Malgrat tots els entrebancs del Gobierno de Zapatero que ens odia, de la policia que ens persegueix, del jutges que ens volen empaperar, de l’Europa que ens enveja, resulten inapel·lables les conseqüències positives de l’acció pública del govern valencià.
Aixi, per exemple, és una gran satisfacció poder dir que els nostres subministradors estan encantats, que les obres públiques van a un ritme inigualable, ja que aquest és un tema en el que no descansem, que els serveis conformen un sector al que dediquem els esforços que nega el Gobierno de Zapatero, o que si parlem de transparència, ningú pot venir a donar-nos lliçons.
Passa igual que amb la millora imparable del nostre sistema democràtic: perquè les generacions futures hi troben una societat millor, i confien plenament en els representants de la voluntat popular.
Vet ací, per exemple, el seriossísim treball per a fer de València el millor destí turístic, amb la bandera d’un o dos esports populars que estan de moda, sense oblidar els milers de turistes que vindran via Castelló (clar que hem d’estar preparats: si fallen les previsions, ja sabeu de qui és la culpa... De Zapatero).
Vet ací el fortíssim impuls de la cultura a tots els nivells: la música, amb tota una Ciutat dedicada a ella i el millor coliseu del món, la nina dels nostres ulls culturals, o, en l’acostumada cita de primavera, el món editorial i literari.
Acció pública
Amb els calers no es juga
El Consell de Francisco Camps no s’arrufa mai i continua lluitant sempre. Per això està a la capçalera de les inversions productives: els parcs temàtics, la música melódica, les regates, les motos, el Palau de les Arts (que va vent en popa), la memoria històrica, les necessitats hídriques, el sòl per a habitatge social…
I és perquè, fa ja molt temps, vam contraure un deute amb tots els nostres conciutadans: un deute sagrat que els valencians sabran reconèixer i agrair quan arribe el moment.
Els resultats mostren, negre sobre blanc, la nostra capacitat de gestionar els diners de tots els valencians. Sense ocultacions. Sense distincions. Tot justificat. Tot controlat. Tot ben abonat.
Amb una dedicació tan abnegada i seriosa, és lògic esperar la millor recompensa.
I tot gràcies a la valentia del nostre President, que no es deixa impressionar per les dificultats, i impulsa mesures de defensa de la vida, com mai s’havia vist a cap lloc del món!, i impulsa institucions valentes com ara la Sindicatura de Greuges perquè els valencians se senten emparats.
Finalment, com a mostra de l'austeritat que no sols defensem sinó que practiquem, un simple botó.
Persones humanes
Encara que ho puga semblar, no som Déu. Som només gent d’un partit ple de persones humanes, al servei exclusivament de les persones humanes, en favor d’una societat més humana.
SANITAT. Àrea prioritària dels nostres esforços, per atendre totes les necessitats sense demores, esperes o retards, controlant la despesa però gastant en allò que de veres mereix la pena, creant els centres sanitaris que calen i nodrint-los amb el personal adequat.
EDUCACIÓ. Incrementem l’ajuda a l’ensenyament infantil, ampliem de forma constant la possibilitat d’aprendre en valencià i patrocinem un model educatiu que, sense cap dubte, es projecta al futur de forma vertiginosa.
MEDI AMBIENT. En aquesta àrea d’interès creixent per al govern del Partit Popular, som escrupolosos amb la seua cura i conservació.
TERRITORI, URBANISME i PATRIMONI. La mateixa cura que mantenim amb el territori, on procurem un creixement raonable perquè els nostres hereus no se’l troben destrossat. O amb l’urbanisme, respectant tots aquells elements que conformen el valuós patrimoni arquitectònic valencià i revitalitzant el centre històric.
OCUPACIÓ i TREBALL. Tanquem abril amb la part negativa: recordeu tots els guanys laborals i la plena ocupació que ja havíem assolit gràcies als nostres afanys, dedicació i savoir faire? Doncs ara tot se n'ha anat en orris... per culpa de Zapatero.
Desastre
Una vegada més, cridem ben fort l'orgull de ser l'única comunitat autònoma del món que compta amb un president preparat per a tot!
Orange Market?... Això què és?
Quina pel·lícula! Intèrprets (per ordre d'aparició):
Una empresa. Un escàndol. Una oferta. Una fundació. Una detenció. Un germà. Un amagatall. Un empresari. Una (no)resposta. Uns papers. Un avís. Un coreògraf. Un conseller. Uns amics. Unes factures. Un soci. Una empresària. Un contracte de neteja. Un parany. Un president. Un blindatge. Una conspiració. Una festa. Uns indicis. Una negació. Una foto. Un dit. Un sastre. Uns esdeveniments. Una carrera. Una campanya. Una maqueta. Una conselleria. Cinc conselleries. Un mòbil (i un conte). Un canal.
Fets. Nosaltres hi oposem fets
I perquè el poble valencià comprove com fem front nosaltres a tals calúmnies i falsedats, vet ací un rosari de bons fets:
• L’eficiència de la maquinària municipal, en un exemple pràctic.
