Signes de normalitat

A més d’això, la cosa ha rodat amb normalitat, a l’agost.

Quant a infraestructures de transport, portem un ritme imparable. I si ens referim a les educatives, l’avanç és estratosfèric.

Quant a sanitat, continua la progressiva millora de l’atenció sanitària i l’augment dels recursos disponibles, i optimitzem la despesa de fons públics. Tot amb els millors resultats possibles, fàcilment perceptibles per la població.

Quant a medi ambient, fem cada dia més sostenible la vida a les nostres ciutats aixì com als nostres camps.

Quant a habitatge, tenim sempre present la nostra promesa de proporcionar casa digna a tots els valencians.

Quant a política, rebem premis de transparència i som models de bona gestió.

Quant a cultura, superem els estàndards de les ciutats més avançades i ens ajustem al milímetre als pressupostos econòmics i a les normatives. I la política lingüística: com una moto!

Quant a urbanisme, continuem el nostre planejament racional amb força. I poc a poc, amb els reforços necessaris (o per a quins collons pensáveu que volíem manar en Dénia?).

Quant a serveis socials, el nostre esforç es pot comparar fàcilment amb el menyspreu i la brutal marginació del govern Zapatero.

Quant a mitjans de comunicació públics, reafirmem el nostre escrupolós respecte a les lleis i la nostra vocació de servei públic d’interès general.

Finalment, com sempre, tenim enfront els habituals ciutadans decebuts (incomprensiblement), algunes acusacions irracionals i l'amenaça perenne: una Europa que ens enveja i no ens aguanta.