La millor inversió és l'educació

I què més podem dir que som? Doncs també som...


Per això invertim fortament per a facilitar els estudis a les Universitats, apostem per l'ensenyament a persones adultes, estirem els comptes per tal que tothom tinga accés als llibres de text i posem tota la carn a la graella per a universalitzar el coneixement del valencià.

A més, com és clar i evident, la creació d'infraestructures educatives, que és la nostra aposta ferma i inequívoca pel futur dels valencians.

Superbé

Per ser, som també...


A veure, si no, qui sap fer les coses superbé? Petita mostra de les habilitats dels nostres:

El comportament del partit popular, escandalosament bo, escrupolosament democràtic, fidelment respectuós amb la llei, immensament obedient a la legalitat, absolutament transparent com el més suau vidre polit, totalment educat en la dialèctica fina interpersonal i entre organitzacions, inequívoca garantia de totes les llibertats i de tots els drets dels valencians, valent enemic del favoritisme, del matonisme, del nepotisme i del feixisme, i ferm paladí de la consecució de la igualtat entre tothom, és l'òrgan natural, la columna vertebral del poder en la Comunitat Autònoma Valenciana Espanyola, i així ho continuarà sent in saecula saeculorum, per la gràcia de Déu... i de l'Apòstol sant.

Les minúcies també

I també, com no, som...


I no sols fem bé les coses importants. També a les nímies (tonteries, bobaes i similars) dediquem els nostres millors i majors esforços, ja que el nostre compromís amb la societat valenciana és TOTAL.

Cosetes simples, com l’extensió gradual i imparable de l’estructura judicial, o l’acceptació escrupolosa dels criteris filològics reconeguts arreu del món. O el tractament que dispensem a un benvolgut director d’Institut, encara que s’equivoque. O la fabulosa relació que mantenim amb els veïns del Carme, ja veus, és una cosa que no costa res. Més cosetes d’anar per casa, com la lluita diària per desenvolupar al màxim la indústria valenciana, o la tendra delicadesa amb què tractem les empreses contractistes d’obres que es bolquen a treballar amb nosaltres. Coses de poc valor i nul·la recompensa, com enfortir la dignitat d’un barri sencer de la ciutat, o com mantenir a ultrança la defensa del nostre medi ambient. Bobaetes com la creació d’una ONG en tota regla, que està xuplat, o la dedicació al comerç minorista, que ho fem sense despentinar-nos. Tot això també ho fem molt rebé, naturalment. Ah!, no oblidem una petita conquesta: la dràstica rebaixa dels nivells acústics als carrers de València, de manera que poques ciutats del món poden competir amb nosaltres.

Què hi farem? Som com som.

Exactament així.

Un govern líder

Per què s’ha distingit aquest govern, des que el partit popular està conduint la nau de la prestigiosa, pionera, emprenedora i inigualable Comunidad Autónoma Valenciana Española? I per què es distingirà sempre, sempre, sempre? Vet ací un resum:

Per defensar el medi ambient davant de tot el món. Per liderar la lluita contra la corrupció i pel compliment estricte del seu codi ètic. Per liderar l’espiritualitat de la pàtria. Per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el castellà, i per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el valencià. En una paraula: la defensa de la nostra llengua està per damunt de tot.

En castellà ja ho tenim demostrat.

Per defensar les tradicions espanyoles més arrelades (i damunt hi ha qui diu que el Consell està paralitzat, que no governa!). I, oiga, atenció: no ens costarà ni un euro! Per defensar les millors instal·lacions públiques per al servei del poble valencià. Per defensar la dignitat dels nostres estudiants, que es mereixen lo milloret. I per defensar la dignitat dels nostres ensenyants que han de fer possible el miracle. Per liderar la pàtria amb el millor esperit emprenedor. I per liderar els avanços econòmics de la pàtria, que beneficien enormement a tots els valencians més que a cap altres espanyols. Per defensar la preeminència absoluta de les polítiques socials en el nostre quefer.

Per defensar la transparència de la nostra gestió i la dignitat de la política, pel convenciment d’estar creant la democràcia participativa i pel sentit de col·laboració amb l’Estat de Dret. Per la nostra seriositat sense taca i pel nostre respecte a la justícia.

I sobretot, sobretot, per la lluita fèrria contra la voluntat criminal del maligne, encarnació demoníaca de les forces del mal, culpable únic de totes les nostres desgràcies, enemic públic número ú de tots els valencians i de la sagrada pàtria valenciana: Zapatero, socialista.

Si és que tots ho diuen.
Ho diu Bellver
Ho diu Blasco
Ho diu Barberá que destapa el mobim.
Ho diu Sánchez:

Sense un duro?

