En aquests temps de rebaixes per culpa del govern de Zapatero, volem assenyalar els grans esforços que fem perquè la societat valenciana no es veja perjudicada. Esforços perquè els nostres educands musicals tinguen la millor formació possible, o perquè els joves puguen aspirar a un futur prenyat d’expectatives a través de la formació professional. O per estendre el coneixement d’idiomes que obre tantes portes, sense oblidar la dedicació intensíssima a l’ensenyament en valencià, que com tothom sap, és la llengua prioritària a l’escola.
També la sanitat és objectiu prioritari de la nostra acció: tant en l’atenció directa a qui ho necessite com en la investigació sanitària 
apostem fort perquè sabem que redundarà en una millor salut de tots.
I els dependents? A altres llocs que facen el que vulguen. Nosaltres ho tenim clar: els nostres dependents tindran sempre i a temps els serveis que calguen.
Una altra parcel·la que concentra els nostres esforços afecta a tota la gent que busca un habitatge digne i en condicions. Nosaltres estem ahí. Sense vacil·lacions.
I més allà (Plus Ultra, com déiem en l’època gloriosa), la nostra visió de futur queda patent en el lideratge que exercim al camp de la I+D, líders d’Espanya.
Si parlem cruament de diners, la nostra liquiditat és una garantia en tots els àmbits, i així és com som l’enveja d’Europa.
Total: estem orgullosos perquè som diferents. Perquè, a diferència de ZP, nosaltres sí que treballem per a TOTS els valencians, independentment de la seua condició, origen o sexe.
Ben mirat, tot açò no és cap mèrit. Simplement és qüestió d’administrar bé uns diners que al cap i a la fi són de tots els ciutadans i per això hem de tenir totes les precaucions a l’hora de gastar-los.
Rebaixes
Un govern imparable
A l’octubre, el govern valencià no s’ha aturat. Per a començar, remarquem una reflexió del líder popular Francisco Camps, plena de seny i d’equilibri:
I continuem amb una llarga ristra de tasques, com la nostra croada per la seguretat al transport públic. Els afanys agosarats per dotar d’ocupació a tots els valencians, la preocupació per una millor educació sexual o el respecte a les diferents expressions sexuals perquè totes hi tenen cabuda, a la nostra societat.
Una altra bona causa que guia la nostra actuació és la utilització racional dels diners, àrea en la qual no tenim rival.
Treballem pel bé de la justícia. Perquè el respecte per la justícia és un altre dels pilars dels nostres governs, conscients que no poden haver-hi interferències en el poder judicial des d’altres esferes alienes. Només així es garanteix la independència i l’efectivitat de jutges i tribunals.
Pel que respecta a l’educació, ahí està la nostra gestió. Sols s’ha de veure què estem fent i quina línia portem: no es pot baixar la guàrdia, hi cal un esforç continuat. Així veiem com qui s’esforça pot sortir de la crisi ...no com altres.
Nosaltres, conscients que tot evoluciona, també evolucionem: ara el millor suport del benestar ja no són els grans events (com era abans).
I per a acabar, una sentida apel·lació a la religiositat del poble valencià.
Lideratge del bo
No tenim paraules per a explicar el nostre lideratge.
sense paraules / sense paraules / sense paraules / sense paraules / sense paraules
I és que som...
Anem com una moto! No, no! Com un cotxe de carreres enmig d'un corrent en doll!!!
Com gastar bé
També som...
Tenim en exclusiva la capacitat de gastar bé -extraordinàriament bé, hauríem de dir per a ser sincers- sense que es note molt.
Tant siga en oferir espectacle, com en donar exemple d'organització, com en la previsió del futur, com en fer que les urgències sanitàries funcionen a la perfecció, o com en la racionalització serena de la nostra televisió pública.
La millor inversió és l'educació
I què més podem dir que som? Doncs també som...
Per això invertim fortament per a facilitar els estudis a les Universitats, apostem per l'ensenyament a persones adultes, estirem els comptes per tal que tothom tinga accés als llibres de text i posem tota la carn a la graella per a universalitzar el coneixement del valencià.
A més, com és clar i evident, la creació d'infraestructures educatives, que és la nostra aposta ferma i inequívoca pel futur dels valencians.
Superbé
Per ser, som també...
A veure, si no, qui sap fer les coses superbé? Petita mostra de les habilitats dels nostres:
El comportament del partit popular, escandalosament bo, escrupolosament democràtic, fidelment respectuós amb la llei, immensament obedient a la legalitat, absolutament transparent com el més suau vidre polit, totalment educat en la dialèctica fina interpersonal i entre organitzacions, inequívoca garantia de totes les llibertats i de tots els drets dels valencians, valent enemic del favoritisme, del matonisme, del nepotisme i del feixisme, i ferm paladí de la consecució de la igualtat entre tothom, és l'òrgan natural, la columna vertebral del poder en la Comunitat
Autònoma Valenciana Espanyola, i així ho continuarà sent in saecula saeculorum, per la gràcia de Déu... i de l'Apòstol sant.
Les minúcies també
I també, com no, som...
I no sols fem bé les coses importants. També a les nímies (tonteries, bobaes i similars) dediquem els nostres millors i majors esforços, ja que el nostre compromís amb la societat valenciana és TOTAL.
