Hi ha gent que es pregunta si un governant ha d’estar al servei de la política o al servei de la societat. Nosaltres ho tenim molt clar. Sabem quina és l’obligació de tot governant responsable. I ho proclamem sense embuts. Pena que de vegades hem de suportar pressions de les files amigues! I què anem a dir, de les enemigues. Tothom sap que Zapatero odia la Comunitat Valenciana!
Sort que per a alegrar-nos el mes, tenim el nostre equip campió, capaç de fer parar una missa amb bisbe i tot!
Ho tenim clar
Categories: Educació, Participació ciutadana, Política, Urbanisme
Humil apunt de conquestes
En educació i cultura: millors col·legis, més sapiència, justa igualtat, molta preparació, més disciplina, molta innovació, grans museus.
En sanitat: més hospitals, més ambulatoris, més centres de salut, més serveis sanitaris, més professionals.
En serveis socials: més integració, més esperança de vida, més ajudes, més facilitats, més riquesa.
I en participació ciutadana: pels centres escolars, per la millora dels barris, per les ajudes a la dependència, per l’educació i per la política educativa, per la integració d’immigrants, per la política municipal.
Categories: Cultura, Educació, Participació ciutadana, Sanitat, Serveis socials, Urbanisme
Objectius mil
Assentada la nostra hegemonia en la terra, és hora de recordar alguns objectius irrenunciables que tenim marcats:
I encara podem exhibir-ne dos més:
- Garantir la necessària protecció a la família.
- Garantir el rellançament de l'economia valenciana.
Categories: Economia, Educació, Habitatge, Infraestructures, Justícia, Medi Ambient, Política, Serveis socials, Urbanisme
Tot és política
Sí. Però les escoles no són el lloc per a la formació política zapateril. I total, per als continguts que impartirem, què importa si el professorat sap anglès o no sap anglès.
Aigua? Que no ens toquen el tema de l’aigua ni en broma, perquè no importa si en tenim suficient: el transvasament és i serà irrenunciable i tothom sap que farem ‘lo que haga falta’.
Nosaltres marquem el ritme de l’aplicació de les lleis. I no tenim la culpa que Andalusia siga molt més gran que la CAV ni que Requena siga molt més petita.
En la cosa dels diners (mestres, hi som) naturalment que els demanem a l’enemic (no anàvem a demanar-los als amics). Clar que alguns... s’han passat. És com en medi ambient: no és igual si delimitem nosaltres que si delimita l’enemic. Està claríssim. I a més, si no ens ajudem entre nosaltres d'una o una altra manera, on arrivaríem?
Una de política pura: si en som els amos, a sant de què hem de fer el paripé? Ah! I si el fem, farem el que millor sabem: donar bona canya!
Alguns temes que ens entristeixen: per exemple, una persecució política en tota regla. Per exemple, eixa dona que es clava tant amb nosaltres; no mereix ocupar eixe lloc! És que ens té enfilats! (Doncs se va a enterar!)
Sobre infraestructures i tal: actuem on cal. Si les necessitats públiques no ho requereixen, no hi invertim (és més productiu fer-ho en les privades). I on es pose una linda església, que es lleve qualsevol altra cosa. Això sí: "mi cementerio, que no me lo toquen los rojos".
Finalment, l’anunci estrella d'abril a escala mundial: ja va sent hora de posar cadascú al seu lloc! (bueno, excepte a comunitaris i a nord-occidentals, que eixos ja naixen integrats)
Categories: Economia, Educació, Infraestructures, Justícia, Medi Ambient, Política, Sanitat, Serveis socials, Territori, Urbanisme
A per les infraestructures
És clara la nostra aposta inversora en el tema de les infraestructures. Les millors per a la Comunidad Valenciana: siguen per al transport metropolità, o per a activitats culturals, o per a educació, justetament junt al lloc per on passaran a 305 km/h.
I per als ferrocarrils. Que no hi ha dret que, després dels 8 anys d’Aznar invertint constantment i millorant fins a l’infinit la xarxa de rodalies, ara estiga tot abandonat i de cap per avall.
Categories: Cultura, Economia, Educació, Infraestructures, Participació ciutadana
Sabran el que és bo
Hem de denunciar una volta més les agressions dels enemics de la Comunitat Autònoma Valenciana. Un contuberni d’antivalencians: i és igual que estiguen d’un costat o de l’altre. Doncs que escolten bé el missatge: no podran amb el nostre model de desenvolupament sostenible.
També a casa nostra tenim, inexplicablement, una plaga de protestes. Dels estudiants, sobretot dels anticatòlics i ateus, podem esperar qualsevol cosa. Però què dir de l’oposició?. Si tenim una sanitat modèlica, amb un funcionament envejat per tots, i sanejada per complet! I què dir de la Síndica de Greuges, que té fixació amb nosaltres. Fins i tot hi ha qui ens acusa de desmantellar l’assistència social, quan som un govern capdavanter en aquesta qüestió. I dos clàssics sense cap fonament: les acusacions d'abandonar la nostra llengua tan estimada, o de menysprear la cultura literària tan rica i pujant.
Els camins tortuosos de la justícia no ens deixen indiferents. Atacs pel nord i atacs pel sud, o embolics que afecten els nostres honorables.
Finalment, uns recordatoris econòmics: bona gestió a Castelló, bona gestió a Alacant, bona gestió a València, bona gestió a Benidorm, voluntat d’ajuda raonable a les Universitats o de tirar una maneta a l’esport valencià.
Categories: Cultura, Economia, Educació, Justícia, Participació ciutadana, Sanitat, Serveis socials, Territori, Urbanisme
La justícia no descansa. L’economia tampoc

