Com els bons pares, sempre estem atents a les necessitats dels nostres fills encara que ningú se n’adone. Si no els cuidem nosaltres, qui ho farà? Si no els eduquem nosaltres, qui ho farà? Si no els ensenyem nosaltres a comportar-se, qui ho farà? Doncs que vagen prenent nota...
Com els bons pares, cuidem de l’ecosistema que deixarem als fills: a nosaltres no se’ns acut tirar aigua al mar, com fan els catalans de Zapatero per per a no donar-nos-la als valencians. Cuidem el medi ambient complint escrupolosament els mandats de Kyoto. De la mateixa manera, vetlem per un urbanisme just i equilibrat: no hi ha res que no poguem arreglar!
Com els bons pares, som honestos i no fem política sols per als nostres interessos. No com els d’esquerres, que amaguen al personal els seus guanys i rendes reals! Tractem a tots per igual, sense favoritismes ni amiguismes: el rigor i la justícia són la nostra guia. I, molt important: no volem saber res dels violents; quede clar que, si estem disposats a delinquir, és perquè el fi ho justifica!
I tornant a ZP: com és possible que els socialistes ens vinguen una i altra vegada amb la matraca del Papa? No hem quedat ja que la culpa de tot la té Zapatero? És que no està prou clar? Quantes vegades haurem de repetir-ho?
Compromís amb la bona governança
Compromís amb el benestar valencià
En el març de les millors Falles de la història, ratifiquem la nostra voluntat de dur el benestar valencià també a les més altes cotes possibles. L’educació pública, pilar bàsic de la societat, ens mereix la major consideració i per tant li dediquem bona atenció, bons diners, bona legislació i, naturalment, bons controls. Gràcies a això aconseguim que la societat valore el nostre sistema com el millor de tots. Alenem l’expressió cultural, sense fòbies ni censures, i és tal el nostre compromís, que protegirem dels bàrbars totes aquelles activitats que s’ho meresquen. El pròxim BIC serà, a no dubtar-ho, la paella valenciana. I ja posats, després vindrà la música: estem bolcats en la música valenciana, viver d’artistes com no hi ha un altre igual.
Ah! I no oblidem la internet: un marc universal on marquem la diferència i on, a diferència de l'esquerra esperpèntica, no sabem què és fer el ridícul.
Esdeveniments consuetudinaris
Succeïts consuetudinaris que esdevenen a la rua valenciana.
València: bressol universal de l’art modern. Paradigma de la promoció del medi ambient entre la joventut. Epicentre d’una terra pionera en la protecció del territori, d’una Comunitat Autònoma Espanyola Valenciana imitada per propis i estranys. Centre de gravetat d’una regió emissora de cultura al món sencer. Consagrada a una patrona que simbolitza la nostra voluntat de dedicació estoica als desemparats...
En aquesta ciutat que és l’enveja d’Europa per ser model de planificació respectuosa, uns forasters van eixir al carrer a manifestar-se, tal com ho va mostrar la nostra televisió, la millor eina informativa al servei dels valencians, modelo d’imparcialitat, objectivitat, transparència i pluralisme (i no com altres, que fan pena). El motiu era agredir les nostres sagrades institucions, que tan seriosament treballen per a prendre les decisions més encertades. Però el govern del partit popular, ferm el pas, mirada al front, continuarà implacable aplicant la legalitat per a la més sana consecució de l’interès general, que és l’únic objectiu que sempre ens guia. Des de la fortalesa, des de la coherència.Perquè a nosaltres no se’ns pot acusar de favoritisme, amiguisme o nepotisme o com collons es diga això, ja que som extraordinàriament escrupulosos en el repartiment de prebendes i concessions i complim al milímetre les normes, els terminis, les formes.Nosaltes som justos: alcem la veu contra qualsevol perjudici als valencians. No intoxiquem, no manipulem, no mentim. No apel·lem a les baixes passions. No faltem al degut respecte que ens mereixen els adversaris. Pel contrari, podem exhibir orgullosos un exemplar comportament cívic i una digna generositat amb els contraris. Qui vulga, que n’aprenga!
Sense justícia no som res
El PP, sempre amb la justícia!
En la nostra defensa aferrissada de la justícia, ens manifestem, una vegada més, fidels cumplidors de la mateixa i paladins en la vigilància del seu compliment. Totes les institucions que liderem col·laboren amb la justícia, perquè ella motiva sempre les nostres actuacions i perquè ella representa la garantia del manteniment de l’harmonia entre les persones. Perquè, com nosaltres, la justícia és ètica, és equitat i és honestedat. I perquè el primer objectiu del PP és el benestar i la felicitat de tots els valencians, encara que siga a costa del nostre sofriment i cansament. No caurem en la trampa d’utilitzar la justícia per a fer política, i molt menys per a servir-nos d’ella per als nostres (legítims) interessos econòmics personals o per als nostres (legítims) interessos electorals. Som així.
