Tot és política

Sí. Però les escoles no són el lloc per a la formació política zapateril. I total, per als continguts que impartirem, què importa si el professorat sap anglès o no sap anglès.

Aigua? Que no ens toquen el tema de l’aigua ni en broma, perquè no importa si en tenim suficient: el transvasament és i serà irrenunciable i tothom sap que farem ‘lo que haga falta’.


Nosaltres marquem el ritme de l’aplicació de les lleis. I no tenim la culpa que Andalusia siga molt més gran que la CAV ni que Requena siga molt més petita.


En la cosa dels diners (mestres, hi som) naturalment que els demanem a l’enemic (no anàvem a demanar-los als amics). Clar que alguns... s’han passat. És com en medi ambient: no és igual si delimitem nosaltres que si delimita l’enemic. Està claríssim. I a més, si no ens ajudem entre nosaltres d'una o una altra manera, on arrivaríem?

Una de política pura: si en som els amos, a sant de què hem de fer el paripé? Ah! I si el fem, farem el que millor sabem: donar bona canya!

Alguns temes que ens entristeixen: per exemple, una persecució política en tota regla. Per exemple, eixa dona que es clava tant amb nosaltres; no mereix ocupar eixe lloc! És que ens té enfilats! (Doncs se va a enterar!)

Sobre infraestructures i tal: actuem on cal. Si les necessitats públiques no ho requereixen, no hi invertim (és més productiu fer-ho en les privades). I on es pose una linda església, que es lleve qualsevol altra cosa. Això sí: "mi cementerio, que no me lo toquen los rojos".

Finalment, l’anunci estrella d'abril a escala mundial: ja va sent hora de posar cadascú al seu lloc! (bueno, excepte a comunitaris i a nord-occidentals, que eixos ja naixen integrats)