I tampoc no sembla descansar alguna gent que no para d’insistir, malgrat estar ja tot claríssim. Altres recalcitrants també maregen sense desmaiar amb la llengua ...I això que a uns i altres els fem tot el buit possible.
Però per fi, tenim una sentència del Tribunal Suprem que no haguérem pensat millor nosaltres mateixos. Bé, és cert, en tenim una altra contrària que ens costarà un ull de la cara. I encara una altra, d’algun jutjat que no ens deixa purificar el mapa televisiu. I, ufff, una més, però nosaltres continuem endavant.
Si d’economia es tracta, per fi el Síndic de Comptes s’adapta a la realitat valenciana. Ahí estem: plenament competitius en l’Espanya actual. Com sempre. Donant el suport econòmic que necessiten iniciatives punteres, siga en matèria cultural, siga en l'àmbit esportiu, o siga en la reivindicació del transvasament de l'Ebre.
Encara que, mira per on, hem perdut poder adquisitiu i el deute autonòmic se'ns ha pujat a la parreta: qui tindrà la culpa d’açò, sinó Zapatero?
Categories: Economia, Educació, Infraestructures, Justícia, Mitjans, Participació ciutadana, Política
Tot pel territori, amb valentia

El nostre territori inspira les nostres accions: no consentirem que ens furten El Saler (encara que hem fet una mica tard). Protegirem el nostre millor patrimoni i respectarem els paratges protegits. Donarem preferència a les necessitats reals. Lluitarem amb determinació contra el canvi climàtic amb els millors professionals. Materialitzarem l’ús escolar dels sòls previstos. Si no pot ser Mundo Ilusión, doncs quina pena; continuarem ajudant al lloguer jove. Ah! I premiarem els bons constructors.
Afavorirem que la gent s’instal·le a El Cabanyal, coste el que coste, i caiga qui caiga.
I deixarem que Europa continue amb la seua obsesió contra els valencians.
Categories: Economia, Educació, Habitatge, Infraestructures, Medi Ambient, Patrimoni, Política, Territori, Urbanisme
La millor oferta? Nosaltres

Per a demostrar-ho, manifestem el nostre profund respecte i total compromís amb l’educació i amb la ciutadania. I amb els idiomes. I amb l’objecció de consciència. I amb l’opinió dels juristes.
En punt a esperit democràtic, ningú supera el nostre president. Gestionem les institucions com ningú, perquè sabem fer-ho. Això d’Albalat dels Sorells? Bah! Una minúcia. I quines han sigut les millors Falles de la història de l’Univers? Les de 2008!
Més exemples de la nostra eficiència: en un plis plas aprovem el pressupost a Alacant i en menys d’un minut preparem la governació, amb la mirada fixada únicament en el bé comú de tots els valencians (observeu com a la dreta sembla aguaitar el que seria el millor Síndic de Greuges possible). Som els primers en reivindicar, sense mirar qui governa a Madrid. Sempre oferim eixides honroses quan es tracta de salvar la dignitat de les Corts. Si tenim la millor televisió del món, tractem d’exportar-la. Clar que ja torna la Síndica dient que RTVV ens afavoreix. Però com és possible? Si és la tele que millor informa de tot!
Bueno, sí, es cremen contenidors, i cotxes... però com sap tothom, això és culpa de Zapatero. Que també és culpable de què amb els impostos de Fabra es pague als terroristes. I com ja va dir el líder màxim: no em digues les copes de vi que haig de beure, ni els cigarrets que m’he de fumar.
El centenari de Renau? ¿Y quién es él? ¿A qué dedica el tiempo libre?
Que sí: confieu en nosaltres

Quina dèria en clavar-se amb nosaltres per la gestió de la Llei de Dependència! Si està mal feta! Doncs (com no!) la Síndica apreta, els ciutadans apreten i per si era poc, el Defensor del Pueblo apreta.
Però nosaltres continuarem a la nostra marxa: mimant la sanitat pública mimem a qui més la necessita. Perquè cal continuar construint hospitals. Sense oblidar les necessitats espirituals dels malalts, o l’atenció als discapacitats, o la bondat dels remeis pal·liatius, o la cura d’infants amb càncer. Clar que qualsevol entén que en Falles... és una altra cosa.
Som pioners en defensar la igualtat homes-dones i en fomentar les ajudes a la família. I en lluitar contra la violència masclista.
Mimar l’educació també és un plaer. Com per exemple, a El Campello. I en els alts nivells, també saben que poden comptar amb nosaltres.
I un recordatori: de tant en tant, les institucions s’han de renovar, també els seus noms.
Categories: Cultura, Economia, Educació, Justícia, Participació ciutadana, Política, Sanitat, Serveis socials