Diuen algunes males llengües que ens hem quedat sense un duro. Si això fos veritat, com tindríem el modèlic servei de metro que tenim? Com podríem garantir a la societat la seua mobilitat més fàcil i còmoda? Com mantindríem les comunicacions tan perfectes que gaudim? O la televisió pública, tan exemplar que és tema d’estudi internacionalment? Com asseguraríem la necessària educació dels nostres fills, en la millor xarxa educativa del món? Com faríem per estendre la cultura a que tothom té dret? O la sanitat, emblema de la societat del benestar per excel·lència? Com podríem millorar el model bilingüísta tan respectuós que ens caracteritza? O els extraordinaris recursos d’oci, coneguts i valorats a tot el món? Com ens podríem protegir contra els incendis i altres agressions de la naturalesa? Com potenciaríem el tresor valencià que és la sensibilitat musical valenciana? Com podríem presumir de tenir la millor i més completa xarxa assistencial coneguda? En què quedaria l’ajuda als dependents? Com faríem perquè els nostres majors tinguen la vellesa més digna possible?

Si això fos veritat, qui podria creure’s que els millors serveis públics del món són els valencians? Ningú, evidentment, ningú!

I és que ningú com nosaltres sap gastar millor els dinerets del poble! Per això cal fer cas omís a les males llengües i tots serem feliços.

Sense un duro, però...

Sí, sense un duro, però quan arriba l’estiu, on vol anar tota la gent a passar-ho bé? Resposta encertada: A les costes del Llevant, sí senyor! La millor terra del món!
La terra dels contractes B(ons) quan cal, la terra dels sobrecostos sobradament justificats i de la rehabilitació urbana benintencionada i ben entesa, la terra de l’arbitri sà i reparador, la terra de la racionalitat urbanística i de la racionalització econòmica, la terra de les arts. La terra, en una paraula, de la dedicació exclusiva al culte diví, fruit de llargs segles de pregona generositat pesquera i agricultora, sublimació del simbolisme sagrat de l’albarzer ardent.

Sant Camil 2010

Un es veu a l'espill i es tuteja fins i tot amb confiança, l'espill no té marc, ni comença ni acaba, o sí, sí que té un marc aprimorat daurat amb paciència i pans d'or però la lluna no és de bona qualitat i la imatge que torna ensenya les faccions amargues i desencaixades, pàl·lides i com d'haver dormit malament, potser el que succeeix és que retorna l'atònita faç d'un mort encara emmascarada amb la careta de la por a la mort, és probable que tu sigues mort i no ho sàpies, els morts també ignoren que ho estan, ignoren absolutament tot. Es fa examen de consciència i res no s'aclareix, no, tu no ets Napoleó Bonaparte, tampoc no ets el rei Ciril d'Anglaterra assassinat pels seus cortesans que li varen ficar plom fos pel cul igual que a un mico maricó, tu ets un cames, un pobre home amb el cervell ple d'idees gregàries, d'idees redemptores i que no condueixen a cap lloc, per a ser heroi cal ser més humil i sobretot no saber-ho, ací tot es mou a escala menor, al teu cap i fora del teu cap, ací tot és més domèstic i quotidià, els herois són molt domèstics i quotidians fins que un dia sense que ningú puga explicar-s’ho, passen a la història i farten a les famílies, sí, a les famílies, te’n recordes, de la grip del 18, que va delmar les famílies?, el record de la grip del 18 (de la pèrdua de Cuba, de la setmana tràgica de Barcelona, de la vaga del 17, del desastre d'Anual, de la dictadura de Primo de Rivera, del vol del Plus Ultra, del 14 d'abril, de la revolució d'Astúries) és el refugi dels presumptuosos homes sense història, tan feroços i roïns com els presumptuosos homes amb història, tu t'encares amb el problema i, és clar, no el resols. El cos d'Inmaculada Múgica fa olor de ranci, el vertader nom d'Inmaculada Múgica és Magdalena, no té cognom, tu creus que et desperta l'olor, et fan mal les cames, el pit i el cap però també hi estàs a gust, vagament a gust, acariciant-te el sexe amb la mà, l'alcova fa olor d’agre, de seroform i de cafè fred, les olors són totes bones i dolentes alhora, els passa com als sons, a la tassa de cafè agonitza una mosca, al principi aleteja amb violència i tira puntellons, després es cansa i acaba ofegant-se, poc importa, mosques hi ha moltes, les mosques dels morts són més juganeres i alegres, sembla que estan millor alimentades, les mosques dels amants, inclús les dels barallosos amants que deambulen per la contornada de l'escorxador, són molt circumspectes i acaben quasi sempre ofegant-se en un solatge de cafè fred (o calent, aquesta dada no podràs precisar-la mai). Sí, tu t'encares amb el problema una vegada i una altra i segueixes sense poder resoldre’l, és probable que tinga una solució però tu la ignores. Dir a les coses pel seu nom, no dir a les coses pel seu nom, renegar de tot allò humà i tot allò diví, no renegar de tot l’humà i tot el diví, gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, no gitar-se amb aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia, aquesta dona que fa olor de sèu i d’aigua de colònia pot ser Magdalena àlies Inmaculada Múgica i pot també no ser-ho, passejar pel parc i pels solars on les parelles cometen les seues inevitables porcades, no passejar pel parc ni pels solars on les parelles cometen les seues delitoses i inevitables porcades que acabaran ocasionant-los debilitat, veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, no veure complagudament com apallissen un xiquet fins a matar-lo, hi ha xiquets que tarden horrors a morir-se, fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), no fer-li una figa al paralític que ven tabac (potser és un heroi de qualsevol guerra), llevar-se la vida amb gas, no llevar-se la vida amb gas, donar de menjar al famolenc, no donar de menjar al famolenc, donar de beure a l'assedegat, no donar de beure a l'assedegat, dur-li una xivatada a la policia, no dur-li una xivatada a la policia, compondre sonets, no compondre sonets, jugar al dòmino, no jugar al dòmino, assassinar traïdorament un company de col·legi, no assassinar traïdorament un company de col·legi, etc. No, és inútil, tu no ets Napoleó Bonaparte ni el rei Ciril d'Anglaterra, tu ets carn de catequesi, carn de prostíbul, carn de canó, tu ets el soldat desconegut, l'home a qui no li brilla una estreleta al front, els homes que són carn de forca solen tenir més aplom, la història dóna molta confiança, tu estàs entre el públic -en la catequesi, en la prostitució, en el front- i encara que de vegades et creus l'eix del món, no eixiràs mai a cos net per damunt o per davant dels altres catecúmens, dels altres freqüentadors de dones públiques, dels altres soldats, ningú no es fixarà en tu mai però no has de lamentar-ho, cadascú arriba fins on pot i els altres li deixen i a tu se't permet viure, et sembla poc?, i aprendre la doctrina i anar amb dones i fer la instrucció, i també recapitular, sobretot recapitular.

