense rivals


Però qui pot dubtar que tant la sanitat com els serveis socials siguen unes de les nostres majors preocupacions? Només des de l’enveja, des de la rancúnia, des de la ignorància, des del revengisme, des de la manipulació… El que ningú no pot negar és que som conscients dels problemes reals.

Idees clares


La política propicia que trobes enemics fins a la sopa. Però sabem el que volem i continuarem impertèrrits malgrat el 'foc amic'.

Rajola i medi ambient


En el complot contra el nostre urbanisme hi estan tots: la premsa, la Síndica de Greuges i Europa que ho està per partida doble. I no falta qui ens acusa de saltar-nos avals en el cas de Tabacalera. En fi...






Però nosaltres continuarem com sempre, millorant la qualitat de vida dels valencians, impulsant la creació massiva de vivenda i la bona planificació territorial o l’aprofitament urbanístic de llocs meravellosos –amb l’enfrontament, ja tòpic, dels antivalencians- i a més, sempre garantint la sostenibilitat del territori.

En punt a gestió, som els que millor gestionem l’aigua i en recompensa ens la volen furtar. També els que més fermesa demostrem davant les il·legalitats urbanístiques.

I més cosetes


Recordeu quan els socialistes deien que València es podia visitar en 2 hores? Ho hem millorat amb el disseny de visita a la Llotja.

Si els hotels es buiden en acabar els esdeveniments... plenarem el calendari d’esdeveniments! I promocionarem sempre allò que més ens beneficia: per exemple, el popular esport del golf.

Sabem cuidar el medi ambient: tindrem el millor Ecoparc. Bo, sí, ha tardat una mica. I què? Els temes delicats s’han de fer bé i per això anem a pams; com en la protecció del litoral. I contribuïm a la millora de les condicions ambientals!

En mitjans, podem presumir de televisió autonòmica, sempre entre les millors. I no com altres, que s’instal·len en la il·legalitat i quan fem justícia, demanen ajuda al populatxo.

Manda euros




L'economia ha concentrat un bon grapat de notícies durant el mes de desembre, i tot sembla indicar que serà punt de mira les pròximes setmanes, amb vistes a les eleccions generals del 9 de març. Com ho hem fet molt bé, la tranquil·litat ens embarga i l'enemic ens ataca i s'inventa coses.

I sí, hem perdut alguna oportunitat, però quatre milions tampoc no és per a tant.

Encaixem les crítiques


Per molt que als tribunals vulguen posar en dubte la integritat dels nostres edils siga a Orpesa, siga a Cabanes, siga a València, o atacar l’honorabilitat de les millors persones, el que cal fer és deixar que la justícia treballe al seu ritme.

Una administració responsable no pot contar-ho tot, no pot crear alarmisme. I en canvi hem de veure que alguns se’n van, de la llengua o del magí, o insisteixen a abusar de la paciència aliena. Sort d’algunes magistrades que saben el que fan!

Crítiques als calendaris de les infraestructures: ens n’hem acostumat ja. Però en el tema de carreteres, no podran dir que no hem fet res.

Així és, si us ho sembla


En política, poca novetat: la insistència antivalenciana en demanar més investigacions, més aclariments, més auditories o més comparecences, com si la desgràcia natural del Palau de les Arts no estiguera claríssima; la candidata que ens mortifica; la croada contra la televisió il·legal o les palisses de l’assignatura Educació per a la ciutadania, o de la Llei de Dependència.

La millor atenció social


Quina ocurrència de les forces de l’ordre: diuen que no en tenen prou. Però si tothom sap que nosaltres complim sempre les nostres promeses! (Encara que de vegades ens retardem una mica). I de què es queixen a Alboraia si tenen els millors serveis sanitaris?

I uns altres: diguen el que diguen, sabem que interpretem la llei de forma correcta.

Sempre avançant


Mal assumpte, quan algú ens posa els catalans com a exemple. A nosaltres, que som el paradigma de l’eficàcia, per molta insídia que llancen.

I tindrem més progrés per a Cullera, malgrat l’oposició dels de sempre, que voldrien que se’ns caigueren els edificis, però no cauran perquè ningú no protegeix millor i més que nosaltres. I si es tracta de monuments històrics, tindran molta ràbia i enveja però no tenen res a ensenyar-nos.

Per fi, Calatrava posa Castelló al mapa de la plena modernitat i, a més a més, a l'endemà ens dóna la raó en la gestió de la catàstrofe natural del Palau de les Arts.