¡Viva la gente!
El PP, sempre amb la societat! I sempre a favor dels aturats, vertaders necessitats en el moment actual, a favor dels professionals, motors imparables del nostre futur, a favor de rebaixar les càrregues a les empreses que ja pateixen prou, a favor de la fantasmologia, ciència que ens aportarà grans coneixements, a favor de la investigació amb un sac de milions, a favor de la recuperació arquitectònica dels barris, a favor de les infraestructures de l’aigua, a favor del patrimoni urbà, a favor del sector automobilístic i si és de carreres millor, a favor de l’ensenyament públic i gratuït, a favor de la llibertat religiosa catòlica... a favor, permeteu-nos la metàfora, de l’elegància.
Perquè tenim un equip que, treballant junts, aconseguirem el miracle! Uns a València, altres des de Madrid: tots espentant en la mateixa direcció! Tots donant exemple i mostrant al món que, si es vol, es pot!
I el nostre líder? On és el nostre líder? Vet ací el nostre líder: en la seua capella, renovant ànims per a afrontar la lluita! A aquestes alçades, els humans ens preguntem: ¿De dónde saca pa tanto como destaca?
Una casa que fa cantonet...
I bé, si 5.472 veïns del Cabanyal (que, total, no té més que 20.515 habitants, i la majoria degradats) ens han votat, podem o no podem fer el que ens isca de les gònades en eixe barri de la capital? Doncs no, el Govern de ZP, que ens odia i té una fixació amb tot el que fa olor a valencià, no vol que ho fem. I els ultraradicals que són com ell, que a saber quins interessos persegueixen, tampoc volen. Però és igual, perquè la llei és de la nostra propietat i a més està de la nostra part, podem fer el que ens rote. I com assenyalen els mitjans de comunicació, des del poble pla fins a les institucions més competents, tothom està del nostre costat. Per això cobren especial importància les paraules pacificadores dels nostres líders, dites amb l'elegància senyorial del tinent d'alcalde i amb el sentit comú incomparable de l'alcaldessa, que actua en conseqüència amb la lleialtat institucional que la caracteritza.
El dr. NO contra els radicals dolents (que no descansen ni tan sols en cap de setmana...)
Catedràtics en metàl·lic
Catedràtics d'economia teòrica i aplicada. Perquè de pistrincs... en sabem un rato.
Si no corren bons temps per a Espanya, no será per culpa nostra, ja que portem molts anys portant la Comunitat Autònoma espanyola Valenciana pel camí de l’estalvi i de la utilització sensata del tresor. Eixa és la raó per la qual destaquem en el panorama espanyol: gràcies a iniciatives pioneres i molt ambicioses, com el Plan Confianza, serem els primers en eixir de la crisi, estem creant ocupació a ritmes imparables (de fet, som campions mundials) i fent créixer la productivitat a nivells abans desconeguts. Per tant els treballadors valencians no han de témer res.
En poques paraules: tenim per davant un futur esperançador!
I tot això, a pesar del maligne culpable de tots els nostres patiments.
Economia al rescat!
Pas als salvadors de la pàtria! On se’ns necessita, allà hi som! L’economia al rescat de la política! (o si voleu, al revés, que vindria a ser el mateix)
Al rescat… de l’empresa privada que se sacrifica per la ciència i l’entreteniment. De l’entramat d’empreses publiques que fan progressar al nostre poble. De la deguda transparència informativa. De la vida embrionària (després de l’espentó a la Llei de la Dependència, és hora d’espentar la vida: no hi ha cosa més bonica, després de la geperudeta!). Del dret a la informació del nostre amat públic. Del just desenvolupament de les nostres infraestructures (a veure quina ciutat se’n gasta més!). Dels bons amics rics, que sols pensen en crear ocupació i riquesa. De la diversió: el valencià també té dret a passar-s’ho bé! (I sense cap cost per a les butxaques valencianes!!!). Del dret a la informació del nostre amat públic (açò em sona...). Del control minuciós de la despesa (no se’ns escapa ni un cèntim). Del sector obres i serveis (aquests, és que s’ho mereixen tot). De no gastar ni un euro més de l’imprescindible.
Dos apunts finals:
La nostra generositat cap al noble contrincant polític, que també té dret a la vida.
L’amor sense límits del nostre president a la comunitat valenciana! Perquè si Zapatero no és capaç de treure’ns de la crisi, Francisco Camps sí que pot!
Amics enemics
Com ja hem relatat en algun post, en aquest partit de govern, d’amics en tenim un bon grapat. I ens ajudem els uns als altres. Com és lògic. I d’enemics, sembla que també n’hi ha. Això sí, sense cap raó: els nostres enemics, per l’oest o pel nord, estan motivats per l’odi, els mou l’enveja, actuen per a destruir-nos.