Als cagamandúrries

Als cagamandúrries eixos de la banda ‘En moviment’, que demanen on són els seus diners... Però serà possible? Els diners? Els seus diners? Els diners estan on cal que estiguen! Ací estan els diners:

En el funcionament impecable de l’Administració autonòmica, en l’oci més productiu i rendible, en el desenvolupament de la típica sensibilitat musical, com molt bé s’han encarregat de proclamar els músics valencians, en les ajudes a la famiglia, en la col·laboració amb socis de luxe, en el dia a dia dels nostres representants públics, en l’estímul de la llengua pròpia per la que sentim una estima inigualable, en l’enfortiment del sistema financer valencià, fort com mai s’havia conegut, en promoure la lluminositat d’una ciutat líder del món, en les grans infraestructures que formen l’eix vertebral de la cultura i en les pròpies manifestacions culturals que ens fan ser un poble avançat, en la millora de la xarxa del Metro, combinada amb el compromís amb les millors infraestructures per a la mobilitat quotidiana, en l’obtenció de la millor aigua per als valencians, en garantir el benestar de les grans figures que engrandeixen el nom de la CV, en facilitar el treball i el confort dels nostres funcionaris, o en recuperar la relació de la ciutat amb el mar (i, com sempre, sense costar ni un euro a les arques públiques!).

I si algú creu que hi ha problemes, que mire cap al Govern d’Espanya, culpable de tots els nostres mals, i no a nosaltres, abnegats i eficients gestors que hem fet sempre els deures com toca.

Ara bé, quant a clavar les estisores... ningú com la gran alcaldessa, que (no com altres...) sí que sap com clavar-les!

El Partit Popular ÉS la justícia

La relació del PP amb la justícia passa per moments molt dolços. La nostra fermesa en els plantejaments i la presència d’algú que per fi mostra la deguda sensibilitat cap a les nostres circumstàncies, junt a l’honestedat que ens caracteritza, ens permeten presentar-nos a la societat com l’única opció possible de govern, un partit lliure de tota sospita i unes autoritats lliures de tota sospita, i que mai, mai s’apartaran del camí just. Per a mostra, un botó: l’autoritat del ‘cap i casal’.

Siguem sincers: gràcies a De la Rúa i a Cholbi els valencians estan aprenent què és la justícia... valenciana!

Conquestes imparables

I sense descans, calladament, continua la lluita per a posar el valencià al lloc que mereix, per fer de les nostres les ciutats més habitables, per aconseguir equilibrar-nos amb altres CCAA. Continua l’esforç per engrandir la nostra democràcia valenciana, sempre lluny de personalismes barroers, una tasca en la que no estem sols i per a la que tenim el recolzament constant i visible del líder nacional.

Continua la lluita titànica per elevar l’educació dels valencians sense importar els costos (qui diga el contrari és un bellaco: quan ha mentit el Consell en aquest terreny?), per a la qual cosa comptem amb el millor gestor, que ha degut lidiar amb funesta herència i que per això és tan estimat entre la comunitat educativa. I si algú no creu el que diem, ací ho pot comprovar:I que no falte l’estimulació del “sano contraste de pareceres” i d'una vertadera eclosió informativa per a la millor formació dels ciutadans.