Cosetes simples, com l’extensió gradual i imparable de l’estructura judicial, o l’acceptació escrupolosa dels criteris filològics reconeguts arreu del món. O el tractament que dispensem a un benvolgut director d’Institut, encara que s’equivoque. O la fabulosa relació que mantenim amb els veïns del Carme, ja veus, és una cosa que no costa res. Més cosetes d’anar per casa, com la lluita diària per desenvolupar al màxim la indústria valenciana, o la tendra delicadesa amb què tractem les empreses contractistes d’obres que es bolquen a treballar amb nosaltres. Coses de poc valor i nul·la recompensa, com enfortir la dignitat d’un barri sencer de la ciutat, o com mantenir a ultrança la defensa del nostre medi ambient. Bobaetes com la creació d’una ONG en tota regla, que està xuplat, o la dedicació al comerç minorista, que ho fem sense despentinar-nos. Tot això també ho fem molt rebé, naturalment. Ah!, no oblidem una petita conquesta: la dràstica rebaixa dels nivells acústics als carrers de València, de manera que poques ciutats del món poden competir amb nosaltres.
Què hi farem? Som com som.
Exactament així.
Un govern líder
Per què s’ha distingit aquest govern, des que el partit popular està conduint la nau de la prestigiosa, pionera, emprenedora i inigualable Comunidad Autónoma Valenciana Española? I per què es distingirà sempre, sempre, sempre? Vet ací un resum:
Per defensar el medi ambient davant de tot el món. Per liderar la lluita contra la corrupció i pel compliment estricte del seu codi ètic. Per liderar l’espiritualitat de la pàtria. Per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el castellà, i per defensar el poble contra els fonamentalistes que volen imposar el valencià. En una paraula: la defensa de la nostra llengua està per damunt de tot.
En castellà ja ho tenim demostrat.
Per defensar les tradicions espanyoles més arrelades (i damunt hi ha qui diu que el Consell està paralitzat, que no governa!). I, oiga, atenció: no ens costarà ni un euro! Per defensar les millors instal·lacions públiques per al servei del poble valencià. Per defensar la dignitat dels nostres estudiants, que es mereixen lo milloret. I per defensar la dignitat dels nostres ensenyants que han de fer possible el miracle. Per liderar la pàtria amb el millor esperit emprenedor. I per liderar els avanços econòmics de la pàtria, que beneficien enormement a tots els valencians més que a cap altres espanyols. Per defensar la preeminència absoluta de les polítiques socials en el nostre quefer.
Per defensar la transparència de la nostra gestió i la dignitat de la política, pel convenciment d’estar creant la democràcia participativa i pel sentit de col·laboració amb l’Estat de Dret. Per la nostra seriositat sense taca i pel nostre respecte a la justícia.
I sobretot, sobretot, per la lluita fèrria contra la voluntat criminal del maligne, encarnació demoníaca de les forces del mal, culpable únic de totes les nostres desgràcies, enemic públic número ú de tots els valencians i de la sagrada pàtria valenciana: Zapatero, socialista.
Si és que tots ho diuen.
Ho diu Bellver
Ho diu Blasco
Ho diu Barberá que destapa el mobim.
Ho diu Sánchez:
Sense un duro?
Diuen algunes males llengües que ens hem quedat sense un duro. Si això fos veritat, com tindríem el modèlic servei de metro que tenim? Com podríem garantir a la societat la seua mobilitat més fàcil i còmoda? Com mantindríem les comunicacions tan perfectes que gaudim? O la televisió pública, tan exemplar que és tema d’estudi internacionalment? Com asseguraríem la necessària educació dels nostres fills, en la millor xarxa educativa del món? Com faríem per estendre la cultura a que tothom té dret? O la sanitat, emblema de la societat del benestar per excel·lència? Com podríem millorar el model bilingüísta tan respectuós que ens caracteritza? O els extraordinaris recursos d’oci, coneguts i valorats a tot el món? Com ens podríem protegir contra els incendis i altres agressions de la naturalesa? Com potenciaríem el tresor valencià que és la sensibilitat musical valenciana? Com podríem presumir de tenir la millor i més completa xarxa assistencial coneguda? En què quedaria l’ajuda als dependents? Com faríem perquè els nostres majors tinguen la vellesa més digna possible?
Si això fos veritat, qui podria creure’s que els millors serveis públics del món són els valencians? Ningú, evidentment, ningú!
I és que ningú com nosaltres sap gastar millor els dinerets del poble! Per això cal fer cas omís a les males llengües i tots serem feliços.
Sense un duro, però...
Sí, sense un duro, però quan arriba l’estiu, on vol anar tota la gent a passar-ho bé? Resposta encertada: A les costes del Llevant, sí senyor! La millor terra del món!
La terra dels contractes B(ons) quan cal, la terra dels sobrecostos sobradament justificats i de la rehabilitació urbana benintencionada i ben entesa, la terra de l’arbitri sà i reparador, la terra de la racionalitat urbanística i de la racionalització econòmica, la terra de les arts. La terra, en una paraula, de la dedicació exclusiva al culte diví, fruit de llargs segles de pregona generositat pesquera i agricultora, sublimació del simbolisme sagrat de l’albarzer ardent.