• El manteniment escrupolós de tots els racons del cap i casal.
• L’aposta pel desenvolupament territorial.
• El compromís de respectar les institucions i potenciar al màxim la seua estima entre la ciutadania.
• L’esforç per atendre els dependents com cal i l’ampliació de la cobertura als majors dependents, sense reparar en els diners: sempre capdavanters!
• La tutela continua del patrimoni (històric, arquitectònic, paisatgístic...).
• La dedicació incansable en la millora de les condicions d’ocupació dels valencians.
• El respecte al treball dels nostres col·laboradors.
• El bon ús dels diners destinats a sanitat.
• L’orgull de representar una democràcia moderna i de proclamar la nostra sensibilitat democràtica.
• La defensa ferma d’unes bones condicions de vida per a les famílies.
• Les grans idees que fan avançar l’educació: en les formes i en el fons.
• L’acceptació dels veredictes científics.
• L’estima insubornable pel nostre llegat cultural.
• La inversió decidida en cultura.
• La voluntat de ser un referent en el món dels certàmens cinematogràfics... i en el del teatre.
• El sentit de l’equilibri en el repartiment econòmic.
• La reivindicació innegociable d’un creixement sostenible.
• L’impuls de la participació ciutadana: perquè ens la creiem.
• La millora continuada de les hisendes locals.
• El control de la despesa supèrflua.
• Els èxits d’una sanitat àgil i eficaç per a tothom.
• L’eficiència incontestable de la nostra justícia.
• La confortabilitat dels centres educatius.
• L’empenta al teixit industrial valencià.
• La contribució a la reducció de l’exclusió.
• La preocupació per l’atenció a la salut mental.
• L’excel·lència de la millor oferta turística del món.
• L’honradesa demostrada al llarg de 12 anys.
• La bona educació i l’estil elegant, inconfundible en els nostres polítics.
• La transparència de totes les nostres decisions. Com diu el conseller Serafín Castellano: no tenemos nada que ocultar.
Raons per a una vaga
Hi ha tantíssimes raons per a una vaga! Però podem resumir-les en una: Zapatero. Com tot el món sap, la situació actual de deteriorament de la justícia, a l’igual que passa amb l’economia, es deu únicament a la desídia de Zapatero, a la insolvència de Zapatero, a la mala gestió de Zapatero. Com restar cecs i impassibles davant aquesta penosa realitat? Com no rebel·lar-se contra un tio que en menys de 5 anys enfonsa l'economia, la justícia, la sanitat...?
Per la seua culpa, patim penúries sin cuento amb el personal i mancances sin cuento de material, queden casos sense resoldre, l’urbanisme pateix atacs brutals i qui sap si no acabarà enfonsant-se tot el sector. En ocasions, ens fan aparèixer com uns dèspotes, quan res s’allunya tant de la realitat. Ens toca donar informació a la gent (veges tu per a què la voldran!) o veure com alguns podran reobrir fàcilment les ferides del passat. Veurem si la justícia és capaç de posar ferms a alguns energúmens que no respecten la democràcia, com també esperem que pose al seu lloc a tota eixa gent... és que no es cansen mai?
Però el pitjor de tot és l’adoctrinament que haurem de suportar. I què trist, que no hem pogut rebentar-lo com calia. I què trist: ara què farem? I què trist: com recuperarem la llibertat de fer el que ens rote? En fi, sort que ha quedat molt clar, com diu el nostre President en una més de les seues frases cèlebres, que la sentència és un VARAPALO per a Zapatero:
I sort, també, que alguns alts representants encara conserven el seny i saben quin és el seu lloc.
Minúcies al pes
Comencem l’any exercitant la transparència informativa, perquè ens la creiem, i ja hem cursat instruccions clares al respecte als responsables. Donem exemple d’austeritat en la despesa pública, malgrat les crítiques insidioses i demagògiques, que menteixen en dir que no ajudem els necessitats. Fals de tota falsedat: complim amb total rigor i ja fa anys que el 0,7% és sagrat per a nosaltres. En tot cas, si hi ha problemes, la culpa és de Zapatero... perdó, de l’ordinador.
Sempre pioners: gràcies al nostre President, una altíssima personalitat ens representarà davant els Estats Units. I sempre capdavanters: gràcies a les grans polítiques del nostre partit en totes les àrees i als grans beneficis dels grans esdeveniments. Incloent-hi els èxits en la millora de la qualitat mediambiental o en la difusió de la nostra cultura o en la implantació de la llengua pròpia. Únicament lamentem l’enveja que certes accions d'estat desperten en alguns...
En l’àrea econòmica, brillem com ningú i donem un repàs al Govern Zapatero: mireu, si no, la renda familiar, els nivells d’ocupació, amb mesures espectaculars alhora que originals, el foment decidit de l'esport, l’estímul de l’obra pública amb els immillorables resultats coneguts, la visió de futur en la planificació urbanística: bé per a millorar la seguretat o bé perquè hi haja més col·legis i també més universitats, la bona salut econòmica de les empreses, les ajudes a la joventut i, en fi, tots els esforços per fer front a la crisi.
